Salou ja té plafó! Situat al Centre de Joventut Masia Tous l’estrucura l’ha construit l’empresa Top30. Amb una llargada de 10 metres i una alçada màxima de 3,60 metres, el plafó compta amb 300 presses que cobreixen uns 50 metres quadrats de plans escalables. Segons informa l’ajuntament properament es crearà una associació d’escalada al municipi per promoure aquest esport. Ja no hi ha excusa… Hauré d’aprofitar això de tenir el plafó al costat de casa i anar a entrenar de tant en tant.
Avui he sortit a córrer com tants altres dies. Ho faig dos o tres cops per setmana si és possible. Acostumo a fer deu kilómetres –a vegades apreto una mica més i arribo com a molt fins als quinze- i intento canviar habitualment de circuit per no avorrir-me. No porto música, tinc prou amb el so de les onades i brisa marina. Un privilegi poder córrer al costat del mar. Ara li he agafat el punt a un nou circuit que em dona molt de joc, combinant trams de platja, asfalt, rampes, pujades i baixades d’escales, … I que té això a veure amb l’escalada? Doncs que he descobert un racó en una part d’aquest circuit on podria sortir un petit rocódrom urbà sobre ciment. No he parat per fixar-me si realent és possible però faré un reconeixement sobre el terreny aviat. De tornada a casa he començat a buscar vídeos d’escalada urbana per trobar una mica d’inspiració. Evidentment n’hi han moltíssism però em quedo amb tres.
El primer és una via de fissura que transcorre entre dues grans plaques de ciment. Està a un lloc anomenat la palestra de Cenard, a Buenos Aires. La via es diu Ceferino 5+.
El segon està localitzat a Montréal. Dos joves escaladors es barallen amb un petit mur en un problema de bloc molt original.
Ja feia temps que ens havien parlat d’unes misterioses xapes que respiraven salitre a peu de platja. I a sobre al costat de casa mateix! A finals del passat estiu vam fer una visita per reconèixer el terreny… El lloc: Cala Penya Tallada, a Salou.
És una de les cales que es concentren a la zona de Cap Salou. La singular muralla separa la petita cala de la Cala dels Marbres. Una paret d’uns seixanta o setanta centímetres de gruix, dotze metres d’alçada i uns vint-i-cinc metres de llargada que entra des de terra fins a mar.
La paret (amb tot el sol de cara!)
Realment, les vies d’escalada es troben a la part que dona a la Cala dels Marbres. Hi han unes sis vies, algunes surten des de la sorra mateix i d’altres des de l’aigua. No tenim ni idea de qui les ha equipat, quant temps fa que hi són, ni de la dificultat. Tot un misteri!
La roca a simple vista sembla que hagi de caure a trossos però en general és prou bona. Mirant les línies des de la sorra dona la sensació que falta alguna xapa. Dos seguros en dotze metres… Això sí, tota la paret està fissurada i la possibilitat de posar friends o tascons és factible.
Des d’aquella visita no hem tornat a passar per allà. Aquell dia portàvem tot el material per si podiem provar alguna via però com que no anem sobrats de grau no ens voliem embarcar en possibles marrons. A més, les reunions són bastant precaries (veure fotos) i no donen confiança com per a muntar un top-rope (malgrat poder accedir a totes les vies des de la part de dalt).
Reunions (I)
Reunions (II)
Reunions (III)
Aprofitant aquest espai virtual, si per casualitat l’equipador d’aquesta zona ens llegeix o algú altre té més informació ho agrairiem. Simple curiositat.
I per allargar una mica més la parrafada i completar la informació d’aquesta rara avis de la Costa Daurada… A la cala de l’altra banda de la paret es pot completar un dia de sol i platja amb una miqueta de boulder. Surten travessies amb canto generós i potser surt algun altre problema més dur.
Andreu deixant-se la pell
Unes platges més cap a l’esquerra d’aquesta, concretament a Cala Crancs, també podrem combinar la jornada de platja amb el psicobloc. Al petit penya-segat de la part esquerra de la cala surten un parell de vies fàcils per xalar una mica. Canto que punxa, forats i fins i tot una mica de desplom. Ull amb les cames que es pot acabar amb bones rascades.
Entrades
