diumenge, 21 de març del 2010

Primavera de projectes



Després d’un lapsus de quasi un mes reprenem els projectes pendents. Projectes a la roca i una nova samarreta per lluir aquesta primavera als peus de via i als bars on celebrem els encadenaments.

Ja fa dos caps de setmana que tornem a escalar. Per agafar un bon ritme de nou, Arbolí és la nostra escola predilecta. Se’ns dona bé escalar allà i per això hem decidit centrar-nos una temporada en les vies de grau mig que trobem a sectors com l’Ermita, El Cremat, Forat del Serratell o Mas d’en Rei. Esperem anar tatxant projectes a poc a poc. De moment aquest dissabte va caure Queimada 6a a El Cremat i ja tenim a punt una altra via al Forat del Serratell. A veure si d’una vegada per totes aquest parell de “trenta anyeros” (quin vocable m’acabo d’inventar, jeje!) comencen a encadenar coses serioses i els cinquens només queden per escalfar! De moment, evolucionem favorablement que deien a l’escola…


La línea sinuosa de Queimada 6a


Amb el bon temps primaveral a banda d’escalar sense patir els rigors de l’hivern també podrem començar a lluir la màniga curta! La nostra prenda predilecta. A poc a poc anem perfilant les idees del que serà el proper llançament de Factor 2. Una nova samarreta fanàtica que esperem que tingui com a mínim tan bona sortida com la que encara tenim en estoc (ja queden poquetes).


Factor 2 presente! Albergue El Chileno (Torres del Paine, Xile)


I per acabar i arrodonir tot plegat, recomanar-vos l’escolta de la banda que ha inspirat aquestes línies: Maderita. La unió de la banda Ciudadano i el veterà cantautor Julio Bustamante. Cançons perfectes per començar a sentir la nova estació que tot just comença.

dimecres, 10 de març del 2010

Més Patagònia. Fotos de l'univers grimpaire

Entrada dedicada exclusivament a algunes fotos relacionades amb el món de l'escalada a la Patagònia. Quan vaig començar a programar el viatge no vaig trobar gaires imatges a la xarxa relacionades amb l'univers grimpaire. Moltes dels pics, ressenyes i similars però poc o res de tot el que envolta a aquestes escalades. Així que aquí us deixo una petita sel.lecció de les que jo vaig fer. Espero que us agradi...

Cartell a l'entrada del campament Rio Blanco. Camp base de luxe del massís del Fitz Roy.

Cabana de fusta al campament Rio Blanco. Campament exclusivament per escaladors. L'interior de la cabana és màgic: muntanyes de ressenyes de la zona, una petita taula amb espelmes, unes quantes prestatgeries plenes de cartutxos de gas, ampolles de vi a mitges, alguna de whisky i llaunes de menjar. En un racó una motxilla i unes botes d'alpinisme. Imagino que d'algun escalador que deu estar per la zona gaudint d'aquest paradís de roca i gel.

Tirolina per creuar el riu Fitz Roy i que només utilitzen els escaladors per realitzar l'aproximació al Cerro Torre i "cerros" propers. Un cartell avisa del perill del camí a partir d'aquest punt. Aquest pas es troba a l'esquerra de la Laguna Torre i normalment està molt exposat al vent.

Imatge idíl.lica d'una dels sectors de boulder que es troben pels voltants de El Chalten. El poble està literalment rodejat de roca i també hi han moltes vies d'escalada esportiva. Al mateix poble es pot adquirir una petita guia amb totes les ressenyes de les vies d'esportiva i els blocs (sense graduar). No vaig poder catar la roca, el meu canell esquerre estava tocat tocat...

Placa en memòria dels escaladors que han perdut la vida escalant als "cerros" dels massissos del Fitz Roy i Cerro Torre des de l'any 1953 fins al 1996. Malauradament una llarga llista que esperem no s'allargui gaire més. Es troba a l'entrada de l'ermita que porta el nom de Toni Egger i que es coneix popularment com "l'ermita dels escaladors".

La Chocolateria. Local emblemàtic de El Chaltén. Punt de reunió de molts escaladors abans de començar les escalades. A banda de poder tastar un dels millors xocolates del món qualsevol aficionat a l'escalada gaudirà del petit museu que penja de les seves parets i sostres. Un viatge en el temps a través d'antics crampons, claus, cordes, etc... Una visita obligada.

Casc utilitzat en l'apertura de la via "Infinito sud" per la cara sud al Cerro Torre l'any 1995. Firmat pels seus protagonistes, liderats per l'alpinista italià Ermanno Salvaterra, un dels escaladors més actius de la història de l'escalada a la Patagònia. Penja a una de les parets de La Chocolateria.

El Muro. Pizzeria de El Chalten que té un petit plafó pels més fanàtics.

dimarts, 9 de març del 2010

Patagònia, realitat a banda

Bé, s’ha acabat el viatge. Tornada a la rutina diària… M’hauria agradat allargar-lo una o dues setmanes més per poder visitar Bariloche i Ushuaia però… Serà l’excusa per tornar! Tres setmanes amb tantes coses per veure sembla que es queden curtes però la veritat és que en tan pocs dies fer un trekking pel parc nacional de Torres del Paine, un altre pel parc nacional dels glaciars -des de El Chalten- visitar el Perito Moreno, i acabar a Buenos Aires per dues jorandes i mitja amb partit del Boca Juniors inclós no està gens malament.

No vull escriure una parrafada llarguíssima que acabarà avorrint fins al més curiós dels curiosos, o sigui que només destacaré alguns moments inoblidables del viatge:


7.30am. Surt el sol a les Torres del Paine

Torres del Paine

- La soledat en el camí. Per aconseguir-ho la clau està en començar a caminar quan el sol encara no ha sortit. A partir de les 10-11am els camins comencen a estar bastant concorreguts.

- Sortida del sol des del mirador de les Torres del Paine. Un dels paisatges més macos que he vist en la vida. Vaig tenir sort i va sortir un dia clar, amb pocs núvols. Unes quaranta persones repartides pels blocs de granit esperant en silenci el moment. És indrescriptible. Quan el sol toca les tres torres em saltaven les llàgrimes d’emoció. La pujada de matinada en plena foscor fins al mirador és un dels millors trams de tot el trekking de l’anomenada ‘W’.

- Banys en “pilota picada” (jeje!) al llac Nordenskjöld i sota una petita cascada per combatre el calor d’una de les jornades.

- Col.lapses de gel al Glaciar del Francés.

- Vents patagònics. Els vaig patir dues nits interminables dins de la tenda i la jornada fins a l’imponent Glaciar Grey. Però són una experiència més!

- Tota la gent que vaig conèixer en el camí.



Glaciar Perito Moreno

Perito Moreno

- Gran col.lapse del gel (el més important del dia segurament). Aquí l’equip del viatge ja era dues persones i mentres dinavem admirant el gran glaciar vam alucinar amb un col.lapse d’un bloc d’uns 40 metres d’alçada per 15 o 20 metres d’amplada. Impressionant! El soroll i el tsunami que provoca sobre el llac no es pot explicar en paraules. Llàstima no pillar-lo a temps per gravar-ho.



Capella dels escaladors a El Chalten

Fitz Roy i Cerro Torre

- Veure per primera vegada des de la carretera que arriba fins a El Chalten dos dels pics més famosos de la Patagònia i de la història de l’escalada. El dia clar ens va permetre gaudir d’unes vistes úniques.

- Les llums del vespre sobre el Fitz Roy des del campament Poincenot.

- Arribar als peus del llac Piedras Blancas amb el glaciar de nom homònim als seus peus després de superar un caos de blocs granítics de dimensions gegantines.

- Pujada de matinada fins a la llacuna Los Tres per veure la sortida de sol sobre el Fitz Roy. Amb ràfegues de vent duríssimes en l’últim tram del camí.

- Visitar el campament Rio Blanco on acapamen els escaladors que van a la zona del massís del Fitz Roy.

- Banyar-se en “pilota picada” (un alre cop! Jeje!) a Laguna Hija. Una platja natural paradissíaca.

- El paisatge que et deixa sense paraules quan superes la petita morrena que dona accés a la Laguna Torre i veus tot el massís del Cerro Torre per primer cop de forma íntegra.

- Els dos zorrillos que ens van acompanyar en el solitari matí mentres esperavem la sortida de sol sobre el Cerro Torre.

- Tots el litres de cervessa Quilmes que vam prendre a El Chalten la jornada de descans posterior al trekking i la festa i borratxera associada clar!



Laguna Torre i Cerro Torre en els moments previs a la sortida del sol

8am. El sol il.lumina el Fitz Roy. Vista des de El Chalten

Buenos Aires

- El menjar al barri de San Telmo i La Boca.

- Veure manifestar-se a las Madres Plaza de Mayo. Molt emotiu..

- Anar a veure un partit del Boca Juniors convidats pel mateix vice-president de l’equip. Això mereix una història a banda però això és un blog d’escalada, muntanya i samarretes i potser el futbol no us interessa no?

- L’ambient sobrecollidor que es forma dins de La Bombonera durant el partit de futbol (les fotos del partit les té el Jordi, el company de viatge, potser penjo alguna quan les tingui).

I moltíssimes altres coses que em deixo però que farien aquest post interminable i crec que ja ha quedat prou llarg.

Durant el viatge vaig escriure un parell de correus que l’Andreu va penjar al blog. Els teniu aquí i aquí.

Si algú està pensant en viatjar a la Patagònia i necessita ajuda ja sap on rebre algun consell!!


divendres, 5 de març del 2010

Goodbye Patagonia, hello Buenos Aires

Fanàtics, aquí va la següent crònica de viatge de l'Ivan, des de quatre hores menys de franja horaria, acompanyat pel Giorgio, amic comú.
Qui pogués estar per allà baix!
Salut!

Són les 23.15pm a El Calafate. avui ens despedim definitivament de la Patagonia i demà partim cap a Buenos Aires al matí. des de que va arribar el Giorgio (la part anterior del viatge ja la coneixeu) em visitat el glaciar Perito Moreno -impressionant! malgrat el boom turístic-, vam fer un trekking de tres dies al voltant del Fitz Roy i Cerro Torre, amb bany paradisíac inclòs a la Laguna Hija, i dies de descans a El Chalten i El Calafate. ahir a El Chalten vam fer turisme visitant la capella dels escaladors (que porta el nom de l'escalador Toni Egger), vam veure una peli d'escalada del Cerro Torre de la via "Ritmo latino" i vam fer una xocolata deliciossa a La Chocolateria, un dels primers locals que van edificar-se a El Chalten i punt de trobada d'escaladors de tot el món. podriem dir que va ser un dia molt fanàtic! jeje!! només va faltar una mica de boulder però el meu canell no està en condicions! ais! entre tot això hem begut moltíssims litros de Quilmes i hem menjat plats típics argentins: asados, picadas, pasta cassolana, pastissos, etc...quina pena deixar enrera la Patagònia!!!
Ara la gran urbe ens espera... amb una mica de sort potser dissabte anem a veure jugar al Boca Juniors a la Bombonera! a veure si aconseguim entrades demà!
Res més! al llit que l'avió surt a mig matí i volem descansar bé! ens agradaria adjuntar-vos algunes fotos però no les podem descarregar. hem tingut vistes increíbles dels cordons del Cerro Torre i Fitz Roy. el clima ens ha respectat, cosa excepcional a la Patagònia!
El proper correu des de Buenos Aires!