dimarts, 24 de maig del 2011

Salou ja té plafó!

Salou ja té plafó! Situat al Centre de Joventut Masia Tous l’estrucura l’ha construit l’empresa Top30. Amb una llargada de 10 metres i una alçada màxima de 3,60 metres, el plafó compta amb 300 presses que cobreixen uns 50 metres quadrats de plans escalables.
Segons informa l’ajuntament properament es crearà una associació d’escalada al municipi per promoure aquest esport.
Ja no hi ha excusa… Hauré d’aprofitar això de tenir el plafó al costat de casa i anar a entrenar de tant en tant.



dilluns, 23 de maig del 2011

Siurana review

El lloc web anglès UKClimbing ha publicat un interessant article sobre l’escalada a Siurana. Si sou locals o visiteu habitualment aquesta escola no us descobrirà res de nou. En canvi, si no hi heu escalat mai trobareu informació útil: llista de vies recomanades, sectors recomanats segons orientació o meteorologia imperant, etc…
Evidentment està dirigit als escaladors guiris però els consells valen per tothom!

Cingles de Siurana i Montsant - desembre 2009

dimecres, 18 de maig del 2011

Montserrat. Vermell i Desdentegada

Miro enrera i me n’adono que cap mes falta la visita de rigor a Montserrat (bé, excepte al març que ho vaig canviar per Santllors). Tenint tantes bones escoles aprop de casa em costa una mica fer uns kilómetres de més per escalar, però és difícil ressistir la tentació… Ha de caure la ració de conglomerat montserratí.
Els sectors escollits aquest cop són el Vermell del Xincarró (dreta) i la Desdentegada. Dia de descoberta. Jo em deixo guiar pels dos companys i amfitrions habituals de la zona. El Jose i el David s’encarreguen de portar totes les ressenyes, coneixen les aproximacions, etc. Així dona gust!
De camí cap a la part dreta del Vermell em van senyalant algunes vies que algun dia o altre hauré de provar. Avui els objectius estan a un dels extrems del mur, encara que les meves expectatives no són gaire altes ja que no tinc el braç esquerra al cent per cent. Faré el que pugui, sense pressió.
Comencem amb Fina y segura i If not now, les dues 6a. Bones línies per escalfar. Desafiant la calor i el sol del migdia –a partir d’ara totes les sortides a l’ombra- ens posem a Escaladores con cara de atracadores 6c. El Jose encadena a vista, mentres que el David i servidor l’acabem amb dignitat. Un bon projecte, llàstima que em quedi una mica lluny de casa.

Aquí posava Escaladores con cara de atracadores

Ben xafats pel sol busquem refugi a l’ombra de la Desdentegada. Tenia moltes ganes de conèixer aquest sector (queda pendent la Cova de l’Arcada) i la primera impressió va ser molt bona. Només una via escalada però el cor em diu que s’haurà de repetir imminentment. Arreu on miro apareixen suggerents esperons, algun diedre o fissura i plaques imponents. En certs moments em recorda al Montsant.
No acaba d’arribar la desitjada ombra però tot i així fem la via 35 6b+. Fina, fina. Els peus treuen fum i les gemmes dels dits acaben ben cuites. De les que a mi m’agraden… Al primer pegue pels tres!
El Jose treu forces de no sé on i encara fa una altra via. Un error en la lectura el priva de l’a-vista. Deures pendents i el proper dia caldrà provar-la.

Cova de l'Arcada des de la Desdentegada

De tornada els companys em van donant referències d’altres sectors: el Supositori, l’Agulla del Senglar, … Definitivament, de tots els llocs on he fet esportiva a Montserrat fins ara aquest m’ha seduït com cap altra. No torneu sense mi “amigos del trepe”!!

Cadascú ben orgullós amb el seu "set"

diumenge, 8 de maig del 2011

Dos projectes i una lesió

No tenia gaire clar com enfocar aquesta entrada. A vegades costa trobar el puntet d’inspiració per parlar un altre cop d’encadenaments, projectes o nous sectors visitats, i no repetir-se. A veure com ho lliguem això.
El passat dimecres a arrel de la proposta que em fa el David finalment conec El Falcó (Arbolí). Una primera visita curta en la que només vam provar Pere Mata 6c. Però les sensacions no podien ser millors… Després d’un pegue per posar les cintes i provar la via sense gaires pretensions veig que és factible i que pot sortir. Al segon intent escalo a bon ritme i arribo bé de forces al crux. Aquí el cap em juga una mala passada i per falta de confiança volo abans de caçar la presa clau. El crit que vaig fer el debien sentir fins i tot a Siurana. Disculpin les molèsties. Descarto el tercer intent i la via es converteix en un projecte molt molt motivant. Durant la resta del dia no deixo de pensar en el moviment que he fallat. Argh!!
Per no marxar de buit cap a casa al menys encadeno St. Canut 6b a El Cremat, sector on acabem el dia fent uns quants metres més.

Un peu de via amb vistes

Al dia següent, dijous, quedo amb el Jose. Porta dues setmanes sense roca per culpa d’un maleït còlic i avui és la seva reentré. Fa temps que té ganes de conèixer la Siuranella est (Siurana) i no em costa gaire acceptar. Jo tampoc he estat mai i sobre el paper les vies semblen bones. La curta descripció que dona la guia de Siurana també motiva.
Comencem escalfant a El Cargol. L’imponent pilar ens ve de pas en l’aproximació i fem Purgandus populus 6a. Primer llarg d’una via que es converteix en 7a+ a partir de la R1. Bona per posar-se en situació.
Quan arribem a la Siuranella est encara toca el sol però a partir del migdia -13.30/14h aproximadament- l’ombra fins i tot ens refresca més del compte. Aquí l’objectius és clar: provar Pocapena o Borderline, totes dues 6c.
Abans d’escollir una les dues fem Mucho papito 6b. El Jose la treu sense problemes al primer intent i jo necessito dos pegues per encadenar. El pas clau podriem dir que té truquillo. Em sembla una de les millors vies que he fet últimament. Recomanada.
Decidim provar Borderline. Trenta-cinc metres que s’inicien en un marcat esperó i que acaben en una placa tècnica. El Jose està motivadíssim després de tants dies sense escalar i li posa el punt vermell després de lluitar-la en l’última secció. Bona!

Jose a Mucho papito 6b

En el pegue que li dono jo m’emporto un bon regal. Després de veure com havia fet algun pas el company en l’intent a vista els primers metres surten bé. Apreto força però vaig fent. Arribo a un punt on m’he de recol.locar per arribar al primer repós i llavors… Zas! Em rellisca un peu, volo i sento una estrabada fortíssima al braç esquerre. Aquest cop el crit el debien sentir fins i tot al Falcó. Disculpin les molèsties de nou però és que el dolor va ser indescripitble. En un primer moment penso que m’he luxat l’hombro, però malgrat el dolor puc moure el braç. Cap al terra. He d’abandonar la via quan anava a pel rotpunkt o sigui que un altre projecte immediat i motivant.
Sento impotència però ara lo important és que la lesió no sigui greu. S’ha acabat el meu dia d’escalada, però puc fer de gri gri boy. El Jose em proposa anar al Pati, vol provar Viagraman 7a. Ja us ho deia, motivadíssim!
En cinc minuts ens plantem a la vira on comença la via. A l’esquerra un lolo prova Patí pa mí 8b i a la dreta un altre Prisa mata 7c+. Viagraman és un dels setens clàssics de Siurana i suau pel grau proposat segons la nova guia. La intenció del Jose és provar-la per veure com és i decidir si hi ha color. Va fent amb calma fins a un pas que es ressisteix més que la resta. Allà està el tomàquet. Després de tres o quatre caigudes aconsegueix superar-lo i d’allà a la R més o menys li surt bé. Baixa inflat però amb bones sensacions, objectiu a la vista.
Queden hores de llum però tenim suficient. Hidratació al càmping, planegem quan tornar –m’oloro que aviat- i cap a la jungla d’asfalt.
Passo una nit de gossos i de bon matí cap a urgències a Reus. Diagnòstic: distensió muscular i de lligaments. Antiinflamatoris, una setmana de repós (com a mínim) i inmobilització del braç recomanada. Podria haver sigut pitjor.
Espero que aquest contratemps no em condicioni a l’hora d’afrontar els dos projectes que han aparegut quasi sense voler aquesta setmana. Des de que vaig provar Allegro ma non troppo no m’havia motivat tant cap via, i ara són dues! S’acumula la feina però de moment paciència, les xapes no es mouran de lloc.

dimarts, 3 de maig del 2011

Siurana. Més sobre l'Herbolari

Aquest post complementa al que vaig penjar va quasi un mes. Una mica més d’informació sobre el sector l’Herbolari de Siurana.
Dissabte passat vam provar les dues vies que no surten a la nova guia de Siurana. La num. 12 -ressenyada com a projecte a la guia- ens sembla 6a+. Trenta metres de continuïtat i de molta qualitat. Amb el temps i una canya segur que es converteix en una clàssica del sector i, evidentment, es mereix un nom. Un luxe poder-la escalar sense pràcticament cap rastre de magnesi (només a l’entrada) i anar a vista de veritat.
A l’esquerra d’aquesta surt una altra via que va a la mateixa R i que comparteix l’últim parabolt. També rondant el 6a+ però amb un pas aillat una mica més dur. Molt semblant a la seva veïna, bona i també sense nom.


Després d’escalfar amb aquestes dues provem Arrebato 6b+. Anteriorment estava cotada en 6c i després de provar-la la veritat és que em quedaria amb aquest grau. Per no trencar la tònica del dia la via també és ben bona. Escalada regletera fins que ens plantem sota el desplom on cal donar-ho tot. No hi ha rotpunkt però queda a punt.
Per acabar fem una altra de les més noves, Azukiki 6a. També molt recomanable.
Tres vies més tatxades a l’Herbolari i feina pendent que donarà per unes quantes sessions. A partir d’ara millor anar a la tarda que és quan entra l’ombra.

dilluns, 2 de maig del 2011

La Mussara. Aritjol

Quantes vegades hauré passat per aquella curva on veus una fita que marca el camí a seguir per arribar al sector i comentava amb qui anava al cotxe: “Mira, per allà s’arriba a l’Aritjol”. El passat dijous finalment hi vaig escalar. Havia quedat amb el Derek i em trobo allà mateix amb ell i els seus companys de cordada.
Aproximació curta per un camí que no sembla gaire transitat ja que en algun punt la vegetació se’l comença a menjar. Trenta-cinc vies repartides en tres subsectors, equipades per Der Kletterer i Jordi T. A l’Aritjol 1 és on trobarem la majoria de vies de sisè grau. Diedres i fissures a dojo que en algunes vies es combinen amb trams de placa lleugerament tombada o vertical. Roca calcària típica de La Mussara, qualitat i adherència garantides. Peu de via cómode i ombra fins a les 15h aproximadament.
Una bona via per tenir una primera pressa de contacte amb el sector i l’estil d’escalada és Rantanplan 6a. Línea lògica i evident que segueix en tot moment una marcada fissura. Atlètica, estètica i amb regust alpí.

Derek a Rantanplan 6a

Torn per Sonrisas y lágrimas 6a+, també alpina a l’inici però de sobte et trobes amb un final en placa que et descol.loca. Cal mirar-s’ho bé per no fallar a vista. Ja van dues bones vies.
El llistó puja una mica més amb Aquí hi ha de tot 6b. El nom de la via no enganya. Escalada variada, exigent, de continuïtat i amb més canto del que sembla a simple vista. Surt al primer pegue gràcies a un flash boníssim de l’Álvaro. I van tres vies de qualitat.
Bé, toca apurar l’àrea de confort i provar Sandruska 6b+. Amb les cintes posades és difícil ressistir-se. Si les altres tres eren bones aquesta és… Un espectacle! Tècnica i de col.locació al primer crux i de ballar en el desplom per superar el segon pas dur. No la vaig encadenar però em va deixar molt bones sensacions. L’excusa per tornar aviat.

Calcari de qualitat suprema

El sol comença a escalfar la roca. Retirada. Els companys seguiran escalant buscant l’ombra de tarda i jo torno cap a la jungla d’asfalt.
L’Aritjol m’ha atrapat. Un bon projecte pendent i moltes altres vies per descobrir. Ara que arriba la calor serà una bona opció per escalades matinals.

Podeu descarregar la ressenya i aproximació aquí.