El títol d’aquest post defineix de forma bastant fidel la meva modesta progressió en l’escalada esportiva. A poc a poc, pas a pas, vaig assolint objectius. Amb constància, paciència i motivació. Els resultats han d’arribar si trobes l’equilibri de totes les variables.
El dimarts em sentia bé. Sortia d’estar quasi una setmana malalt per culpa d’un fantàstic virus primaveral, i ara tenia la sensació que el meu cós havia fet un reset.
L’últim dia que havia escalat vaig deixar a punt Allegro ma non troppo 6c a Can Simiro (Arbolí). En aquella jornada un primer pegue va servir per recordar moviments i el segon havia de ser el bo.
Em va costar treure l’entrada sense tocar l’arbre, el pas es rebotava -un pèl llarg per mi- però va acabar sortint. Passo el crux sense cap problema i el cap comença a treballar massa ràpid. Convençut de que ja tenia la via em vaig confiar i fallo en un pas sense secrets. El sentiment d’impotència va ser…
Ho vaig tornar a intentar però sense cap mena de convicció. Trec les cintes i un altre dia serà. A peu de via l’Óscar em dona una bona lliçó de com recuperar ràpid la motivació. Per cert, ell sí que li va posar el punt vermell!
A veure com va la suma: dos pegues el primer dia que la vaig provar –però tocant l’arbre- i els tres que acabo d’explicar. Ja van cinc.
Tornem al dimarts. Dos quarts de sis de la tarda. Can Simiro de nou. M’acompanya l’Andreu. Feia dies que no escalava i ja tocava. Un parell de vies avui i així encararà millor el cap de setmana. Encadena sense problemes. Jo escalfo a les mateixes i som-hi! Cap a l’Allegro!
Repasso mentalment tots els moviments de la secció clau i cal encarar l’entrada amb decissió. Visualitzo fredament el forat on he d’anar i amunt. L’agafo bé i comença el ball. Els moviments flueixen i els gaudeixo com mai. Crux fulminat i surto ràpid d’allà. A partir d’aquí canto, canto i més canto. Repós abans dels últims moviments, un, dos, tres, caçada la presa bona per xapar i reunió!
A ritme, però amb calma. Allegro ma non troppo. M’envaeix una pau interior. Tot cobra sentit. En moments com aquests entenc perquè m’agrada escalar.
El dimarts em sentia bé. Sortia d’estar quasi una setmana malalt per culpa d’un fantàstic virus primaveral, i ara tenia la sensació que el meu cós havia fet un reset.
L’últim dia que havia escalat vaig deixar a punt Allegro ma non troppo 6c a Can Simiro (Arbolí). En aquella jornada un primer pegue va servir per recordar moviments i el segon havia de ser el bo.
Em va costar treure l’entrada sense tocar l’arbre, el pas es rebotava -un pèl llarg per mi- però va acabar sortint. Passo el crux sense cap problema i el cap comença a treballar massa ràpid. Convençut de que ja tenia la via em vaig confiar i fallo en un pas sense secrets. El sentiment d’impotència va ser…
Ho vaig tornar a intentar però sense cap mena de convicció. Trec les cintes i un altre dia serà. A peu de via l’Óscar em dona una bona lliçó de com recuperar ràpid la motivació. Per cert, ell sí que li va posar el punt vermell!
A veure com va la suma: dos pegues el primer dia que la vaig provar –però tocant l’arbre- i els tres que acabo d’explicar. Ja van cinc.
Tornem al dimarts. Dos quarts de sis de la tarda. Can Simiro de nou. M’acompanya l’Andreu. Feia dies que no escalava i ja tocava. Un parell de vies avui i així encararà millor el cap de setmana. Encadena sense problemes. Jo escalfo a les mateixes i som-hi! Cap a l’Allegro!
Repasso mentalment tots els moviments de la secció clau i cal encarar l’entrada amb decissió. Visualitzo fredament el forat on he d’anar i amunt. L’agafo bé i comença el ball. Els moviments flueixen i els gaudeixo com mai. Crux fulminat i surto ràpid d’allà. A partir d’aquí canto, canto i més canto. Repós abans dels últims moviments, un, dos, tres, caçada la presa bona per xapar i reunió!
A ritme, però amb calma. Allegro ma non troppo. M’envaeix una pau interior. Tot cobra sentit. En moments com aquests entenc perquè m’agrada escalar.
Primer 6c? Enhorabona bou!
ResponEliminaAquest any estàs recollint fruits!
Enhorabona Ivan, stas fet un tros de bou !!!
ResponEliminaM'en allegro Troppo, ara a per mes i millor.
Salut makinita !!!
Joeees, 6c ja! Enhorabona! Doncs dimarts jo estava blocant una estoneta sol a aquesta hora a les Agulles de l'Embut. És que com no "entreni" cada vegada us veig més llunnny! :D
ResponEliminaSalut!
Ep! Gràcies companys! Part de la motivació per aconseguir aquestes fites és "culpa" vostra!
ResponEliminaBien hecho Iván, ya has abierto la caja. Ahora caerán como churros ;)
ResponEliminaFelicidades
Ahí estamos Jose! Como churros no creo pero probando vías alguna se dejará no? jeje!
ResponElimina