divendres, 8 d’abril del 2011

A ritme però amb calma

El títol d’aquest post defineix de forma bastant fidel la meva modesta progressió en l’escalada esportiva. A poc a poc, pas a pas, vaig assolint objectius. Amb constància, paciència i motivació. Els resultats han d’arribar si trobes l’equilibri de totes les variables.
El dimarts em sentia bé. Sortia d’estar quasi una setmana malalt per culpa d’un fantàstic virus primaveral, i ara tenia la sensació que el meu cós havia fet un reset.
L’últim dia que havia escalat vaig deixar a punt Allegro ma non troppo 6c a Can Simiro (Arbolí). En aquella jornada un primer pegue va servir per recordar moviments i el segon havia de ser el bo.
Em va costar treure l’entrada sense tocar l’arbre, el pas es rebotava -un pèl llarg per mi- però va acabar sortint. Passo el crux sense cap problema i el cap comença a treballar massa ràpid. Convençut de que ja tenia la via em vaig confiar i fallo en un pas sense secrets. El sentiment d’impotència va ser…
Ho vaig tornar a intentar però sense cap mena de convicció. Trec les cintes i un altre dia serà. A peu de via l’Óscar em dona una bona lliçó de com recuperar ràpid la motivació. Per cert, ell sí que li va posar el punt vermell!
A veure com va la suma: dos pegues el primer dia que la vaig provar –però tocant l’arbre- i els tres que acabo d’explicar. Ja van cinc.
Tornem al dimarts. Dos quarts de sis de la tarda. Can Simiro de nou. M’acompanya l’Andreu. Feia dies que no escalava i ja tocava. Un parell de vies avui i així encararà millor el cap de setmana. Encadena sense problemes. Jo escalfo a les mateixes i som-hi! Cap a l’Allegro!
Repasso mentalment tots els moviments de la secció clau i cal encarar l’entrada amb decissió. Visualitzo fredament el forat on he d’anar i amunt. L’agafo bé i comença el ball. Els moviments flueixen i els gaudeixo com mai. Crux fulminat i surto ràpid d’allà. A partir d’aquí canto, canto i més canto. Repós abans dels últims moviments, un, dos, tres, caçada la presa bona per xapar i reunió!
A ritme, però amb calma. Allegro ma non troppo. M’envaeix una pau interior. Tot cobra sentit. En moments com aquests entenc perquè m’agrada escalar.

Ombres de tarda

6 comentaris:

  1. Primer 6c? Enhorabona bou!
    Aquest any estàs recollint fruits!

    ResponElimina
  2. Enhorabona Ivan, stas fet un tros de bou !!!
    M'en allegro Troppo, ara a per mes i millor.

    Salut makinita !!!

    ResponElimina
  3. Joeees, 6c ja! Enhorabona! Doncs dimarts jo estava blocant una estoneta sol a aquesta hora a les Agulles de l'Embut. És que com no "entreni" cada vegada us veig més llunnny! :D

    Salut!

    ResponElimina
  4. Ep! Gràcies companys! Part de la motivació per aconseguir aquestes fites és "culpa" vostra!

    ResponElimina
  5. Bien hecho Iván, ya has abierto la caja. Ahora caerán como churros ;)

    Felicidades

    ResponElimina
  6. Ahí estamos Jose! Como churros no creo pero probando vías alguna se dejará no? jeje!

    ResponElimina