No recordo exactament el dia però no fallaré per gaire… Va ser cap a mitjans de novembre quan a Lleida i voltants vam deixar de veure el sol. Encara l’esperem!
Un d’aquells últims dies de sol, esgarrapant temps d’on es pot, vaig poder sortir a fer un parell de vies abans de començar la jornada laboral al migdia. Hauria pogut caure alguna més però una caiguda lletja va posar punt i final a la sortida llampec.
Un d’aquells últims dies de sol, esgarrapant temps d’on es pot, vaig poder sortir a fer un parell de vies abans de començar la jornada laboral al migdia. Hauria pogut caure alguna més però una caiguda lletja va posar punt i final a la sortida llampec.
Una de les escoles més properes a la capital de la terra ferma és Santa Ana, de sobres coneguda. Per mi era la primera visita i anant justos de temps l’Enric fa de guia i em va portar a un dels sectors clàssics: Sendero. Aproximació pràcticament nul.la i alguna que altra via interessant al primer cop d’ull.
Poca cosa vam poder fer. Tonal V+ i Rita 6a cap a la llibreta. Després relliscada patint la sobamenta de Cacahuets salats 6a+ i caiguda amb un bon cop inclós a la cadera. Pleguem.
Em va cridar molt l’atenció la cara sud de les Agulles. El proper dia cap allà! I que surti el sol per torrar-nos a plaer si us plau!
Em va cridar molt l’atenció la cara sud de les Agulles. El proper dia cap allà! I que surti el sol per torrar-nos a plaer si us plau!
Entrades
