diumenge, 27 de novembre del 2011

Santa Ana. Sendero

No recordo exactament el dia però no fallaré per gaire… Va ser cap a mitjans de novembre quan a Lleida i voltants vam deixar de veure el sol. Encara l’esperem!
Un d’aquells últims dies de sol, esgarrapant temps d’on es pot, vaig poder sortir a fer un parell de vies abans de començar la jornada laboral al migdia. Hauria pogut caure alguna més però una caiguda lletja va posar punt i final a la sortida llampec.


Una de les escoles més properes a la capital de la terra ferma és Santa Ana, de sobres coneguda. Per mi era la primera visita i anant justos de temps l’Enric fa de guia i em va portar a un dels sectors clàssics: Sendero. Aproximació pràcticament nul.la i alguna que altra via interessant al primer cop d’ull.


Poca cosa vam poder fer. Tonal V+ i Rita 6a cap a la llibreta. Després relliscada patint la sobamenta de Cacahuets salats 6a+ i caiguda amb un bon cop inclós a la cadera. Pleguem.
Em va cridar molt l’atenció la cara sud de les Agulles. El proper dia cap allà! I que surti el sol per torrar-nos a plaer si us plau!

3 comentaris:

  1. Crack, si imagines que estas a belgica es mes llevadero. He trobat uns peus de gat de mun germa que no utilitza, mels pujaré i un dia anem a escalar!

    ResponElimina
  2. Ivan!!
    Tornem a fallar per variar, haviem d'esser 4 finalment dos i eren massa cales. Esta clar que quan ens veiem al 2031 pagare les birres!!
    Dani

    ResponElimina
  3. Jordi, jaja! Bona aquesta. És una forma de fer-se a la idea... Però no sé si m'acabaré d'acostumar. De moment demà faré uns quants kms a veure si em retrobo amb l'astre solar.

    Recauxutats! No hi ha manera... Al final he quedat amb el bombero i l'skalatopi per escalar. M'apunto lo de les birres. ;)

    ResponElimina