dijous, 20 de desembre de 2012

Arbolí. El Portell

Arbolí encara té la capacitat de sorprendre’ns de tant en tant. Es continuen equipant vies a parets com l’Obaga del Falcó, per exemple, i panys de roca inèdits fins ara es converteixen en petits sectors. Aquest és el cas d’El Portell. Una modesta franja de roca situada molt a prop del ja conegut sector de bloc i esportiva de les Agulles de l’Embut. Sis vies ocupen l’espai, des d’un Vè fins a un 6c. Totes les vies tenen uns 15m excepte un 6b+ que no passa dels 10m. Evidentment el sector no dona per molt però podem passar bon matí d’hivern o una bona tarda d’estiu a l’ombra. 

 Pany de paret on es troben quatre de les vies del sector

Les vies ho mereixen. Romerita és un complert i bonic cinquè, Sevilla 6a+ ens regala passos estètics, Granada 6b+ una escalada complexa i un pèl complicada a vista, Mitjorn 6b+ força de dits i passos atlètics abans de la R, … I per tenir una excusa per tornar deixem pendents Ivet 6c i Merda motus! 6b+

Properes Agulles de l'Embut

A banda d’aquestes sis vies el Roger va encadenar en top-rope una via que surt clean i que crec que no està oberta. Només caldran friends i algun tascó. El proper dia la fem de primers.
Des de ja mateix, El Portell és converteix en un altra petit racó per l’escalada a una de les escoles més especials i carismàtiques de les Muntanyes de Prades. 

dimecres, 5 de desembre de 2012

Kalymnos per Rocanbolt.com

Aquest estiu vaig coincidir en un dia de feina amb la parella que està darrera del web Rocanbolt.com. Dos escaladors xilens enamorats de zones com Rodellar o Margalef, i d'altres més llunyanes com Kalymnos. M'explicaven orgullosos el nombre de visites que rebien al seu espai de gent impacient per veure els vídeos que anaven publicant. L'últim que han editat es diu "Kalymnos - Climbing in paradise". Un bonic resum del que representa escalar a aquesta illa grega. 'Tufes', sol i platja, scooters, olor a cabra, ... 
I si tot surt bé en uns mesos tornem!



 

divendres, 30 de novembre de 2012

Sasha Gerzha a Jungle speed 9a (Siurana)

Sasha Gerza, un autèntic outsider capaç d'encadenar Jungle speed 9a al sector La Capella de Siurana. Tercera ascensió de la via després de les de Daniel Jung i Pirmin Bertle (vídeo).
Aquest jove i "desconegut" escalador rus també s'emporta de Siurana clàssiques com Migranya profunda 8b+ o Tic i toc 8a+.
Barrabés té la notícia.


dilluns, 12 de novembre de 2012

Montsant. L'Enderrocada

L'Enderrocada no és un dels sectors més populars del Monsant però amaga bones vies. S'arriba des d'Escala Dei per pista (més o menys en bones condicions) i des de l'aparcament no tardarem més de 15 minuts en arribar al peu de les primeres vies. A la part esquerra vies de placa curtes però intenses, al centre desploms pels més forts i a la dreta vies més llargues, tècniques i amb entrades exigents. Pau i tranquilitat garantides. Les ressenyes les trobareu a la guia Montsant Sud o a la nova Tarragona Climbs








diumenge, 11 de novembre de 2012

Odyssey. Premiere online gratuïta


 odyssey2
Foto propietat de Hot Aches Productions

La productora escocessa Hot Aches ens regala fins al dia 20 de novembre la possibilitat de veure online la pel.lícula Odyssey. Una road-trip d'escalada tradicional amb James Pearson, Hazel Findlay, Hansjorg Auer i Caroline Ciavaldini com a protagonistes. Ah! I si us agrada la peli la podeu descarregar per només 8.99 lliures per temps limitat!  

La trobareu AQUÍ

dissabte, 10 de novembre de 2012

Tarragona Climbs review

El primer cap de setmana de novembre va a sortir a la venda la nova guia d’escalada de la província de Tarragona: Tarragona Climbs (Pod Climbing, 2012) de Pete O’Donovan i Dani Andrada.


 

La guia no recull de forma exhaustiva totes les escoles d’escalada de la zona -el treball seria faraònic- sinó que és un recull d’alguns dels millors sectors de cada escola. Tot i així es ressenyen 2500 vies! Per completar tota la informació la pròpia guia recomana les guies locals. Si ja teniu aquestes, el 70% de les ressenyes que inclou ja les tindreu en altres llibres. De totes formes, i encara que a simple vista pugui semblar més útil per l’escalador forani, l’adquisició és del tot recomanable.  

Com a grans novetats, destacar que es ressenyen les vies del Penitent (Montblanc), les de l’Escletxa de Cal Carboner (Pratdip) i les de les Coves de la Llena (Tivissa). En el cas de Tivissa cal recordar que és imminent la publicació d’una nova (i completa) guia. 

Amb d’altres zones s’agraeix el treball d’actualització o de redescobriment. La Riba, Els Cogullons o Vilanova de Prades  poden viure ara una segona (o tercera) juventut. Sí, moltes de les ressenyes corren per la xarxa però tenir-les totes juntes en un sol llibre guanya punts. 

El treball gràfic és d’una gran qualitat. Els croquis d’aproximació són molt acurats, les ressenyes sobre foto clares i les fotos que il.lustren tota la guia respiren motivació i fanatisme. 

Totes i cadascuna de les 12 zones inclouen una breu introducció a l’escola, recomanacions, com arribar, etc… Els pictogrames amb l’orientació, estil d’escalada i temps d’aproximació també seran de gran utilitat.  Tot en tres idiomes: català, castellà i anglès. 

El llistat complet de zones ressenyat és el següent:  La Riba, Els Cogullons, El Penitent, Mont-Ral, La Mussara, Vilanova de Prades, Siurana, Arbolí, Montsant, Margalef, Llaberia/Pratdip i Tivissa. Com a curiositat també s’inclou el petit sector d’arenisca de Mare de Déu de la Roca (Mont-Roig).

Suposo que properament estarà a la venda a moltíssims llocs però de moment la trobareu a Cornudella a Goma2 i Lo Refugi; a Ulldemolins a l’ermita de Sant Antoni; a Margalef al refugi Racóde la Finestra ; i a Reus a Vivac i a la sala d’escalada Slab

+ info:

divendres, 9 de novembre de 2012

Els Cogullons. Mola Roquerola

El passat dimecres fent una excursió circular per la Vall del Brugent vam passar per un dels sectors d’escalada de la zona dels Cogullons: Mola Roquerola. No he escalat mai per aquesta zona i hem va sorprendre molt aquesta fantàstica cinglera. 

Vies des del cinquè grau fins a 8b+. No passen dels 20-25m (la mitja està en uns 18m) i la roca a simple vista sembla de moltíssima qualitat. Bon equipament excepte en algunes vies amb material rovellat. Ah! I cap rastre de magnesi, per anar a vista de veritat! 

Hi han restriccions per nidificació de l’1 de gener al 30 de juny.

L’aproximació amb vehicle es pot fer des de Rojals agafant la pista que porta fins al refugi dels Cogullons (tancat actualment) o caminant des de Farena en una excursió d’uns 45 minuts per un costerut camí. 

Aquest sector juntament amb d’altres dels Cogullons (Les Gralles, Mas d’en Llort, etc…) apareixen ressenyats a la nova guia Tarragona Climbs. Bona actualització per una zona “oblidada” de les muntanyes de Prades. 

 Aquí teniu algunes imatges del sector… 











dijous, 8 de novembre de 2012

Five Ten Demo shoes a Cornudella de Montsant


El proper 24 de novembre la gira Five Ten Demo shoes 2012 farà parada a Cornudella. La cita serà a la botiga Goma 2. Una bona oportunitat per provar les últimes novetats en peus de gat d'una de les marques més prestigioses del mercat. 

Montblanc. El Penitent

El Roquer del Penitent, conegut popularment com el Penitent, és una extensa cinglera calcàrea situada al barranc de la Pasquala, dins del terme municipal de Montblanc. El sector es va començar a desenvolupar l’any 2005 i fins pràcticament l’actualitat havia conservat l’etiqueta de secretiu, encara que molts escaladors de la zona el coneixien des de pràcticament els inicis. Ara, amb la publicació del monogràfic del Montsant, Prades i Mestral de la revista Vèrtex el sector veu la llum de forma oficial, i per coses del destí, aquesta publicació ha coincidit amb el llençament de la nova guia Tarragona Climbs que també l’inclou dins de l’extensa compilació que fa de tota la província. Com bé apunta l’article de Vèrtex, el Penitent té totes les característiques per convertir-se en un lloc popular. Esperem que tots els escaladors que el descobreixin ara respectin l’entorn, zones d’aparcament, etc. 

Alguns consells respecte a l’accés a tenir en compte… 

A la pista d’accés s’han fet obres darrerament i està en millors condicions però després de jornades de pluja la conducció amb turisme pot ser delicada. 

La zona per aparcar no és molt gran. Si no trobeu espai en els llocs indicats a les diverses ressenyes podeu aparcar en dos punts anteriors on trobareu blocs a l’esquerra de la pista. Des del primer bloc seguiu caminant per la pista i agafeu el segon corriol amb fita que surt a la dreta (25 minuts aprox fins a la part central de la paret). Des del segon bloc (zona de boulder) agafeu el primer corriol amb fita que surt a la dreta (20 minuts aprox fins a la part central de la paret). Abans d’arribar a la paret passareu per la Piràmide i en 5 minuts arribareu al Penitent. 

Segon bloc que trobareu a l'esquerra de la pista

La Piràmide

Zona d'escalada

Parets 1

Parets 2

Parets 3

dilluns, 22 d’octubre de 2012

Quique-Garreta a la Paret del Dispensari (Camarasa)

Havia començat la tardor però la calor encara persistia. No semblava que estiguessim a finals de setembre. Cada cop ens apropem més a tenir només dues estacions, estiu i hivern. Coses de l’escalfament global... Quedo per fer una matinal amb el Jaume amb la idea de fer la Pat Garrett (6b+, 75m) a la Paret del Dispensari. Aproximació ràpida i ens plantem davant del diedre per on ens sembla que va la via. Encapçalo el primer llarg i després d’un parell o tres de parabolts trobo restes d’equipament antic. Com pot ser? Si la Pat Garrett la van obrir al 2002? El llarg tampoc sembla 6a, tot i que el diedre és maco i després d’un petit flanqueig a l’esquerra s’arriba a la reunió (reequipada). Aquí encara no ho teniem clar però ens haviem equivocat de via i estàvem escalant la Quique-Garreta, primera via oberta al Dispensari el 3-10-1971. 

Foto extreta del blog Benvinguts al paradís

El Jaume farà de primer la resta de la via. El segon llarg, 6a, és curt però molt complert, fins i tot té una petita bavaresa. La reunió es fa en una bona repisa. Com que no teniem molt clar que estàvem fent, el tercer i quart llarg els vam empalmar sense saber-ho. Primer placa tombada de cinquè grau. Aquest tram estava molt brut. Debia fer temps que ningú repetia la via. Millor no subestimar el grau an aquest llarg ja que ens trobarem amb una escalada fineta i tècnica. Passada aquesta secció la roca està més neta i comencen les dificultats. 6c en lliure i sinó a tirar de cintes. De primer no sé si hagués passat bé per aquí. S’han de fer uns A0 d’uns burils que no donen gens de confiança, i alguns no estan gaire a prop. Tot i així surt amb prou dignitat. A l’arribar a l’última reunió ho tenim clar, no hem fet la via que voliem. I ens hem emportat una sorpresa a l’últim llarg… Jaja!! Enlloc de rapelar decidim fer una pseudoescalada selvàtica per anar a trobar el camí que passa per sobre de la paret i que en pocs minuts ens deixa al costat del riu. A l’arribar al cotxe i mirarnos bé la paret descobrim que hem fet la Quique-Garreta. No ha estat malament, és la pionera de la paret. Un altra dia ja tornarem a per la Pat Garrett


El llibre “Escalades a la Noguera” defineix així la via: “Este fue el primer itinerario abiero al Dispensari. Se encuentra semiequipado. Los dos primeros largos están restaurados con parabolts mientras que en el resto hay numerosos buriles y pitones antiguos. Necesitaremos un juego de fisureros de cable, 15 cintas exprés y chapas recuperables. La via está situada a la derecha de una profunda canal que corta toda la pared. Antiguamente con pasos en artificial. El último largo apurando en libre es 6c aunque la protección debe confiarse a viejos seguros”

Nota: Nosaltres només vam fer servir cintes exprés. Pot ser útil un estrep per l’últim llarg.

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Escalada esportiva a Tivissa. Moleta de Vilella

Un correu electrònic, un missatge a través de Facebook, … I fet! El passat divendres 12 vam coincidir uns quants escaladors per anar a conèixer un nou sector d’escalada esportiva a Tivissa. Amb motiu de la propera aparició d’una nova guia d’escalada a Tivissa, l’autor de la mateixa, equipador del sector i gran promotor de l’escalada a Tivissa, Josep Enric Castellnou, exercia d’amfitrió i ens presentava un sector en petit comitè.
Vistes des de la paret

La paret escollida rep el nom de la Moleta de Vilella i compta amb 18 vies orientades al sud i amb 6 orientades al nord/oest. Predomina el setè grau a la part central del mur i a esquerra i dreta trobarem vies a partir de 6b i un solitari Vè. La qualitat de la roca és bona o molt bona, tot i que encara es trenca alguna cosa. Recomanable l’ús del casc. La localització del sector és espectacular i es respira una pau difícil de trobar a altres escoles.
Detall de la part central del sector

Ens repartim ràpidament pel peu de via i en un moment hi ha sis o set vies muntades. Jo vaig fer el testimonial cinquè per començar; La Conca 6b, fissura atlètica amb roca abrassiva (no la vaig poder ni acabar…); 60 segles 6b+, placa tècnica de 30m; Via ferreta 6b+, més curta que l’anterior però més homogènea, amb regletes de regust siuranenc; i Té de roca 6b, slab amb un pas de truc sorpresa. 

l'Indi que mira 7a

Els companys més forts van encadenar setens com El misteri de les covetes 7a o l’Indi que mira 7a, i van deixar projectes per properes visites. Gran jornada d’escalada que ens deixa amb ganes de tornar ben aviat a aquesta i a altres parets tivissenques. Esperem amb impaciència la publicació de la guia! 

Nota: Podeu trobar ressenyes de moltes de les zones d’escalada a Tivissa al bar Missamaroi.

dimarts, 4 de setembre de 2012

:Climbat Slab obre les seves portes!

Fa més o menys un mes que vaig conèixer al Pau Salas en persona. Per fi ens posàvem cara! Des del mes de febrer ens anàvem creuant correus electrònics parlant sobre zones d'escalada, vies, curiositats, batalletes, ressenyes, etc. I un dia hem va deixar caure la notícia... Volia obrir una sala d'escalada a la província i ho tenia tot bastant lligat. No ens coneixiem ni en persona i va confiar en mi -gràcies Pau!- compartint uns (secrets) plànols tridimensionals on es mostrava com quedaria el rocòdrom. Em vaig sentir privilegiat per poder descobrir les suggerents formes dels plafons abans de que prenguessin vida. 
Ara ja no queda res... El proper dissabte 8 de setembre :Climbat Slab obrirà les seves portes i ho farà amb una jornada de portes obertes a partir de les 12h del matí. A les 18.30h es farà la inauguració oficial i a partir de les 19h el plat fort de la jornada: exhibició a càrrec d’Adrià Placer, Berta Martín i Ramonet, que ve de guanyar el seu sisè Arco Rock Master.  
Tot un dia per descobrir un nou punt de trobada i entrenament per tots els escaladors de la província i que de ben segur triomfarà des del primer dia. Sort i endavant Pau!

Slab a Facebook
 
En ple procès de construcció

 Només falten les preses! (foto propietat d'Slab)

 
 I de bonus el vídeo de l'encadenament a vista de Ramonet a la via de la final a l'Arco Rock Master 2012...

dissabte, 11 d’agost de 2012

Fiesta vikinga al Puro (Camarasa) - 6c, 80m

Ja era hora, per fi he trepitjat el cim del Puro de Camarasa. Des de que vaig visitar aquesta escola per primer cop fa poc més d’un any l’elegant agulla em va atrapar. Me la mirava i mirava però sempre anant o tornant de fer esportiva a la Pera, La Selva o Fashion. Qui m’havia de dir llavors que acabaria vivint a Lleida i que les oportunitats per escalar a la zona serien moltes més. Aprofitant un matí lliure, amb l’onada de calor a sobre, res millor que escalar l’ombra del Puro. Només hi ha temps per fer una via i amb el Jaume escollim Fiesta Vikinga (80m, 6c, 6a obligat), una de les més noves de l ‘agulla. 

Jaume encapçalant el primer llarg

Tres llargs equipats on només caldran cintes exprès i bona pila per passar el primer llarg en lliure. Lleuger desplom de continuitat sempre amb bons forats. Aquests 30m justifiquen per si sols escalar aquesta línea. Després ens esperen dos llargs de cinquè grau en un recorregut molt encertat. La roca és molt bona a la primera tirada i a les altres dues caldrà anar amb compte en alguns trams puntuals (vam contribuir a la neteja…). Molt content a l’arribar a l’última reunió i ja amb ganes de fer més vies en aquest racó clàssic de Camarasa. Baixada rappelant per la via Normal

Ressenya del llibre de piades de Sant Llorenç

De tornada al peu de via encara tenim temps per alguns metres més i fem una de les dos vies d’un sol llarg més noves, Cinderella 6a+, just a l’esquerra de la Directa. A la dreta està Fiesta birmana 6b+ que queda pendent. Aquestes dues són una bona alternativa per buscar altres entrades a les vies llargues i ampliar el terreny de joc.

diumenge, 22 de juliol de 2012

Rotor. La paret dinàmica

L'altre dia vaig veure a través de Facebook la foto d'una "roda de hàmster gegant" per escalar. L'invent es diu Rotor (dynamic wall) i el fabrica l'empresa italiana Climblock. Com ells mateixos diuen: un nou aparell de tortures per l'entrenament... I després pensem que està tot inventat!

dimarts, 10 de juliol de 2012

Tarragona climbs, nova guia d'escalada

Segons informa Dani Andrada al seu blog, el proper mes d'octubre sortirà a la venda la guia d'escalada Tarragona climbs. Amb aquesta publicació Pete O'Donovan i el mateix Andrada continuen la saga començada amb la ja clàssica Lleida climbs
La guia inclourà ressenyes de zones prou conegudes com Siurana, La Mussara o Margalef; algunes "oblidades" com Els Cogullons, que esperem serveixi per revitalitzar la zona; i altres pràcticament inèdites com Llaberia, Tivissa o El Penitent. 
Una compilació molt atractiva sobre el paper, i que tenint en compte la seva companya de col.lecció, segur que no decepciona.

 AQUÍ trobareu el review de la guia


Imatge extreta del blog de Dani Andrada


dimecres, 6 de juny de 2012

Trobada d'escaladors a La Mussara


Per a molts dels escaladors de les comarques tarragonines La Mussara va ser l’escola on vam gaudir de les nostres primeres escalades. Els sectors de Les Airasses eren (i són) perfectes per iniciar-se en la vertical. Quins records! Aquest proper dissabte, amb motiu del reequipament de moltes de les vies de Les Airasses, el Club Excursionista Reddis de Reus organitza una trobada d’escaladors per presentar el treball realitzat. Més info AQUÍ 
A més d’aquest acte, durant tot el cap de setmana s’organitzaran altres esdeveniments agermanats que no us podeu perdre. El mateix dia 16, a la tarda/vespre i nit, es celebrarà el 1er Joan Bou Festival. Una trobada d’escalada en bloc al sector “Font de la Paula”, i a la nit, a la punta de Les Airasses, repte Vivac de llançaments de bloc. Tot amanit amb dj’s i l’obligatori servei de bar. Més info AQUÍ 
I per si no teniu prou… El diumenge una nova edició –la tercera- de la Marató d’escalada en bloc de Ca La Sofia de Maspujols. Una marató oberta a tothom, sigui quin sigui el teu nivell. Més info AQUÍ 
Completíssim cartell fanàtic d’assistència obligatòria si sou locals o si esteu per la zona el cap de setmana. Malauradament jo no hi podré assistir, espero que em poseu les dents molt llargues amb fotos i cròniques blogueres!!

dimarts, 8 de maig de 2012

Slab. El nou rocòdrom de Reus

Ja és oficial! Properament obrirà a Reus un nou rocòdrom: Slab. 500m2 escalables que inclouran zona d’iniciació amb corda (en top rope), zona de boulder (3,5m d’alçada i amb possibilitat de sortir per dalt), zona d’escalada esportiva (sostres, slabs, fissures, extraploms, …) -amb vies de fins a més de 20m- i zona de campus i taules. Les instal.lacions estaran homologades per fer proves del campionat d’Espanya. A banda de l’àrea d’escalada, Slab oferirà a tots els seus clients una botiga i una zona de descans amb bar, biblioteca amb guies i revistes d’escalada, wi-fi, etc… La província de Tarragona necessitava un espai com aquest. Des de Factor 2 li desitgem sort i èxit!!


divendres, 4 de maig de 2012

Camarasa. Balcó del Mu

El Balcó del Mu és un petit però potent sector penjat sobre el riu Segre al seu pas pel Congost del Mu. D’aquí el curiós nom… A principis d’any la revista Escalar (num. 78) va publicar per primer cop informació sobre aquest nou sector d’escalada esportiva a Camarasa. També es sumaven dues zones més: Cingles de la Llum i Racó del Segre. Confiant en les bones referències que dona la revista sobre la qualitat de les vies el passat 1 de maig vaig descobrir el sector amb el Jose i el JClaramunt com a companys de jornada. Ja tocava tornar a coincidir amb tots dos!! Aquest idíl.lic racó ens ofereix una dotzena de vies d’uns 20m, en lleuger desplom i de resistència, que van des del 6a fins al 7b. Bona roca calcària de tonalitats ataronjades. Algunes vies necessiten una mica més de tràfic per estar completament netes. 

 Un balcó amb vistes al Congost del Mu

L’aproximació és un agradable passeig que comença a la passarel.la metàl.lica al costat de la central hidroelèctrica i que en uns vint minuts ens deixa a peu de via. Haurem d’estar atents a quan ens hem de desviar del camí principal (curva molt pronunciada a l’esquerra) per seguir en paral.lel al riu i arribar així a peu de via. Orientació sud però amb ombra a l’hivern ja que a l’altra banda del riu s’aixeca la majestuosa Serra de la Carbonera. Ideal per escalar durant la primavera i tardor. 


JClaramunt escalfant a Aye-Aye

Vam provar la meitat de les vies del sector començant per Aye-Aye 6a+. En aquesta ja veus què t’espera en la resta de vies. Petit desplom a la part central perfecte per escalfar. A Mora-Mora 6b+ ens trobem amb passos llargs al desplom i una placa tècnica abans d’encarar-lo. Una via molt completa. Romazava 6a és la més fàcil de la paret. Escalada en diedre amb bon cantell en general i on cal encertar bé els moviments al pas clau. 

Serra de la Carbonera

Jo tinc prou amb aquestes tres que no estic gaire fi últimament. Els Joseps -que van a fondo- treuen a vista Betsileo 7a (enhorabona al bombero de la roca pel seu primer setè a vista!) i també fan Push-Push 6c i Fady 7b. Coincideixen en que les tres són cinc estrelles. La combinació paisatge i escalada del Balcó del Mu ens deixa molt bones sensacions i ganes de tornar si no és aquí, segur a altres parets de Camarasa. Una escola que mai, mai decepciona.

dilluns, 16 d’abril de 2012

Sant Llorenç de Montgai. Directa al Cilindre (6b, 95m)

Des de que em vaig mudar a Lleida Sant Llorenç de Montgai s’ha convertit en un dels meus terrenys de joc habituals. Per escalar, caminar, córrer, … Em falta canviar d’element, passar a l’aigua i fer una mica de kayak (ja ho tinc més o menys encarrilat). Moltes visites durant l’últim mes que culminen, per fi, escalant la Directa al Cilindre (6b, 95m). Una via que em mirava des de que vaig estar per primer cop en aquest meravellós racó de La Noguera no fa ni un any, i que per una cosa o altra sempre acabava deixant per la propera. 

Vistes del Cilindre des de l'altra banda del llac

Hi han moltes piades per la xarxa o sigui que crec que no té gaire sentit explicar massa coses sobre la via. Només algunes impressions personals… Els dos primers llargs em van semblar un festival vertical. Bona presa en general i bellíssims moviments. Això sí, al segon llarg hi han un parell de seccions on els bolos grans de sobte desapareixen i cal apretar de forats, primer, i d’una fissura on la col.locació és clau, després. El tercer llarg té un flanqueig cap a la dreta una mica estrany, o jo anava per on no tocava. Em va pillar per sorpresa però acaba sortint bé. Aquí encara notava els braços infladets de les primeres tirades. Llarg final de tràmit per acabar la via. No és dolent però és que els dos primers són tan bons! 

Roger al primer llarg

No he estat mai a Riglos però m’havien dit que aquesta via és com escalar allà però en miniatura. De moment em conformo amb el Cilindre, queda molta feina allà encara. 

Bolos característics

Trobareu una bona ressenya de la via al (sempre recomanable) blog Escalatroncs.

dimecres, 4 d’abril de 2012

Mas d'en Rei (Arbolí)

Aquest sector em faltava! Ja queda menys per conèixer totes les zones d’Arbolí. Dos o tres sectors potser. Després de tres setmanes de descans absolut la tornada ha de ser per fer metres, no tinc ganes d’apretar gaire. El Roger ens proposa aquest sector que ell ja ha visitat. Cordada de tres, el Txupi ja és quasi local de les muntanyes de Prades.

Mas d'en Rei

El Mas d’en Rei és el sector més apartat del poble d’Arbolí. Quasi està més a prop de La Mussara. Potser la proximitat de les forces tel.lúriques que s’atribueixen a la zona també han afectat a la graduació de les vies. Per arribar al sector primer agafarem una pista més o menys en bones condicions i a l’arribar a l’enruant Mas d’en Rei aparcarem. Des d’allà uns 10 minuts caminant per un camí fitat. La paret es divideix en dues parts separades per un estret relleix. A la part esquerra els sisens i a la dreta els setens. També alguna via clean. I si no m’equivoco dues incabades (o només amb un maillon com a R?): Somiatruites II 6a+ i Ralladura solitaria 6b. A la part esquerra l’interès radica en fer els segons llargs. Dos 6cs recomanats: Tupolefa i Mía mama

Txupi a Chorizo Mentolao 6a

Les vies fàcils que vam provar ens van semblar una mica apretades en el grau. Algú que vagi just en el 6a pot patir més del compte aquí. D’entre totes les provades la millor Repanpinfla 6a. Té una mica de tot malgrat que no arriba als 17m. 

Passamans per accedir a la part dreta del sector

Un sector secundari però recomanable si volem escalar tranquils, envoltats de boniques vistes sobre el camp de Tarragona i fer vies fora del circuit “comercial”.

dimarts, 27 de març de 2012

Kalymnos al flash

Alguns moments del viatge a Kalymnos. Valen més unes quantes imatges que mil paraules...

Partint d'Atenes amb tempesta

El camp base

Grande grotta, Panorama, ...

Arhi

Les vies de Claude Idoux

Espectacular xorrera -mullada- de Tethis 6b

Quim a Kastor 7a

Jose a un dels reposos més famosos del món

Ivan a Remember Wadi Rum 6c

Capricis naturals

No hi ha pèrdua

Trela 7a

Obrint les ales!

Mitjans de transport

Sikati cave

Road to Palionisos

Secret Garden, un secretiu amb futur

Pothia