diumenge, 14 d’abril de 2013

Escalada al Barranc del Tortó (Capçanes)

El Barranc del Tortó és una zona de sobres coneguda per excursionistes i barranquistes. Múltiples senders i el descens d’un barranc sec eren fins fa poc els grans atractius d’aquest meravellós indret de la Serra de Llaberia. Haurem de sumar un de nou: l’escalada esportiva. Aquesta franja calcària ja era coneguda pels escaladors locals des de fa temps però segurament serà la publicació de les ressenyes al Vèrtex del gener-febrer (num. 246) el que li donarà empenta i popularitat. La paret fa uns 200m de llargada i uns 50m d’alçada i actulament compta amb 49 vies equipades. (Atenció! A l’article del Vèrtex no surt ressenyada una via equipada just a la dreta de Rústica 6c. És un nou 7a+).


El mur principal és simplement espectacular. Si ens poguessim teletransportar en el temps-espai i de sobte apareguessis aquí més d’un pensaria que ha anat a parar a algun popular sector de Kalymnos. Grans i amenaçants degotalls dominen la paret i regalen vies des del 7b+ fins a 8a+. A la part dreta la dificultat no baixa molt però ja trobem una varietat de graus més ampla. La via més fàcil és el primer llarg de la via Tal com sona 6b+. Al final de la part dreta estan les quatre vies més assequibles. Dos 6a+, un 6a i un 6b. Quartet ideal per escalfar o per un bon matí si ens movem en aquesta dificultat. Quan tingueu encadenades aquestes ja sabeu... A apretar de valent!

 

L’orientació de la paret és oest i el sol comença a entrar a partir de les 12h i hi toca de ple cap a les 14h. Ideal per escalar al matí amb temps calurós. Això sí, si bufa el vent millor que no us hi apropeu. Hi toca de  ple!


El punt de partida per arribar al sector és el poble de Capçanes. No deixeu de saludar al Carrasclet, feu una parada obligada al Celler i passeu pel casal a fer el beure post escalada i consultar les ressenyes més actualitzades.

divendres, 15 de febrer de 2013

Les "habitacions santuari"

"Aquesta habitació és com un santuari Ivan". Això és el que em deia una bona amiga sempre que venia a casa. Centenars de discos, revistes d'arreu del món, parets saturades de pósters, fotos, llibres de cinema, música, etc. Ja no cabia res més! Al mudar-me vaig decidir no seguir acumulant tantes coses -internet ha facilitat molt l'accès a les fonts d'informacio- i consumir el mínim possible.
Però llavors va passar el que havia de passar... La passió per la muntanya va resorgir després d'uns anys, podriem dir, de letàrgia. I dues petites prestatgeries es van començar a omplir de llibres de muntanya, guies de viatges, muntanyisme i escalada, mapes, ... I l'armari s'anava quedant petit. Buscant racons pel material, el calçat, la roba tècnica. I ara què? Això no hi ha qui ho pari. Sort que no tinc gaire espai perquè sinó... 

Black Diamond va estrenar al gener una sèrie que ha anomenat BD Crash Pads. Una visita a algunes de les habitacions de material/museu del seu equip d'alpinistes i escaladors. El primer episodi el protagonitza l'apinista Conrad Anker. Una idea magnífica pels fanàtics més curiosos. Les "habitacions santuari".