diumenge, 25 de setembre de 2011

Camarasa. La Pera per obrir temporada

Per Lleida els primers dies de tardor encara no s’han fet notar. Els rajos ultravioletes encara tenen prou bateria. Segur que d’aquí uns dies trobo a faltar aquest sol que tanta energia ens dona, però per ara seguirem jugant al gat i al ratolí buscant l’ombra.
Segon dia d’escalada per la terra ferma des de la mudança a principis de setembre. Per fi estic instal.lat com cal a la ciutat i començo a tenir temps per tocar roca.
Poso rumb a Camarasa on em trobo amb els companys de cordada: Mercè, Marc i Roger. Anem a La Pera.
A principis de mes també hi vaig estar un dia però només vaig fer una via, Bielo-Reynal 6a. Primera secció de fissura tècnica i després bona presa fins a la R. Per escalfar en aquest grau millor fer-ho a No em toquis la pera!!!
Aquest cop porto els deures fets de casa i tinc apuntats varis objectius. El primer és fer la Cortés-Luque 6a. Via pionera del sector on trobarem vestigis de la primera escalada. Del tot recomanable per connectar amb el passat i començar amb bon peu al sector. Xemeneia clàssica i que et permet arribar fins a dalt de tot de la paret.


El sector està animat avui. Suposo que és l’efecte crida Desploma’t. Compto entre set i vuit cordades en algun moment. Això fa que ens quedi alguna via que voliem provar al tinter. Bé, l’excusa per tornar…
Per pujar les revolucions fem Això és La Pera! 6b. El nom li va que ni pintat a la via. Trenta metres de continuïtat sobre bon canto. D’escalada obligatòria si es passa per aquí.
Ens trobem les cintes posades a Second Life 6b+. Aquesta estava a la llista. Llarga placa de continuïtat sobre forats més o menys bons, i… Millor aprofitar bé els resposos perquè quan ja et penses que la tens al sac arriba la sorpresa. L’últim moviment sap a glòria si surt bé, sinó li dius adèu a la cadena quan la tens pràcticament a la cara. Mà esquerra al forat, pinsa de dretes, pujar peus i cap a la regleta per xapar. Sí!! Injecció de moral per començar la temporada de tardor.
Entra el sol al sector, sembla que s’hagi de saturar per moments, i després de que el Roger i la Mercè facin la fissura de la Vidal-Murciano 6b aixequem campament i acabem la jornada repostant a Camarasa.
No sé quan tornarem a La Pera. Dependrà d’aquest clima que cada dia està més rebel. Potser encara s’agrairà escalar a l’ombra uns quants dies més.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Un altre tros d'estiu. Recapitulant de nou

S’apropa el final de l’estació calenta i miro enrera per recapitular de nou. Sortides irregulars i erràtiques en general. Molts plans cancel.lats principalment per culpa de la méteo i durant les últimes setmanes per falta de temps… Què hi farem!
Els projectes segueixen al mateix lloc que els vaig deixar. Cap ha passat a la llibreta, però els intents també sumen, aquí no es desaprofita res.
Una visita a la Paret del Grèvol (Mont-Ral) és obligatòria com a mínim un cop durant l’estiu. Malauradament el dia que hi vaig estar la meva motivació no era espectacular que diguem, i a sobre se’m va escapar Monomotapa 6b+ quan lo difícil ja estava fet. Cabreig i impotència.
També ha caigut alguna tarda a Arbolí o Siurana sense gaires coses a destacar.
Sort que fa uns dies, i de nou a Siurana, tornàven les bones sensacions a Ca l’Orro. Ganes de provar alguna de les noves vies i retrobament amb el Jose i David que tornen de les vacances.

Jose a l'estètica El trio calavera

De les noves jo provo un 6a just a la dreta de Calé 6b+. Entrada finíssima i dificultat sostinguda fins a la R. Quasi trenta metres de bona roca. Els companys també fan un 6b a la dreta d’aquesta. Sembla que no està malament. Vam acabar la jornada encadenant El trio calavera 6b. Una petita joia del sector. Estètica escalada sobre roca taronja amb bon canto.
Margalef tanca aquest resum. Allà pateixo la falta de pila a algunes vies de Ca la Marta. Premi de consolació amb Martini & the rocks 6a. D’allà al sector Baobab per tatxar Pain au chocolat 6a+ que vaig deixar pendent fa més d’un any. Amb el Jose també vam provar Bubalú 6b+. Forats, peus justets i un crux que queda gravat a la memòria per no fallar el proper dia.

Ca la Marta

En tres dies arriba la tardor i les cares sud es tornaran a omplir d’escaladors. Allà ens veiem!

dilluns, 5 de setembre de 2011

Tradclimb a Ceüse. Arnaud Petit a "Black bean" 8b (vídeo)

Encara em batega el cor a mil. Impecable Arnaud Petit escalant Black bean 8b –a Ceüse- a l’estil tradicional. Exhibició de tècnica i control mental. I pensar que alguns ens caguem quan l’últim parabolt comença a desaparèixer per sota dels nostres peus…



Darrera de la càmera, bona feina de realització per part de Bertrand Delapierre. Sens dubte, un dels millors vídeos del que portem d'any. També cal destacar que aquesta és la primera producció on col.labora l’empresa basca Totem, deixant ben clar que els seus Totem Cams estan trepitjant fort!