Sasha Gerzha a Jungle speed 9a (Siurana)

Sasha Gerza, un autèntic outsider capaç d'encadenar Jungle speed 9a al sector La Capella de Siurana. Tercera ascensió de la via després de les de Daniel Jung i Pirmin Bertle (vídeo).

Aquest jove i "desconegut" escalador rus també s'emporta de Siurana clàssiques com Migranya profunda 8b+ o Tic i toc 8a+.

Barrabés té la notícia.

Tarragona Climbs review

El primer cap de setmana de novembre va a sortir a la venda la nova guia d’escalada de la província de Tarragona: Tarragona Climbs (Pod Climbing, 2012) de Pete O’Donovan i Dani Andrada.

 

La guia no recull de forma exhaustiva totes les escoles d’escalada de la zona -el treball seria faraònic- sinó que és un recull d’alguns dels millors sectors de cada escola. Tot i així es ressenyen 2500 vies! Per completar tota la informació la pròpia guia recomana les guies locals. Si ja teniu aquestes, el 70% de les ressenyes que inclou ja les tindreu en altres llibres. De totes formes, i encara que a simple vista pugui semblar més útil per l’escalador forani, l’adquisició és del tot recomanable.  

Com a grans novetats, destacar que es ressenyen les vies del Penitent (Montblanc), les de l’Escletxa de Cal Carboner (Pratdip) i les de les Coves de la Llena (Tivissa). En el cas de Tivissa cal recordar que és imminent la publicació d’una nova (i completa) guia. 

Amb d’altres zones s’agraeix el treball d’actualització o de redescobriment. La Riba, Els Cogullons o Vilanova de Prades  poden viure ara una segona (o tercera) juventut. Sí, moltes de les ressenyes corren per la xarxa però tenir-les totes juntes en un sol llibre guanya punts. 

El treball gràfic és d’una gran qualitat. Els croquis d’aproximació són molt acurats, les ressenyes sobre foto clares i les fotos que il.lustren tota la guia respiren motivació i fanatisme. 

Totes i cadascuna de les 12 zones inclouen una breu introducció a l’escola, recomanacions, com arribar, etc… Els pictogrames amb l’orientació, estil d’escalada i temps d’aproximació també seran de gran utilitat.  Tot en tres idiomes: català, castellà i anglès. 

El llistat complet de zones ressenyat és el següent:  La Riba, Els Cogullons, El Penitent, Mont-Ral, La Mussara, Vilanova de Prades, Siurana, Arbolí, Montsant, Margalef, Llaberia/Pratdip i Tivissa. Com a curiositat també s’inclou el petit sector d’arenisca de Mare de Déu de la Roca (Mont-Roig).

Suposo que properament estarà a la venda a moltíssims llocs però de moment la trobareu a Cornudella a Goma2 i Lo Refugi; a Ulldemolins a l’ermita de Sant Antoni; a Margalef al refugi Racóde la Finestra ; i a Reus a Vivac i a la sala d’escalada Slab. 

+ info:

El Penitent (Montblanc)

Mola Roquerola (Els Cogullons)

L'Herbolari (Siurana)

Siuranella Centre (Siurana)

Grau dels Masets (Siurana)

Lo Soterrrani (La Mussara)

Can Torxa (Margalef)

Racó de Misa (Montsant)

Grau del Carrasclet (Montsant)

Racó del Vilar i Totxo de la Morera (Montsant)

Terra Negra, Paret del Grèvol i El Riu (Mont-Ral)

L'Arrepenjada (Mont-Ral)

Can Mansa i El Duc (Arbolí)

El Dard (Arbolí)

Racó de l'Emmanuelle (Arbolí)

Can Simiro (Arbolí)

Paret dels Rappels (Pratdip)

Can Pere Botero (Mont-Roig)

Five Ten Demo shoes a Cornudella de Montsant

El proper 24 de novembre la gira Five Ten Demo shoes 2012 farà parada a Cornudella. La cita serà a la botiga Goma 2. Una bona oportunitat per provar les últimes novetats en peus de gat d'una de les marques més prestigioses del mercat. 

Tarragona climbs, nova guia d'escalada

Segons informa Dani Andrada al seu blog, el proper mes d'octubre sortirà a la venda la guia d'escalada Tarragona climbs. Amb aquesta publicació Pete O'Donovan i el mateix Andrada continuen la saga començada amb la ja clàssica Lleida climbs. 

La guia inclourà ressenyes de zones prou conegudes com Siurana, La Mussara o Margalef; algunes "oblidades" com Els Cogullons, que esperem serveixi per revitalitzar la zona; i altres pràcticament inèdites com Llaberia, Tivissa o El Penitent. 

Una compilació molt atractiva sobre el paper, i que tenint en compte la seva companya de col.lecció, segur que no decepciona.

 AQUÍ trobareu el review de la guia

Imatge extreta del blog de Dani Andrada

Siurana. Directe a la sitja (6b, 55m)

L’Adserà-Jansà va ser la a primera via que es va obrir en aquesta bonica cinglera de Siurana, l’any 1952. Una clàssica de les Muntanyes de Prades. Van haver de passar trenta-un anys fins que al 1983 P.X. Porta, J. Grau i J. Cabau obrien Ahí te quiero ver, el segon itinerari del Salt de la Reina Mora.
Ja a la dècada dels 90 es comencen a obrir vies d’esportiva però hem d’esperar fins l’any 2010, quan el sector viu una explosió d’equipaments. D’aquesta data és la via Directe a la sitja (55m, 6b).
Directe a la sitja és una modesta via de tres llargs que també podem fer com a via d'escalfament empalmant el primer i segon llarg quedant una via de 6b i 35m, i seguir després amb itineraris més durs. Si decidim fer-la en tres llargs l’escalada queda així…

L1

L1 5+, 15m. Llarg curt i sobre roca excel.lent. Segueix un sistema de llastres que es donaran sempre bon cantell. Llàstima que s’acabi tan ràpid.

L2 6b, 20m. Cal apretar per sortir de la R i xapar el primer parabolt. El pas no és difícil però la col.locació és clau. A partir d’aquí petita fissura técnica amb el crux just al final d’aquesta. Després ens trobarem amb un tram herbós de roca descomposta fins arribar la R.

L2

L3 6a, 20m. Diedre sobre bona roca en general amb algún tram herbós. Amb una bona neteja aquesta tirada es gaudiria molt més. Tot i així l’ambient és preciós i sortir per dalt té el regal de trobar-se de cop amb les runes del castell, i la sitja que dona nom a la via!

En aquest últim llarg no vam trobar la R que marca la la guia i la vam muntar a la tanca que rodeja el castell. També es pot muntar en algun bloc de pedra.

Sortint per dalt amb la sitja a l'esquerra

Una escalada senzilla i tranquila perfecta per gaudir de les meravelloses vistes que ens regala aquest entorn de cingleres infinites.

L'últim encadenament de La Rambla 9a+ (vídeo)

A finals de desembre del 2011 el jove francès Enzo Oddo sumava una nova ascensió a la mítica via de les muntanyes de Prades, La Rambla 9a+. Quantes vegades he passat per allà i mai he coincidit amb cap escalador provant-la. Algun dia em faria gràcia veure algú escalar-la...

Enzo Oddo Sends La Rambla 9a+ (5.15a) at Siurana Spain (video) from Prana Living on Vimeo.

Un altre tros d'estiu. Recapitulant de nou

S’apropa el final de l’estació calenta i miro enrera per recapitular de nou. Sortides irregulars i erràtiques en general. Molts plans cancel.lats principalment per culpa de la méteo i durant les últimes setmanes per falta de temps… Què hi farem!
Els projectes segueixen al mateix lloc que els vaig deixar. Cap ha passat a la llibreta, però els intents també sumen, aquí no es desaprofita res.
Una visita a la Paret del Grèvol (Mont-Ral) és obligatòria com a mínim un cop durant l’estiu. Malauradament el dia que hi vaig estar la meva motivació no era espectacular que diguem, i a sobre se’m va escapar Monomotapa 6b+ quan lo difícil ja estava fet. Cabreig i impotència.
També ha caigut alguna tarda a Arbolí o Siurana sense gaires coses a destacar.
Sort que fa uns dies, i de nou a Siurana, tornàven les bones sensacions a Ca l’Orro. Ganes de provar alguna de les noves vies i retrobament amb el Jose i David que tornen de les vacances.

Jose a l'estètica El trio calavera

De les noves jo provo un 6a just a la dreta de Calé 6b+. Entrada finíssima i dificultat sostinguda fins a la R. Quasi trenta metres de bona roca. Els companys també fan un 6b a la dreta d’aquesta. Sembla que no està malament. Vam acabar la jornada encadenant El trio calavera 6b. Una petita joia del sector. Estètica escalada sobre roca taronja amb bon canto.
Margalef tanca aquest resum. Allà pateixo la falta de pila a algunes vies de Ca la Marta. Premi de consolació amb Martini & the rocks 6a. D’allà al sector Baobab per tatxar Pain au chocolat 6a+ que vaig deixar pendent fa més d’un any. Amb el Jose també vam provar Bubalú 6b+. Forats, peus justets i un crux que queda gravat a la memòria per no fallar el proper dia.

Ca la Marta

En tres dies arriba la tardor i les cares sud es tornaran a omplir d’escaladors. Allà ens veiem!

Siurana. Noves vies a l'Aparador

Sembla que el potencial de Siurana és infinit. Encara no fa ni un any que va aparèixer la guia del David Brascó però ja podria publicar-se un annex amb les novetats.
Aquí ja us explicava les novetats sobre Can Sumera. Una dotzena (o més) de noves vies per un mur que sembla que acabarà tenint un nom propi com a sector independent.
L’altre dia vaig descobrir que a l’Aparador -sector molt visitat a l’estiu gràcies al comfort que ofereix l’ombra- també hi havien novetats.
Entre la via L’heura 7c+ i Daniel Taupin 7a+ quatre noves vies. D’esquerra a dreta: La nit del lemur 8?, Beso de cobra 6c+ i La padrina ha canviat de doctrina 6a, les tres compartint entrada pel diedre. Just a la dreta d’aquesta última hi ha El hombre con cara de seta 6c (35m, 15s+R).
A banda d’aquestes quatre també s’han equipat un parell de vuitens a la placa central i ja té nom la via num. 24 que apareix com a projecte a la guia: Depredador.
Les que vam provar… La padrina ha canviat de doctrina 6a. Roca típica de cara obaga, amb líquen i relliscosa en algun punt. Es divideix en dues seccions. Primer diedre tècnic rebotós i després una fissura menys bona del que sembla des del terra. Ens va semblar durilla per ser només 6a.
El hombre con cara de seta 6c. Trenta-cinc metres de bona roca. Més o menys fàcil fins a un bon repós i llavors arriben les dificultats. Grau concentrat en els últims parabolts.
Amb aquestes vies s’amplia una mica el ventall de vies per sota del setè i vuitè grau en aquest sector i dona per un bon matí d’escalada fins que el sol entra passat el migdia.

Un tros d'estiu. Recapitulant

Després de començar l’estiu fent algunes vie(te)s llargues a Cavallers, Escales o Sant Llorenç de Montgai, arribava el torn de l’esportiva.
Sempre buscant l’ombra he revisitat sectors ja coneguts. Així he pogut tatxar vies que tenia a la llibreta de projectes i m’he tret unes quantes espinetes. Però clar, també en tinc de noves clavades. Què seria de nosaltres si no tinguessim cap via “de les que et treuen la son” al cap? Sense aquest punt d’obsessió l’escalada no seria el mateix.
L’estiu i Mont-Ral fan bona parella de ball. Allà encara poden amb mi la Ta 6b+ i Ella es así 6c, però al menys vaig poder encadenar Sobredosi de couldina 6a+. Feia més o menys un any que l’havia provat i aquell dia l’únic pas fi de la via se’m va creuar. Trenta metres de bon canto i continuïtat.

Oriol escalfant a La forestalilla 6a. Curiosa travessa

Un dels dies que més calor ha fet durant tot l’estiu ens van donar per anar a Lo Paredón (Cabacés). A primera hora del matí s’estava bé, però després d’haver escalfat fent tres vies fàcils no hi havia qui es quedés de segons quins forats. El magnesi quasi es derretia a les mans. Poca cosa més vam fer…
També he fitxat a Margalef. Una escola no gaire recomanable a l’estiu però on si tens sort amb el dia i no és molt xafugós encara s’hi pot escalar. Era obligatori anar a Chorreras. Allà tenia un compte pendent amb Misca bereber 6b+. Punt vermell al primer pegue del dia. Bé, però llavors pugem una mica el llistó no? La Peus de plom 6c em va donar una bofetada. Què malament se’m donen les vies físiques! I el pas per xapar la R? Això què és!? Em sembla que el proper dia que hi vagi em dedicaré a la plaquera Slalom 6c. Ja sento com em criden aquelles nypapes. Abans de baixar cap a Can Regino, al Reggae per fi vaig fer Mazapán del Turkastán 6a+, i crec que si fos 6b ningú es queixaria.

Per no confondre's

A Can Regino no havia no estat mai i em va agradar el que vaig veure. Un bon mur vertical, desplomat en algun punt , on predomina el sisè grau. Llàstima que vam arribar sense gaires forces i després de fer un cinquè vam decidir que era l’hora del bocata i la birra. A veure si el visito en breu i puc fer una piada en condicions.
Seguint el tour de l’ombra la setmana passada vaig anar a Siurana un parell de dies. El primer moltes bofetades i com a trofeu de consolació Un dia de neu 6a+, bona via per cert. El segon a l’Aparador i la Siuranella Est. Vam anar per feina. Encadeno la boníssima Sorry not clean 6b, que ja havia fet en top-rope l’estiu passat. Espectacular fissura amb algun pas psicològic que et posa a to. En la resta del dia ja no vaig encadenar res més, però em va deixar molt bon sabor de boca Pocapena 6c –una altra física-. També li vaig donar una oportunitat a Gatzara 6c però amb la calor poques nyapes es podien mossegar.

Eh.. Mmm...

Per tancar el resum, una visita de tarda al sector d’interès local Paret dels ràpels a Pratdip. La intenció era encadenar les tres vies més noves de la part dreta i així va ser. A totes tres sense una bona tècnica de peus no hi ha res a fer. El grau no està collat però tampoc el regalen. Bona roca i les vies són més guapes del que semblen a primera vista.

Derek magnesiat

Aquí s’acaba aquest tros d’estiu i aviat la meva llibertat indefinida. Serà dur tornar al món laboral i no poder sortir a escalar quan em roti. Un altre cop a fer d’escalador de cap de setmana, però… Que me quiten lo bailao!

Aigua, pols i roca

Aigua, pols i roca. Aquestes tres paraules defineixen a la perfecció tota l’activitat dels últims set dies.
Aigua. Tenint la platja a cinc minuts de casa és difícil resistir els seus encants estivals, però si volem sentir l’escalfor de la roca encara que no escalem ni una sola via, per què no apropar-se a algun dels tolls que s’amaguen entre cingleres a Siurana? El Toll de la Palla o el de la Cinteta són bones opcions.

Jordi volant al Toll de la Cinteta

Pols. Ja feia dies que la invitació estava a la bústia d’entrada del correu electrònic. Després d’algun intent sense èxit per coincidir fa uns dies tot va quadrar. Em trobo a la presa del pantà de Foix amb el David i el Jose. Objectiu: mirar d’equipar alguna via a un nou sector que el David està desenvolupant a casa seva, Mas Carlús.
Tot el dia amunt i avall. Imaginant línies, fixant cordes, netejant, menjant pols, … El resultat van ser dues noves vies –One Piece 7a i Factor 3 6b+- i la primera experiència equipant. Una gran jornada!

Jose acabant One Piece 7a?

Roca. Encara que no he escalat gaires metres durant aquests dies alguna vieta ha caigut. El passat dissabte matí de calma. El Roger i jo ens apuntem Fondo de bikini 6a+ a Ca l’Onassis i després fem una escalada ultra romàntica, la Normal a l’Agulla Maleïda de Siurana. Una rampa d’uns 15m de quart grau. Un burí, tascó precari, arbre llaçat i cim. Ascendida per primer cop l’any 1960 per Melidon Queralt i Jesús Clapés. El nostre objectiu simplement era gaudir de les vistes des d’allà adalt i observar des d’un altre punt de vista algunes vies properes. Descens amb un bonic ràpel d’uns 20m entre parets.
La tarda la vam passar a Can Sumera però l’acusada xafugor no ens va donar gaires opcions. Tot i així vam fer una parell de les noves vies del sector. Una sense encadenar per culpa d’un pas llarguíssim a bloc pel que caldrà buscar solucions.

El Sabre des de l'Agulla Maleïda

Siurana. Can Sumera

Sobre Can Sumera explica la guia de Siurana: “Bon sector. Vies en placa vertical i algunes lleugerament desplomades sobre bona roca. A la dreta trobem alguna via que supera petits sostres. A la majoria de vies trobem argila a les preses provinent de la part superior del sector. Peu de via còmode i agradable. Ombra a la tarda”.

A aquesta breu explicació cal afegir que a l’esquerra de la via Mooving s’han equipat dues noves vies (les dues 6b) i al següent tram de paret –cap a l’esquerra- hi han dotze noves vies (de moment). Amb graus del 5+ al 6c+, tenen uns quinze metres d’alçada i la majoria concentren la màxima dificultat als primers parabolts. Caldran unes quantes repeticions per deixar les vies completament netes. Van saltant pedres i trobarem sorra a la paret. Amb el temps aquest sector es pot convertir en un clàssic pels escaladors de sisè grau.
L’ombra entra a partir de les 16h i el peu de via és confortable. Una bona opció per l’estiu, encara que si no bufa una mica el vent la xafugor pot jugar-nos una mala passada a l’hora de quedar-nos de segons quina regleta o romo.
L’aproximació és cómode i des del moment que abandonem el camí principal (marques blaves i grogues) anirem trobant punts blaus fins arribar al sector.
Des de Can Sumera, si seguim la paret en direcció esquerra en teoria el camí connecta amb Grau dels Masets.

Ombra a partir de les 16h

Primera visita a aquest sector i vaig marxar amb bon sabor de boca malgrat no acabar de recuperar les bones sensacions al cent per cent. Aquest cop amb el Derek de company de cordada. Ell ja hi havia estat fa uns dies i m’ensenya les noves vies equipades. Fem un 5+ finet finet per escalfar, un 6a que amaga més canto del que sembla, un 6b amb entrada explosiva i una nova via que deu ser 6b+/c que només encadena el Derek.
Dona gust escalar quan encara no hi ha quasi ni rastre de magnesi i cal afinar bé els moviments. També té el seu punt això d’anar arrencant algunes pedres, puja la concentració. I ho agrairan propers repetidors no?

Trobarem sorra a la paret

Després de provar aquestes quatre noves ens movem a la part central i allà fem Mooving 6a+. Entrada a bloc, assegurances amb alegria i petit trekking per arribar a la R. Aquí el coco em juga una mala passada i s’escapa el rotpunkt. Per acabar la jornada el Derek encadena D’equitllevis 6b, i diu que és dels millors 6b’s que ha escalat mai. Haurem de tornar per comprovar-ho, jo ja no tenia forces per res…

Primera tarda d’estiu on apuro fins que el sol s’amaga. Espero que a partir d’ara vinguin moltes més. Combatrem la calor a força de motivació.

Siurana. Siuranella centre

Diu la guia de Siurana: “Sector imprescindible. Gran varietat d’estils i dificultats, vies normalment llargues i de continuïtat. El peu de via és una vira ampla i còmoda; l’ambient espectacular. A la dreta de la via “Kanela en rama” hi ha ombra a la tarda i, a l’esquerra, ombra fins al migdia. Més a la dreta hi ha vies que comencen sota la vira (La Berruga).”
Es pot dir més alt però no més clar. Un dels millors sectors de Siurana, i això que només vam poder fer quatre vies. La majoria s’escapen de les nostres possibilitats però la zona dona per mitja jornada si escales fins a 6c, deu vies en total. Dotze si sumem les dues equipades de La Berruga.
L’orientació sud el fan un sector ideal des de la tardor fins a que arriben les primeres calors. I aquesta temporada s’ha notat. Ha sigut el hype de la zona! Qualsevol dia de la setmana -per no parlar dels caps de setmana- podies veure desenes d’escaladors còmodament instal.lats a la vira.
A partir d’aquestes dates es fa més complicat escalar allà. El sol escalfa la paret des de primera hora. Però què passa si la previsió dona un dia de núvols primaverencs? Ho haurem d’aprofitar.

Cel amenaçador

El Jose i jo ens arrisquem i no volem ni veure alguns amenaçadors núvols de pluja que cobreixen el cel. Just quan estem fent El mareao 6a comencen a caure les primeres gotes. I quan estem a Festa major del 78 6a la pluja apreta i ens fa parar una estona. No desesperem, millor estar aquí que a casa.
En pocs minuts ja podem posar-nos a Mala rampampinfla 6a+. Ja van tres a vista. Totes tres molt bones, sense passos de tràmit.
Després d’aquest trio optem per La Siuranella 6b. Via clàssica de tres llargs reequipada. Gràcies a això podrem gaudir d’un dels millors 6b de tota la zona. Diedre-esperó a la primera secció i fissura de dits després. Espectacular, una obra mestra. D’escalada obligada si es visita el sector. Ara que ja li hem posat el punt vermell al llarg més dur caldrà venir un altra dia i fer-la fins dalt. Diuen que és una de les millors clàssiques de Siurana. Això comenta Jordi Artigas sobre la via al num. 193 (2004) de la revista Vèrtex: “Obra mestra del GER (Grup d’Escalada de Reus) i el seu propi cant del cigne avançat. Preciosa ruta que enllaça les fissures de l’esperó de la Siuranella gairebé sense utilitzar el burí: un petit miracle.”

Post rotpunkt

Es comença a aixecar un vent incòmode i decidim canviar de sector. Caminant uns deu minuts arribem a l’Herbolari seguint el camí baix de la Siuranella. No tenim gaire energia però encara farem Maria Lluisa 6a+ i el Jose es deixa a punt la Via del Paquín 6b+.
Si al sortir de casa m’arriben a dir que encadenaria cinc vies no m’ho crec. Després de quatre dies seguits de festival, maltractant el fetge i dormint poc, no donava ni un duro pel meu estat físic. Misteris de l’escalada. Potser la motivació ha pogut amb tot, perquè la lesió del braç també s’ha comportat. Seguiré amb el rodatge!

Siurana review

El lloc web anglès UKClimbing ha publicat un interessant article sobre l’escalada a Siurana. Si sou locals o visiteu habitualment aquesta escola no us descobrirà res de nou. En canvi, si no hi heu escalat mai trobareu informació útil: llista de vies recomanades, sectors recomanats segons orientació o meteorologia imperant, etc…
Evidentment està dirigit als escaladors guiris però els consells valen per tothom!

Cingles de Siurana i Montsant - desembre 2009

Dos projectes i una lesió

No tenia gaire clar com enfocar aquesta entrada. A vegades costa trobar el puntet d’inspiració per parlar un altre cop d’encadenaments, projectes o nous sectors visitats, i no repetir-se. A veure com ho lliguem això.
El passat dimecres a arrel de la proposta que em fa el David finalment conec El Falcó (Arbolí). Una primera visita curta en la que només vam provar Pere Mata 6c. Però les sensacions no podien ser millors… Després d’un pegue per posar les cintes i provar la via sense gaires pretensions veig que és factible i que pot sortir. Al segon intent escalo a bon ritme i arribo bé de forces al crux. Aquí el cap em juga una mala passada i per falta de confiança volo abans de caçar la presa clau. El crit que vaig fer el debien sentir fins i tot a Siurana. Disculpin les molèsties. Descarto el tercer intent i la via es converteix en un projecte molt molt motivant. Durant la resta del dia no deixo de pensar en el moviment que he fallat. Argh!!
Per no marxar de buit cap a casa al menys encadeno St. Canut 6b a El Cremat, sector on acabem el dia fent uns quants metres més.

Un peu de via amb vistes

Al dia següent, dijous, quedo amb el Jose. Porta dues setmanes sense roca per culpa d’un maleït còlic i avui és la seva reentré. Fa temps que té ganes de conèixer la Siuranella est (Siurana) i no em costa gaire acceptar. Jo tampoc he estat mai i sobre el paper les vies semblen bones. La curta descripció que dona la guia de Siurana també motiva.
Comencem escalfant a El Cargol. L’imponent pilar ens ve de pas en l’aproximació i fem Purgandus populus 6a. Primer llarg d’una via que es converteix en 7a+ a partir de la R1. Bona per posar-se en situació.
Quan arribem a la Siuranella est encara toca el sol però a partir del migdia -13.30/14h aproximadament- l’ombra fins i tot ens refresca més del compte. Aquí l’objectius és clar: provar Pocapena o Borderline, totes dues 6c.
Abans d’escollir una les dues fem Mucho papito 6b. El Jose la treu sense problemes al primer intent i jo necessito dos pegues per encadenar. El pas clau podriem dir que té truquillo. Em sembla una de les millors vies que he fet últimament. Recomanada.
Decidim provar Borderline. Trenta-cinc metres que s’inicien en un marcat esperó i que acaben en una placa tècnica. El Jose està motivadíssim després de tants dies sense escalar i li posa el punt vermell després de lluitar-la en l’última secció. Bona!

Jose a Mucho papito 6b

En el pegue que li dono jo m’emporto un bon regal. Després de veure com havia fet algun pas el company en l’intent a vista els primers metres surten bé. Apreto força però vaig fent. Arribo a un punt on m’he de recol.locar per arribar al primer repós i llavors… Zas! Em rellisca un peu, volo i sento una estrabada fortíssima al braç esquerre. Aquest cop el crit el debien sentir fins i tot al Falcó. Disculpin les molèsties de nou però és que el dolor va ser indescripitble. En un primer moment penso que m’he luxat l’hombro, però malgrat el dolor puc moure el braç. Cap al terra. He d’abandonar la via quan anava a pel rotpunkt o sigui que un altre projecte immediat i motivant.
Sento impotència però ara lo important és que la lesió no sigui greu. S’ha acabat el meu dia d’escalada, però puc fer de gri gri boy. El Jose em proposa anar al Pati, vol provar Viagraman 7a. Ja us ho deia, motivadíssim!
En cinc minuts ens plantem a la vira on comença la via. A l’esquerra un lolo prova Patí pa mí 8b i a la dreta un altre Prisa mata 7c+. Viagraman és un dels setens clàssics de Siurana i suau pel grau proposat segons la nova guia. La intenció del Jose és provar-la per veure com és i decidir si hi ha color. Va fent amb calma fins a un pas que es ressisteix més que la resta. Allà està el tomàquet. Després de tres o quatre caigudes aconsegueix superar-lo i d’allà a la R més o menys li surt bé. Baixa inflat però amb bones sensacions, objectiu a la vista.
Queden hores de llum però tenim suficient. Hidratació al càmping, planegem quan tornar –m’oloro que aviat- i cap a la jungla d’asfalt.
Passo una nit de gossos i de bon matí cap a urgències a Reus. Diagnòstic: distensió muscular i de lligaments. Antiinflamatoris, una setmana de repós (com a mínim) i inmobilització del braç recomanada. Podria haver sigut pitjor.
Espero que aquest contratemps no em condicioni a l’hora d’afrontar els dos projectes que han aparegut quasi sense voler aquesta setmana. Des de que vaig provar Allegro ma non troppo no m’havia motivat tant cap via, i ara són dues! S’acumula la feina però de moment paciència, les xapes no es mouran de lloc.

Siurana. Més sobre l'Herbolari

Aquest post complementa al que vaig penjar va quasi un mes. Una mica més d’informació sobre el sector l’Herbolari de Siurana.
Dissabte passat vam provar les dues vies que no surten a la nova guia de Siurana. La num. 12 -ressenyada com a projecte a la guia- ens sembla 6a+. Trenta metres de continuïtat i de molta qualitat. Amb el temps i una canya segur que es converteix en una clàssica del sector i, evidentment, es mereix un nom. Un luxe poder-la escalar sense pràcticament cap rastre de magnesi (només a l’entrada) i anar a vista de veritat.
A l’esquerra d’aquesta surt una altra via que va a la mateixa R i que comparteix l’últim parabolt. També rondant el 6a+ però amb un pas aillat una mica més dur. Molt semblant a la seva veïna, bona i també sense nom.

Després d’escalfar amb aquestes dues provem Arrebato 6b+. Anteriorment estava cotada en 6c i després de provar-la la veritat és que em quedaria amb aquest grau. Per no trencar la tònica del dia la via també és ben bona. Escalada regletera fins que ens plantem sota el desplom on cal donar-ho tot. No hi ha rotpunkt però queda a punt.
Per acabar fem una altra de les més noves, Azukiki 6a. També molt recomanable.
Tres vies més tatxades a l’Herbolari i feina pendent que donarà per unes quantes sessions. A partir d’ara millor anar a la tarda que és quan entra l’ombra.

Siurana. De Ca l'Orro a Can A prop

Això explica la guia de Siurana sobre Ca l’Orro: “Bon sector. Vies en un mur vertical o desplomat. Roca de la franja superior. Peu de via cómode, però per circular d’un grup de vies a l’altre s’ha de passar per alguna vira estreta. Ombra a la tarda”.
Podriem afegir… Un sector perfecte si ens movem en el sisè grau, vies de fins a vint metres (excepte dues que freguen els trenta), aproximació curta però on caldrà parar compte en les desgrimpades i roca excel.lent (i adherent!). A partir de mitjans de primavera millor visitar el sector a la tarda, el sol escalfa la paret des de bon matí.
Només havia estat una ocasió en aquest sector. Aquell dia escapàvem rebotats de Can Marges perquè estava massificat. A Ca l’Orro vam trobar la calma. Vam fer les vies més fàcils (decotades per la nova guia).
Anem amb el temps just que s’ha de plegar passat al migdia. Després de descartar altres sectors el David i jo coincidim en anar a fer el calorro.
Escalfem amb Kantego 5+ (abans 6a). La via es fa curta. Estètic i afilat esperó amb un petit desplom al final. Canto omnipresent. Trobo que la decotació és correcta. Atenció! Les reunions de les quatre vies d'aquest tram de paret són molt precàries. Extremar la precaució al despenjar-se i abandonar maillon si és necessari.
Ens haviem mirat El trio calavera 6b però la deixarem per una altra ocasió (aquesta està a l’ombra tot el dia).

David a Kantego 5+

A la part dreta del sector -just per on arribes fent l’aproximació- trobarem un llaminer conjunt de set sisens. La més fàcil, El belluguet 6a, és una via divertida que ens farà ballar buscant sempre la millor col.locació per no apretar més del compte i tenir fe en més d’un moviment. Molt completa.
Pugem de grau i el David prova ¡Que se sienten, coño! 6b. Entrada rebotona a bloc que desespera. Jo ni tan sols la provo. Millor li donem una oportunitat a Estigues quiet 6b. Aquesta es deixa fer amb més d’una tibada i quan ja et penses que tens el rotpunkt al sac et trobes amb la sorpresa. Com fer el pas per xapar la R? Al segon pegue vaig trobar un bon métode, tela!
Avui ja no ens queixem de la pluja sinó de com crema el sol. Mai estem contents amb això del clima… I el temps passa volant. Decidim deixar feina pendent aquí, així hi ha excusa per tornar aviat. Farem l’última via a Can A Prop.

Dues per la propera...

Els aparcaments a la zona de l’Olla-El Pati-Esperó Primavera estan a tope, i és dimecres! Per sort trobem lloc just on volem escalar. Quasi es pot assegurar des del cotxe, a lo “dominguero”.
Des de baix la roca d’Hospitalet 6b es veu espectacular. Molt compacta i de tonalitats taronges. Quan ens posem no canvia aquesta percepció però les preses són ultramegasuper petites. Minúscules regletes i nyapes, una darrera de l’altra. El David la lluita però arriba un punt que va tan estressat que decideix abandonar. Veient el panorama, i que no podem encantar-nos, jo tiro en top-rope fins al punt on ell s’ha despenjat. Escalada molt tècnica, fina i de peus. La trobo dura pel grau però és el que hi ha. La part més complicada està al principi, després és tenir paciènica i anar fent. La reunió són dos “cáncamos” i és farragós passar la corda en doble. Vaig deixar un maillon que espero que es quedi allà. Un altre projecte, i em motiva especialment tant pel tipus d’escalada com per l’estrés que s’ha de superar. Salvant les distàncies, m’ha recordat a un vídeo que vaig veure fa poc on Talo Martín firmava la segona ascensió de la via Art-herencia 8b/+ a la Pedriza. Una autèntica dansa vertical. Aquí el teniu…

Motivació passada per aigua

Tota la Setmana Santa pendents del cel. Mirant una i altra vegada les previsions metereològiques. La pluja en aquestes dates ja és una tradició més, com les processons, les pelis de romans, atipar-se de mona, etc. Molts dels plans previstos s’han d’aplaçar i la motivació queda passada per aigua, ben xopa!
Dos dies vaig intentar escalar. Pocs resultats, però com a mínim et toca l’aire…
El dissabte sant semblava que el xàfecs no arribarien fins a la tarda, però no! Abans del migdia ja plovia. Estàvem a Siurana, a Can Melafots, ben a prop del cotxe. A mi aquest sector mai m’ha cridat gaire i menys en dates senyalades quan es satura ràpidament. L’altre dia no va ser una excepció. Moltíssimes cordades i poc per escollir. Punt vermell a Trigonometria 6a+ -bona!- i intent a Perseidas 6b. Entrada a bloc que em supera.

Can Melafots

Quan va començar a ploure enlloc d’optar per la retirada ens vam anar fins al desplom on està El tiempo se ha reído de los que no han venido 6c i encara vam poder apretar una mica. Segon cop que la provava –sempre en top-rope- i aquesta vegada només vaig haver de tirar de cinta en un moviment. La continuo trobant dura pel grau però no molt llunyana. Seguiré treballant-la. Mentres esquivàvem la pluja en aquest racó veiem com molts escaladors deambulen per la zona buscant un tros de roca seca. Una particular processó on les colorides caputxes dels xubasqueros substitueixen els capirots dels caputxins. Quina estampa!
El “dia de la mona” torna l’esperança. El matí s’aixeca més o menys clar a Salou i tirem cap a Arbolí el Roger i jo. Abans d’arribar al poble una fina pluja ens dona la benvinguda. Bé, bé. Què fem? Ens anem a esmorzar al refugi de La Mussara i passem de tot? No, no, busquem algun desplom que alguna cosa farem.

Arbolí des de La Termita

Des del mateix poble pugem caminant fins a La Termita, un totxo de roca ataronjada amb vies a bloc de setè grau i un solitari sisè, Blanco mantequilla 6a. Tres xapes de desplom amb canto. Menys és res. Després d’encadenar aquesta el Roger prova en top-rope Negro africano 7a+. Entrada duríssima i un sostre que imposa. Massa teca.
Per no anar tan aviat cap al bar passem pel Totxo Manu. Les vies del desplomet també estan seques. Una tibada més a Iossu posat al budriel 6a i la veïna de l’esquerra, i ara sí, a fer el bocata. Fred, humitat i no para de ploure. Quin desastre de meteorologia, quin desastre de Setmana Santa!

Siurana. L'Herbolari

L’Herbolari és un dels sectors que més ha crescut a Siurana durant els últims anys. Quan es va publicar la primera edició de la guia de T. Arbonés (març 2003) només apareixien tres vies ressenyades. El potencial d’aquest pany de paret era evident i l’any 2006 es reactiva el sector.
S’obren vies clean i s’equipen un parell de sisens i itineraris durs de setè grau. En els anys successius van apareixent noves vies, ampliant-se així el ventall de graus. A la part dreta del sector també s’obren vies d’autoprotecció que arriben fins als cinquanta metres d’alçada.
La nova guia de Siurana ressenya trenta-dos itineraris, incloent dos projectes. D’aquests dos la marcada amb el número 12 sembla ser 6a+ i a l’esquerra d’aquesta hi ha una altra via nova cotada de 6a/+. Les dues equipades amb parabolts.
Algunes vies han sofert decotacions: Aquí hi ha marro es queda en 6c, Arrebato en 6b+ i Calçotada rebollenca en 5+.

Vista de la part central del sector

El dimecres la idea inicial era anar a la Siuranella Central, però si fa uns dies ho descartàvem pel vent, aquest cop és l’alta temperatura el que ens fa canviar d’opinió. A l’Herbolari com a mínim tindrem una part d’ombra a peu de via i a partir del migdia també a les vies de la part sud-est.
Comencem amb Dj. Pallús 6a+. Llarga i amb continuïtat. Es gaudeix des de l’inici, no decepciona en cap moment, i l’arribada a la reunió li dona un toc d’emoció.
Com que comparteix reunió amb Via del Paquín 6b+ decidim continuar amb aquesta. Des de baix ja veiem on tocarà apretar. L’Óscar fa un primer pegue molt bo i només es penja per treure la seqüència clau al sostret. La resta sembla que surt bé. Quan es despenja em fa un flash cinc estrelles del crux.
El primer pas de la via ja et posa to. Després un metres de regletes molt guapos i atacar el sostre amb decissió. Sort que sabia on havia d’anar pequè sinó… A partir d’aquí un passet tonto i la resta pur plaer fins el pas final abans de la cadena. Un cop més haurem d’exprimir la imaginació per xapar la R. Ha sortit al flash! El cinquanta per cent de l’encadenament ha sigut mèrit de l’Óscar. Avui la ronda la pago jo. Ell també la treurà bé al segon intent. Està fort “el de Móra”.

Óscar arribant al crux a Via del Paquín 6b+

Descans obligatori. Aquestes dues vies estan al sol i necessitem refrescar-nos. Dubtem entre seguir amb Aquí hi ha marro o Hansel i Gretel. Les dues són 6c però a priori ens sembla més factible la segona. Després comprovarem que al migdia i amb més de vint-i-cinc graus de temperatura tot juga en contra.
Hansel i Gretel és una via de quasi trenta-cinc metres que segueix la lògica d’una fissura i un marcat i afilat esperó final. Estic segur que si aquesta via estigués a sectors més populars com l’Esperó Primavera o Grau dels Masets els rastres de magnesi serien importants. Afortunadament no és així.
M’hi poso de primer i als pocs metres ja me n’adono que la calor em farà patir. Passat el segon parabolt ja estic penjat, no surt el pas i les mans no paren de suar. Malament… Sort que el company està més en forma i podrà acabar la via. No hi haurà rotpunkt però li veu color. Un projecte més. I nova parada tècnica. Quina calda!

Vista de la part esquerra del sector

Tenim temps per fer una via més. Jo baixo les revolucions i faig Leire 5+. Una bonica escalada en xemenia amb regust clàssic. M’encanten aquestes vies (i és una bona opció per posar les cintes a la via de l’esquerra).
L’Óscar vol acabar el dia amb l’intent a vista de Romaní 6b. Avui està inspirat i se l’apunta! Aquesta és la via central del trio de sisens equipats amb químics. Al 6a de l’esquerra les assegurançes allunyen de debó i a les tres vies el primer químic està molt amunt, encara que sembla que s’hi arriba sense problemes.
S’acaba la jornada. Totes les vies que hem fet ens han semblat molt bones. I el que ens queda! Compto deu vies més que m’agradaria tatxar. No crec que hi hagi prou només amb una altra visita.

Siurana. Can Paràsit i voltants

Així presenta la guia de Siurana Can Paràsit: “Bon sector. Vies de placa o lleuger desplom, varietat d’estils en un sector cada cop més popular. Peu de via còmode i ombra a la tarda. Les primeres vies són de J.Chaparro, de l’any 1986.”
Vaig visitar aquest sector una tarda de setembre de l’any passat. Un dia entre setmana. No sé des de quan s’havia aixecat la restricció d’escalar però quedava clar que es convertiria en un clàssic instantani. Quasi totes les vies estaven ocupades! Les ressenyes llavors es podien trobar en un dibuix a llapis al càmping.
La popularitat que ha anat guanyant Can Paràsit no és gratuïta. Només he escalat les vies per sota de 6b+ i totes, absolutament totes es mereixen un pegue. Menció especial per Ateva 6a+ i La Marabunta 6a+. Projectes motivants? Kagarro malababa i Tutti quanti.

Ateva 6a+

El passat dilluns va ser la primera vegada que escalava aquí sense que hi hagués cap cordada més. Situació ideal per anar sense presses i deixar que flueixi el dia. El Jose i el David s’emporten el quartet Rasputín, La viuda negra, La Marabunta i Ateva. Jo ja tenia fetes les dues primeres i m’apunto també els dos 6a+. Em va fer especial il.lusió encadenar La Marabunta, ja que els desploms no s’em donen gaire bé i va sortir a vista. Molt guapa!
La qualitat de les línies ens va fer oblidar ràpid les ganes que teniem d’anar a la Siuranella Central. El mestral bufava fort.
Ara cal abandonar la comoditat del grau més o menys assolit i buscar un projecte motivant. Que ens faci apretar. Recordava una recomanació sobre la via El tiempo se ha reído de los que no han venido 6c i era el primer cop que estava lliure! El magnesi i la goma dels gats destaca sobre l’atractiva i cridanera roca taronja. La trobarem a l’extrem dret de Can Marges de dalt.

La marabunta 6a+

Aquí deixem que el Jose li doni primer. Està fort i no serem nosaltres els que el privem d’aquest honor.
La via desploma de principi a fi i concentra la màxima dificultat en la primera secció. Passada aquesta les presses són espectacularment grans i només cal aguants fins la cadena. La curta bavaressa final és la cirereta d’una via cinc estrelles.
No li podem posar el punt vermell, de fet el David i jo li donem en top rope, però allà està. Caldrà guanyar força per superar els primers moviments.
Aquesta ens deixa ben buits i poca cosa més farem. Li recomano al Jose Pixapins 6a+. A Can Marges de baix.

Les restriccions van donar pas a la redescoberta d'un bon sector

L’havia fet en top rope fa temps i la recordo com una via física i exigent pel grau. Ell encadena sense problemes i em diu que és de les millors del dia. En el meu pegue sento que la força ja no acompanya i ni tan sols puc acabar la via. Anem bé...
Ja n’hi ha prou per avui. Passem per l’”oficina” per finiquitar el dia i ens remirem les vies que volem provar a la Siuranella Central. Segur que no tindrem prou amb una jornada…