Siurana. Can Sumera

Sobre Can Sumera explica la guia de Siurana: “Bon sector. Vies en placa vertical i algunes lleugerament desplomades sobre bona roca. A la dreta trobem alguna via que supera petits sostres. A la majoria de vies trobem argila a les preses provinent de la part superior del sector. Peu de via còmode i agradable. Ombra a la tarda”.

A aquesta breu explicació cal afegir que a l’esquerra de la via Mooving s’han equipat dues noves vies (les dues 6b) i al següent tram de paret –cap a l’esquerra- hi han dotze noves vies (de moment). Amb graus del 5+ al 6c+, tenen uns quinze metres d’alçada i la majoria concentren la màxima dificultat als primers parabolts. Caldran unes quantes repeticions per deixar les vies completament netes. Van saltant pedres i trobarem sorra a la paret. Amb el temps aquest sector es pot convertir en un clàssic pels escaladors de sisè grau.
L’ombra entra a partir de les 16h i el peu de via és confortable. Una bona opció per l’estiu, encara que si no bufa una mica el vent la xafugor pot jugar-nos una mala passada a l’hora de quedar-nos de segons quina regleta o romo.
L’aproximació és cómode i des del moment que abandonem el camí principal (marques blaves i grogues) anirem trobant punts blaus fins arribar al sector.
Des de Can Sumera, si seguim la paret en direcció esquerra en teoria el camí connecta amb Grau dels Masets.

Ombra a partir de les 16h

Primera visita a aquest sector i vaig marxar amb bon sabor de boca malgrat no acabar de recuperar les bones sensacions al cent per cent. Aquest cop amb el Derek de company de cordada. Ell ja hi havia estat fa uns dies i m’ensenya les noves vies equipades. Fem un 5+ finet finet per escalfar, un 6a que amaga més canto del que sembla, un 6b amb entrada explosiva i una nova via que deu ser 6b+/c que només encadena el Derek.
Dona gust escalar quan encara no hi ha quasi ni rastre de magnesi i cal afinar bé els moviments. També té el seu punt això d’anar arrencant algunes pedres, puja la concentració. I ho agrairan propers repetidors no?

Trobarem sorra a la paret

Després de provar aquestes quatre noves ens movem a la part central i allà fem Mooving 6a+. Entrada a bloc, assegurances amb alegria i petit trekking per arribar a la R. Aquí el coco em juga una mala passada i s’escapa el rotpunkt. Per acabar la jornada el Derek encadena D’equitllevis 6b, i diu que és dels millors 6b’s que ha escalat mai. Haurem de tornar per comprovar-ho, jo ja no tenia forces per res…

Primera tarda d’estiu on apuro fins que el sol s’amaga. Espero que a partir d’ara vinguin moltes més. Combatrem la calor a força de motivació.