Tarda calurosa a Sant Llorenç de Montgai. Però a l’ombra s’està prou bé. Corre una lleugera brisa. Són les cinc de la tarda i El Cilindre ja s’ha lliurat del sol. No acabem de decidir quina via fer, La Directa o l’Esperó Ribes-Sabaté. A la primera cal apretar una mica. Mmm… Atac de mandra i optem per la clàssica.
Bones vistes des de R3Tal i com especifica la guia "Lleida Climbs", totes les vies de varis llargs que es ressenyen en aquesta (a excepció de les de Cavallers) estan equipades. Pujarem lleugers de material doncs però per si de cas agafem un joc de tascons.
El Cilindre, tot i no tenir una alçada espectacular imposa. Cap de les vies supera els cent metres però la sensació de pati i l’ambient estan garantits. El paisatge rocós que t’envolta miris on miris i l’omnipresent llac fan d’aquest racó un paratge molt especial.
La Ribes-Sabaté és la via més llarga de la paret, i la més fàcil. Cent metres repartits en quatre llargs. Cinquè grau sostingut i gens regalat, old school.
El Cilindre, tot i no tenir una alçada espectacular imposa. Cap de les vies supera els cent metres però la sensació de pati i l’ambient estan garantits. El paisatge rocós que t’envolta miris on miris i l’omnipresent llac fan d’aquest racó un paratge molt especial.
La Ribes-Sabaté és la via més llarga de la paret, i la més fàcil. Cent metres repartits en quatre llargs. Cinquè grau sostingut i gens regalat, old school.
Escalador a la via ChocholocLa roca és bona en general i millora conforme sumes metres. Al primer llarg cal anar amb compte de no quedar-se amb algun bolu a la mà. A partir de la curta i aèria travessa ascedent del segon llarg ja no cal patir.
Els tascons quasi els vam passejar. Recordo haver posat només un i no donava gaire confiança. El Roger també va posar només un i va saltar al cap de dos passos. Dos ponts de roca sòlids (un abans de R2 i un altre abans de R3) i poques xapes, molta alegria.
El descens es pot fer rapelant alguna de les vies veïnes o seguint un camí cap a l’esquerra (fitat) des del mateix cim, que ens deixarà en poc més de 10 minuts de nou a la base del Cilindre.
Els tascons quasi els vam passejar. Recordo haver posat només un i no donava gaire confiança. El Roger també va posar només un i va saltar al cap de dos passos. Dos ponts de roca sòlids (un abans de R2 i un altre abans de R3) i poques xapes, molta alegria.
El descens es pot fer rapelant alguna de les vies veïnes o seguint un camí cap a l’esquerra (fitat) des del mateix cim, que ens deixarà en poc més de 10 minuts de nou a la base del Cilindre.
El CilindreUna petita via amb caràcter. No és difícil però cal escalar convençut, anar per feina. Millor no subestimar-la. Ens vam quedar ben amples a l’acabar.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada