Quique-Garreta a la Paret del Dispensari (Camarasa)

Havia començat la tardor però la calor encara persistia. No semblava que estiguessim a finals de setembre. Cada cop ens apropem més a tenir només dues estacions, estiu i hivern. Coses de l’escalfament global... Quedo per fer una matinal amb el Jaume amb la idea de fer la Pat Garrett (6b+, 75m) a la Paret del Dispensari. Aproximació ràpida i ens plantem davant del diedre per on ens sembla que va la via. Encapçalo el primer llarg i després d’un parell o tres de parabolts trobo restes d’equipament antic. Com pot ser? Si la Pat Garrett la van obrir al 2002? El llarg tampoc sembla 6a, tot i que el diedre és maco i després d’un petit flanqueig a l’esquerra s’arriba a la reunió (reequipada). Aquí encara no ho teniem clar però ens haviem equivocat de via i estàvem escalant la Quique-Garreta, primera via oberta al Dispensari el 3-10-1971. 

Foto extreta del blog Benvinguts al paradís

El Jaume farà de primer la resta de la via. El segon llarg, 6a, és curt però molt complert, fins i tot té una petita bavaresa. La reunió es fa en una bona repisa. Com que no teniem molt clar que estàvem fent, el tercer i quart llarg els vam empalmar sense saber-ho. Primer placa tombada de cinquè grau. Aquest tram estava molt brut. Debia fer temps que ningú repetia la via. Millor no subestimar el grau an aquest llarg ja que ens trobarem amb una escalada fineta i tècnica. Passada aquesta secció la roca està més neta i comencen les dificultats. 6c en lliure i sinó a tirar de cintes. De primer no sé si hagués passat bé per aquí. S’han de fer uns A0 d’uns burils que no donen gens de confiança, i alguns no estan gaire a prop. Tot i així surt amb prou dignitat. A l’arribar a l’última reunió ho tenim clar, no hem fet la via que voliem. I ens hem emportat una sorpresa a l’últim llarg… Jaja!! Enlloc de rapelar decidim fer una pseudoescalada selvàtica per anar a trobar el camí que passa per sobre de la paret i que en pocs minuts ens deixa al costat del riu. A l’arribar al cotxe i mirarnos bé la paret descobrim que hem fet la Quique-Garreta. No ha estat malament, és la pionera de la paret. Un altra dia ja tornarem a per la Pat Garrett. 

El llibre “Escalades a la Noguera” defineix així la via: “Este fue el primer itinerario abiero al Dispensari. Se encuentra semiequipado. Los dos primeros largos están restaurados con parabolts mientras que en el resto hay numerosos buriles y pitones antiguos. Necesitaremos un juego de fisureros de cable, 15 cintas exprés y chapas recuperables. La via está situada a la derecha de una profunda canal que corta toda la pared. Antiguamente con pasos en artificial. El último largo apurando en libre es 6c aunque la protección debe confiarse a viejos seguros”. 

Nota: Nosaltres només vam fer servir cintes exprés. Pot ser útil un estrep per l’últim llarg.

Fiesta vikinga al Puro (Camarasa) - 6c, 80m

Ja era hora, per fi he trepitjat el cim del Puro de Camarasa. Des de que vaig visitar aquesta escola per primer cop fa poc més d’un any l’elegant agulla em va atrapar. Me la mirava i mirava però sempre anant o tornant de fer esportiva a la Pera, La Selva o Fashion. Qui m’havia de dir llavors que acabaria vivint a Lleida i que les oportunitats per escalar a la zona serien moltes més. Aprofitant un matí lliure, amb l’onada de calor a sobre, res millor que escalar l’ombra del Puro. Només hi ha temps per fer una via i amb el Jaume escollim Fiesta Vikinga (80m, 6c, 6a obligat), una de les més noves de l ‘agulla. 

Jaume encapçalant el primer llarg

Tres llargs equipats on només caldran cintes exprès i bona pila per passar el primer llarg en lliure. Lleuger desplom de continuitat sempre amb bons forats. Aquests 30m justifiquen per si sols escalar aquesta línea. Després ens esperen dos llargs de cinquè grau en un recorregut molt encertat. La roca és molt bona a la primera tirada i a les altres dues caldrà anar amb compte en alguns trams puntuals (vam contribuir a la neteja…). Molt content a l’arribar a l’última reunió i ja amb ganes de fer més vies en aquest racó clàssic de Camarasa. Baixada rappelant per la via Normal. 

Ressenya del llibre de piades de Sant Llorenç

De tornada al peu de via encara tenim temps per alguns metres més i fem una de les dos vies d’un sol llarg més noves, Cinderella 6a+, just a l’esquerra de la Directa. A la dreta està Fiesta birmana 6b+ que queda pendent. Aquestes dues són una bona alternativa per buscar altres entrades a les vies llargues i ampliar el terreny de joc.

Camarasa. Balcó del Mu

El Balcó del Mu és un petit però potent sector penjat sobre el riu Segre al seu pas pel Congost del Mu. D’aquí el curiós nom… A principis d’any la revista Escalar (num. 78) va publicar per primer cop informació sobre aquest nou sector d’escalada esportiva a Camarasa. També es sumaven dues zones més: Cingles de la Llum i Racó del Segre. Confiant en les bones referències que dona la revista sobre la qualitat de les vies el passat 1 de maig vaig descobrir el sector amb el Jose i el JClaramunt com a companys de jornada. Ja tocava tornar a coincidir amb tots dos!! Aquest idíl.lic racó ens ofereix una dotzena de vies d’uns 20m, en lleuger desplom i de resistència, que van des del 6a fins al 7b. Bona roca calcària de tonalitats ataronjades. Algunes vies necessiten una mica més de tràfic per estar completament netes. 

 Un balcó amb vistes al Congost del Mu

L’aproximació és un agradable passeig que comença a la passarel.la metàl.lica al costat de la central hidroelèctrica i que en uns vint minuts ens deixa a peu de via. Haurem d’estar atents a quan ens hem de desviar del camí principal (curva molt pronunciada a l’esquerra) per seguir en paral.lel al riu i arribar així a peu de via. Orientació sud però amb ombra a l’hivern ja que a l’altra banda del riu s’aixeca la majestuosa Serra de la Carbonera. Ideal per escalar durant la primavera i tardor. 

JClaramunt escalfant a Aye-Aye

Vam provar la meitat de les vies del sector començant per Aye-Aye 6a+. En aquesta ja veus què t’espera en la resta de vies. Petit desplom a la part central perfecte per escalfar. A Mora-Mora 6b+ ens trobem amb passos llargs al desplom i una placa tècnica abans d’encarar-lo. Una via molt completa. Romazava 6a és la més fàcil de la paret. Escalada en diedre amb bon cantell en general i on cal encertar bé els moviments al pas clau. 

Serra de la Carbonera

Jo tinc prou amb aquestes tres que no estic gaire fi últimament. Els Joseps -que van a fondo- treuen a vista Betsileo 7a (enhorabona al bombero de la roca pel seu primer setè a vista!) i també fan Push-Push 6c i Fady 7b. Coincideixen en que les tres són cinc estrelles. La combinació paisatge i escalada del Balcó del Mu ens deixa molt bones sensacions i ganes de tornar si no és aquí, segur a altres parets de Camarasa. Una escola que mai, mai decepciona.

Carta des de Camarasa

Ei màquina!
Com va tot? Fa un munt de dies que no ens veiem i més que no escalem junts. Quan tornarem a fer cordada? No enyores la roca? La verticalitat, aquella suor a les mans quan estàs apurat en un pas, descobrir un nou sector, un nou bar on fer la birra a l’acabar la jornada, … A mi ara em costa viure sense això. Passen uns dies sense escalar i sento un buit difícil d’explicar.
Com ja saps, el Jose i el Txupi s’han convertit en companys habituals de cordada. El passat dilluns vaig estar amb ells escalant a Camarasa. Aquesta zona i d’altres segurament es convertiran en el meu terreny de joc habitual ara que m’he instal.lat a Lleida. Quan arribi el fred cauran visites a Ós de Balaguer, Cubells, Àger, etc. Ja t’aniré explicant…
Coincidim en que hi han ganes de conèixer noves línies i escollim el sector Fashion. Abans una vieta per escalafar al Marcant Estil, fem Los Guti 6a. Entrada sobadeta -no t’agradarien aquells peus polits!- i després entretinguda fins a la R.

Fashion

Ara sí, fem camí cap al destí del dia. Aproximació d’uns deu o quinze minuts amb trams equipats amb passamans i alguna grapa per superar ressalts.
Les primeres sensacions a l’arribar al sector són boníssimes. Roca calcàrea de tonalitats ataronjades i unes vies que et conviden a gaudir al cent per cent des del primer monent. T’haurien sortit bones fotos! Sobretot quan va començar a entrar el sol passat el migdia.
El bou del Jose s’està posant molt fort i ja escalfa en 6b o 6b+ com si res. Va treure Trolex 6b en un suspir. El Txupi el segueix a bon ritme i jo intento mantenir-me com puc. Es nota que em falten hores d’escalada!
Sempre que escalo amb aquest parell es respira molt de fanatisme a l’ambient. I això és contagiós. Et motives quasi sense adonar-te.

Jose a Hugo Gos 6b+

Allà vaig apuntar a la llibreta Vittorio & Cochino 6a+ i Trolex també. La primera, tècnica a l’inici i amb molt de canto després. A la segona crec que se li ha de donar de menjar a banda. Un dels millors 6b que he fet mai (el millor?). La definició perfecta de continuïtat sobre bona presa. Una via física, la meva antivia. Després d’encadenar-la tenia els avantbraços com a pedres. I quin plaer! Només per aquests metres ja val la pena escalar aquí. Si un dia vens per aquí li donem un pegue.
I com sempre passa quan una escalada et deixa tan bon sabor de boca tens ganes de pujar el llistó. Al costat està Dolce & Marrana 6c. A simple vista semblava bona, i ho era! No va caure el rotpunkt però feia temps que no provava un 6c i ja tocava! Hi ha color. Un bon projecte. A veure si puc tornar abans de que comenci a fer fred. El Txupi la va deixar a punt després de dos intents i com no, el Jose se l’apunta a vista. I això que també havia fet Hugo Gos 6b+. D’on treurà la pila?
Quan va començar a picar el sol vam escapar d’allà. Ja saps que jo em queixo del temps tant si fa fred com calor, però ja toca una mica de fresca i treure el polar de l’armari.

Txupi a Vittorio & Cochino

Anàvem curts de força però encara va haver corda per una més a La Pera, ens anava de camí. A mi l’última via del dia em va regalar un vol. Sempre va bé, que sinó et mal acostumes. Com apreta la Vidal-Murciano 6b! Fissura tècnica amb el grau collat. O era jo que ja no m’aguantava enlloc?
Vam acabar la jornada repostant forces al forn de Camarasa i compartint impressions del dia a un bar que hi ha a la mateixa carretera. Quina tranquilitat hi havia. Això de poder seguir escalant entre setmana no té preu.
I poc més per explicar. Tela amb la parrafada que t’estic cascant! Si has llegit fins aquí et dec una ronda… I treu la pols dels peus de gat home! Que sinó se t’oblidarà fins i tot de fer un nus de vuit!
Salut i roca!

Camarasa. La Pera per obrir temporada

Per Lleida els primers dies de tardor encara no s’han fet notar. Els rajos ultravioletes encara tenen prou bateria. Segur que d’aquí uns dies trobo a faltar aquest sol que tanta energia ens dona, però per ara seguirem jugant al gat i al ratolí buscant l’ombra.
Segon dia d’escalada per la terra ferma des de la mudança a principis de setembre. Per fi estic instal.lat com cal a la ciutat i començo a tenir temps per tocar roca.
Poso rumb a Camarasa on em trobo amb els companys de cordada: Mercè, Marc i Roger. Anem a La Pera.
A principis de mes també hi vaig estar un dia però només vaig fer una via, Bielo-Reynal 6a. Primera secció de fissura tècnica i després bona presa fins a la R. Per escalfar en aquest grau millor fer-ho a No em toquis la pera!!!
Aquest cop porto els deures fets de casa i tinc apuntats varis objectius. El primer és fer la Cortés-Luque 6a. Via pionera del sector on trobarem vestigis de la primera escalada. Del tot recomanable per connectar amb el passat i començar amb bon peu al sector. Xemeneia clàssica i que et permet arribar fins a dalt de tot de la paret.


El sector està animat avui. Suposo que és l’efecte crida Desploma’t. Compto entre set i vuit cordades en algun moment. Això fa que ens quedi alguna via que voliem provar al tinter. Bé, l’excusa per tornar…
Per pujar les revolucions fem Això és La Pera! 6b. El nom li va que ni pintat a la via. Trenta metres de continuïtat sobre bon canto. D’escalada obligatòria si es passa per aquí.
Ens trobem les cintes posades a Second Life 6b+. Aquesta estava a la llista. Llarga placa de continuïtat sobre forats més o menys bons, i… Millor aprofitar bé els resposos perquè quan ja et penses que la tens al sac arriba la sorpresa. L’últim moviment sap a glòria si surt bé, sinó li dius adèu a la cadena quan la tens pràcticament a la cara. Mà esquerra al forat, pinsa de dretes, pujar peus i cap a la regleta per xapar. Sí!! Injecció de moral per començar la temporada de tardor.
Entra el sol al sector, sembla que s’hagi de saturar per moments, i després de que el Roger i la Mercè facin la fissura de la Vidal-Murciano 6b aixequem campament i acabem la jornada repostant a Camarasa.
No sé quan tornarem a La Pera. Dependrà d’aquest clima que cada dia està més rebel. Potser encara s’agrairà escalar a l’ombra uns quants dies més.

Camarasa. La Pera

Camarasa. La Pera. Sector d’estiu per excel.lència. Ombra pràcticament tot el dia, excepte al migdia (de 14h a 16h) quan el sol escalfa la roca d’algunes vies. Gran concentració de sisens. No es pot demanar més…
Visitant aquest sector dono per complerta la triologia estival de corredors: Chorreras (Margalef) – Paret del Grèvol (Mont-Ral) – La Pera (Camarasa). Hi han més sectors com aquests a Catalunya?
Portàvem cansament acumulat pels metres escalats el dia anterior i cap al migdia va començar a bufar un vent incómode. Conseqüència: només vam poder tatxar tres vies. Però va ser suficient per descobrir la qualitat del sector.

Impossible equivocar-se de via

Bona per escalfar No em toquis la pera! 6a, continuïtat i bon canto a Xixi park 6a+ i boníssima via de placa Dancing trip 6b, la millor de les tres.
Tenia por de trobar el sector ple per tres motius de pes: diumenge, grau mig i ombra tot el dia, però no va ser així. Només tres cordades al matí. Dos nòrdics, dos italians i nosaltres. Efecte "Lleida Climbs" suposo. De fet, tots portàvem la guia.
Ens van entrar algunes vies pels ulls i les deixem per la propera: Es-Pera, Mangurinnox, Clàssica Cortés-Luque o Second life.

Trilogia estival: La Pera - Paret del Grèvol - Chorreras

Camarasa. La Selva

Ha sigut dur estar deu dies sense escalar, però després d’un parell o tres de sortides irregulars vaig adonar-me que o parava de veritat o la distensió muscular no acabaria de curar-se com cal. Per mantenir la forma res millor que sortir a córrer i de bonus fer els 55,4Km de la Reus-Prades-Reus. Aquests dies han passat volant. La méteo boja també ha ajudat.
Dissabte tornada a la rutina escaladora. Matinar, bon esmorzar, preparar tot el material, carretera… i roca! I a sobre coneixent escola: Camarasa.
Per fi puc estrenar la guia Lleida Climbs (crec que aquest estiu l’amortitzaré).
Abans d’anar cap al sector escollit fem una via al Marcant Estil mentres esperem a part de la tropa, El guardià de Marcant Estil 6a. Curta i sobadeta, encara que es deixa fer.

El guardià de Marcant Estil 6a

I ara sí… cap a La Selva. Aproximació entretinguda d’uns vint minuts, ombra quasi tot el dia (a les vies de l’esquerra entra el sol a primera hora de la tarda), bon peu de via –amb pols- i línies llargues i de qualitat.
Un dels objectius era Viagra 6b+, una de les vies més populars del sector. Jo em quedo amb les ganes d’encadenar. Al primer pegue trencada de canto per anar-me’n massa a la dreta en un pas i al segon falta de pila.
També popular, i amb raó, és Michumi 6a+. Una via llarga i amb canto arreu on miris. Estètica i agraïda d’escalar. M’ha recordat una mica a la via Escalagmita de Can Torxa (Margalef), curiosament amb el mateix grau.
La veïna Condó umbilical 6a és semblant a l’anterior. Ambient especial al portar-te fins al sostre de la característica cova que presideix el sector.

Bon ambient a La Selva

Comentant la jugada

Els companys també proven Torrente el tallaous 6c. Inici a bloc i després aguantar diuen. El Jose se l’apunta i el Roger i l’Óscar l’han lluitat deixant-se els dits a les nyapes.
Dona guerra El rei Louie 6b+. Un xic més dura que Viagra segons opinió consensuada a peu de via.
I per no discriminar cap via el Marc i el Roger també fan Easy 5. Anecdòtica via que comença a l’interior de la cova.

El reu Louie 6b+

Deixem feina pendent -una bona excusa per tornar- i amb cara de satisfacció desfem el camí cap a l’aparcament passant pel Fashion i veient alguna cordada a La Pera, altres sectors a tenir en compte. Camarasa es desvetlla com una bona escola per aquest estiu.