diumenge, 28 d’agost de 2011

Siurana. Noves vies a l'Aparador

Sembla que el potencial de Siurana és infinit. Encara no fa ni un any que va aparèixer la guia del David Brascó però ja podria publicar-se un annex amb les novetats.
Aquí ja us explicava les novetats sobre Can Sumera. Una dotzena (o més) de noves vies per un mur que sembla que acabarà tenint un nom propi com a sector independent.
L’altre dia vaig descobrir que a l’Aparador -sector molt visitat a l’estiu gràcies al comfort que ofereix l’ombra- també hi havien novetats.
Entre la via L’heura 7c+ i Daniel Taupin 7a+ quatre noves vies. D’esquerra a dreta: La nit del lemur 8?, Beso de cobra 6c+ i La padrina ha canviat de doctrina 6a, les tres compartint entrada pel diedre. Just a la dreta d’aquesta última hi ha El hombre con cara de seta 6c (35m, 15s+R).
A banda d’aquestes quatre també s’han equipat un parell de vuitens a la placa central i ja té nom la via num. 24 que apareix com a projecte a la guia: Depredador.
Les que vam provar… La padrina ha canviat de doctrina 6a. Roca típica de cara obaga, amb líquen i relliscosa en algun punt. Es divideix en dues seccions. Primer diedre tècnic rebotós i després una fissura menys bona del que sembla des del terra. Ens va semblar durilla per ser només 6a.
El hombre con cara de seta 6c. Trenta-cinc metres de bona roca. Més o menys fàcil fins a un bon repós i llavors arriben les dificultats. Grau concentrat en els últims parabolts.
Amb aquestes vies s’amplia una mica el ventall de vies per sota del setè i vuitè grau en aquest sector i dona per un bon matí d’escalada fins que el sol entra passat el migdia.



dimecres, 24 d’agost de 2011

Climbingterms.com, un diccionari de muntanya i escalada

Climbingterms.com és el lloc online del llibre "Climbing Dictionary", el veritable protagonista de tot això. El web ha nascut a arrel del llibre i com a extensió d’aquest. Però… què és tot això?
Matt Samet, escalador i escriptor, desk editor de revistes com Climbing o Rock & Ice, s’ha preocupat de recollir en un sol llibre més de 660 mots referents al món de la muntanyisme i l’escalada. El diccionari inclou tant paraules tècniques, com argot (slang), expressions locals, i fins i tot paraules antiquades que ja quasi no es fan servir.
Per a que el diccionari no es converteixi en una llista tancada de paraules, a través del web Climbingterms es pretén anar actualitzant la llista constantment. Ja hi han un bon nom de noves entrades.
Tot una ‘frikada’ oi?
El llibre (en anglès) es pot adquirir a la xarxa a llocs com Amazon. A The mountaineers books trobareu l’edició eBook (es pot adquirir també físicament però les seves despeses d’enviament internacionals són molt altes).
Evidentment està orientat al públic anglosaxó però un toc original a la tan estimada biblioteca de muntanya mai està de més.

Un vídeo molt il.lustratiu...

diumenge, 21 d’agost de 2011

Mont-Ral. Descens del riu Glorieta

Hi ha dies d’estiu en els que ni a l’ombra s’hi pot escalar. Toca calor i l’agost s’està venjant. Lo del juliol va ser quasi com un miratge… Un cop et fas a la idea et resignes i comences a buscar alternatives a la vertical.
Una de les activitats estrella a les muntanyes de Prades durant l’estiu és el descens del riu Glorieta. Malgrat que es pot realitzar durant tot l’any és ara quan més gent s’anima a fer-lo.

Fonts del Glorieta

El caudal és perenne des de les Fonts del Glorieta. A la secció anterior només trobarem aigua en determinades èpoques de l’any. Igualment es pot fer aquest tram en sec però crec que és millor estalaviar-s’ho i fer el primer ràpel a les fonts. A partir d’allà ens esperen una desena de ràpels (màxim 15m) i uns quants salts (màxim 7m).
Descens fàcil però de gran bellessa, recomanat tant per principiants com per barranquistes avançats. Una de les formes més originals de conèixer aquest racó de la vall.

Niu de l'Àliga

Si fem el barranc en cap de setmana, durant el recorregut probablement trobem gent banyant-se en alguna de les zones accessibles des del camí. La cara i la creu. Uns en banyador, d’altres embotits en un neoprè. El clímax d’aquest contrast arribarà al Niu de l’Àliga, lloc de peregrinatge estival per excel.lència. Allà el barranquista es converteix en l’atracció del cap de setmana. Ens faran fotos, cridaran sorpresos quan rapelem i algú fins i tot aplaudirà quan rematis el barranc amb l’últim salt. Tot una experiència.
Trobareu tota la informació necessària per fer el barranc aquí.

Ressenya extreta de barranquismo.net

dimarts, 16 d’agost de 2011

Montserrat. Punsola-Reniu al Cavall Bernat

Sempre havia pensat que el primer cop que escalés el Cavall Bernat ho faria per la via Normal, per allò de ser la clàssica entre les clàssiques de l’agulla, i la més senzilla. Però un dia algú em va parlar de la Punsola-Reniu (240m, V/A0 o 6c)
Em considero un neòfit de Montserrat i vaig coneixent aquesta muntanya màgica poc a poc: llegint algun llibre, consultant piades als blogs, mirant ressenyes, apuntant recomanacions personals d’altres escaladors, escoltant batalletes de tal o altra via, i com no, anant a escalar de tant en tant. Amb una mica de tot plegat finalment va cuatllar la idea d’estrenar-se al Cavall per la Punsola-Reniu, deixant la Normal per una altra ocasió. Que hi toqués l’ombra també va ser un bon reclam (encara que fos a partir del quart llarg).

Objectiu a la vista

A l’aparcar el cotxe a Santa Cecília i divisar el nostre objectiu se’m va fer un nus a la gola. D’acord que la via està equipada i que els llargs més durs es poden fer en A0 però la majestuositat pètrea d’aquesta agulla imposa respecte, sobretot si no ets un habitual de Montserrat i gaudeixes d’aquest paisatge només de tant en tant.
Sobre l’escalada poc a afegir als rius de tinta que se li han dedicat i a les desenes de piades que corren per la xarxa. Uns apunts personals…
Vaig gaudir de valent tots i cada un dels llargs, sobretot els que vaig fer de primer. El tercer llarg em va semblar una joia en el seu grau. El quart, polidet de peus, i sumat a la típica finura montserratina, ens va fer patir més de l’esperat. Al cinquè i sisè està el tomàquet. La intenció era anar en lliure però quan la cosa va començar a desplomar i els forats i bolus es van fer petits… Vam tirar de cinta!

L2

Em queda un regust amarg per no haver encadenat aquests dos llargs, i més amb lo cosits que estan. Conviden a anar en lliure sí o sí, però aquest cop es tractava d’arribar a dalt i gaudir de l’ascensió.
El setè llarg és de traca. La curta travessa per canviar de vessant em va posar el cor a mil. Quin pati! Quin ambient! De reull, a la dreta, veus la Paret de Diables impassible, per sota el buit, i per sobre uns elegants passos més de quart grau sobre patates. Sensacions indescriptibles.

Pati! I l'omnipresent ombra del Cavall Bernat

A l’arribar al cim pell de gallina. Vaig veure la figura de la moreneta i encara no m’ho creia. Buah! Ja està! Tant de temps pensant en pujar-hi i de sobte em trobo allà sol, cridant “reunió!” i assegurant al Roger, a qui espero per compartir aquest moment tan especial per qualsevol escalador. Ara jo puc dir que ho sóc no?
Al cim corre un vent fresc. Ens hi estem una bona estona abans de baixar-hi. Rapelant per la via Normal ja entren ganes de tornar a pujar. Es veu ben maca.
Tornada entretinguda per la Canal del Cavall i de nou pel camí de l’Arrel.

Ressenya a mà en un 'crossover' de la del Luichy i Escalatroncs

Recuperem forces al Bar Anna tafanejant ressenyes. I ara? Quan tornen a Ca la Monste? Quina serà la propera?

dilluns, 15 d’agost de 2011

Escalada urbana a Santiago de Xile

Hi ha qui no renuncia a escalar encara que sigui a la jungla d'asfalt. Només és qüestió d'imaginació. Escultures, monuments, edificis i altres construccions de Santiago de Xile són el particular camp de joc d'un parell d'escaladors a "Dale una vuelta al tema".

Escalada Urbana. Santiago (CHILE) from ACECINE Producciones on Vimeo.




dijous, 11 d’agost de 2011

Un tros d'estiu. Recapitulant

Després de començar l’estiu fent algunes vie(te)s llargues a Cavallers, Escales o Sant Llorenç de Montgai, arribava el torn de l’esportiva.
Sempre buscant l’ombra he revisitat sectors ja coneguts. Així he pogut tatxar vies que tenia a la llibreta de projectes i m’he tret unes quantes espinetes. Però clar, també en tinc de noves clavades. Què seria de nosaltres si no tinguessim cap via “de les que et treuen la son” al cap? Sense aquest punt d’obsessió l’escalada no seria el mateix.
L’estiu i Mont-Ral fan bona parella de ball. Allà encara poden amb mi la Ta 6b+ i Ella es así 6c, però al menys vaig poder encadenar Sobredosi de couldina 6a+. Feia més o menys un any que l’havia provat i aquell dia l’únic pas fi de la via se’m va creuar. Trenta metres de bon canto i continuïtat.

Oriol escalfant a La forestalilla 6a. Curiosa travessa

Un dels dies que més calor ha fet durant tot l’estiu ens van donar per anar a Lo Paredón (Cabacés). A primera hora del matí s’estava bé, però després d’haver escalfat fent tres vies fàcils no hi havia qui es quedés de segons quins forats. El magnesi quasi es derretia a les mans. Poca cosa més vam fer…
També he fitxat a Margalef. Una escola no gaire recomanable a l’estiu però on si tens sort amb el dia i no és molt xafugós encara s’hi pot escalar. Era obligatori anar a Chorreras. Allà tenia un compte pendent amb Misca bereber 6b+. Punt vermell al primer pegue del dia. Bé, però llavors pugem una mica el llistó no? La Peus de plom 6c em va donar una bofetada. Què malament se’m donen les vies físiques! I el pas per xapar la R? Això què és!? Em sembla que el proper dia que hi vagi em dedicaré a la plaquera Slalom 6c. Ja sento com em criden aquelles nypapes. Abans de baixar cap a Can Regino, al Reggae per fi vaig fer Mazapán del Turkastán 6a+, i crec que si fos 6b ningú es queixaria.

Per no confondre's

A Can Regino no havia no estat mai i em va agradar el que vaig veure. Un bon mur vertical, desplomat en algun punt , on predomina el sisè grau. Llàstima que vam arribar sense gaires forces i després de fer un cinquè vam decidir que era l’hora del bocata i la birra. A veure si el visito en breu i puc fer una piada en condicions.
Seguint el tour de l’ombra la setmana passada vaig anar a Siurana un parell de dies. El primer moltes bofetades i com a trofeu de consolació Un dia de neu 6a+, bona via per cert. El segon a l’Aparador i la Siuranella Est. Vam anar per feina. Encadeno la boníssima Sorry not clean 6b, que ja havia fet en top-rope l’estiu passat. Espectacular fissura amb algun pas psicològic que et posa a to. En la resta del dia ja no vaig encadenar res més, però em va deixar molt bon sabor de boca Pocapena 6c –una altra física-. També li vaig donar una oportunitat a Gatzara 6c però amb la calor poques nyapes es podien mossegar.

Eh.. Mmm...

Per tancar el resum, una visita de tarda al sector d’interès local Paret dels ràpels a Pratdip. La intenció era encadenar les tres vies més noves de la part dreta i així va ser. A totes tres sense una bona tècnica de peus no hi ha res a fer. El grau no està collat però tampoc el regalen. Bona roca i les vies són més guapes del que semblen a primera vista.

Derek magnesiat

Aquí s’acaba aquest tros d’estiu i aviat la meva llibertat indefinida. Serà dur tornar al món laboral i no poder sortir a escalar quan em roti. Un altre cop a fer d’escalador de cap de setmana, però… Que me quiten lo bailao!

dilluns, 8 d’agost de 2011

High-line a Yosemite Falls

Els vídeos de high-line em captiven especialment. La immensitat del paisatge que envolta a l'"equilibrista" desafiant al buit i la gravetat es multiplica, guanya un valor especial. En aquesta ocasió Dean Potter fa de les seves a Yosemite Falls, el salt d'aigua més alt de l'Amèrica del Nord.

Yosemite Falls High-Line from Camp 4 Collective on Vimeo.



Revisió corda Sterling Kosmos 10.2mm 70m

Aquest post no té cap interès comercial ni conté una veritat absoluta. Simplement és l’apreciació personal sobre un producte que m’està donant un resultat execel.lent i ho volia compartir. Parlo de la corda Sterling Kosmos 10.2mm 70m.
Moltes vegades els dubtes ens assalten quan decidim renovar el nostre material, sobretot si el producte que hem fet servir fins llavors no ha donat el resultat esperat. No vols tornar-te a equivocar. Comença la cerca del “producte perfecte”, que en cada cas anirà en funció del pressupost del que disposem.
La primera corda que vaig fer servir va ser una Beal Edlinger 10,2mm. Econòmica i d’una marca referent, però que voleu que us digui… El resultat no va ser gens bo. No corria bé amb el gri-gri, s’arrissava molt, la funda es va pelar ràpidament i en poc temps es va inflar molt. I això sense donar-li un ús gens intensiu i cuidant-la. Després de més de tres anys tocava canviar-la.
Quina corda comprar? Vaig estar buscant uns quants dies per la xarxa i les opcions eren múltiples. El meu pressupost tope era de 150€ però aviat vaig veure que si volia una bona corda hauria de pujar aquest límit. Millor apostar sobre segur. Sterling va ser la marca escollida.


Després de set mesos fent servir la corda de forma més o menys intensiva (tres o quatre dies per setmana), en escalada esportiva d’un o varis llargs, el resultat no podia ser millor. La durabilitat de la corda és patent a simple vista: manté intacte el diàmetre original (no s’ha inflat gens) i la funda i ànima estan impecables. El tacte continua sent molt agradable i no ha perdut flexibilitat. Aquesta última qualitat facilita els xapatges i comoditat a l'hora de manipular la corda per qualsevol maniobra.
La funda és prou neta i no agafa molta pols, sempre tenint en compte que es protegeix del terra de forma adient.
És important apuntar que gràcies al tractament exterior de DryCore la corda ressiteix de forma excel.lent l’abrassió i manté la fortalessa original.


Tot això és el que buscava! Si teniu dubtes a l’hora d’aquirir una nova corda, personalment crec que aquesta és una bona elecció.
El preu oscil.la entre els 160-190€ (en la versió de 70m), amb una relació qualitat-preu molt bona. A la província de Tarragona podeu trobar cordes Sterling a Vivac (Reus) i a Goma II (Cornudella).

Sterling Rope Factory a Maine (EUA)

Visit to Sterling Rope from UKClimbing.com TV on Vimeo.


Chris Sharma presenta alguns dels models d'Sterling a la fira OutDoor 2011

Chris Sharma on Sterling Rope - UKC/UKH at OutDoor 2011 from UKClimbing.com TV on Vimeo.


De nou Chris Sharma. Aquest cop en una curta entrevista realitzada per Sterling que inclou imatges espectaculars provant algun dels seus projectes

Chris Sharma - Sterling and Climbing from sterling rope on Vimeo.

dimarts, 2 d’agost de 2011

Escalada a l'ombra a les muntanyes de Prades

No són molts els sectors per escalar a l’ombra a les muntanyes de Prades. Potser ens ofereix més opcions el Montsant amb Margalef i Cabacés, però quan la canícula estival no perdona aquestes escoles no són gaire bona elecció. En tot cas sempre haurem de combinar sectors de matí i tarda, amb alguna excepció puntual com la Paret del Grèvol a Mont-Ral (encara que a algunes de les seves vies toca el sol al migdia).
El post es centra en les escoles de La Mussara i Mont-Ral i sempre des d’un punt de vista subjectiu. Les combinacions són múltiples i al gust de l’escalador. Pel que fa al grau, les vies recomanades no passen de 6c.
Començant per La Mussara, és del tot recomanable visitar el sector Aritjol. Ombra fins a les 15h aproximadament, roca excel.lent i predomini del sisè i setè grau. Trobareu més informació i enllaços a les ressenyes en aquest post.
Els dos cinquens de la zona 1 són prescindibles, per col.leccionar. Una bona via per escalfar: Rantanplan 6a. Dos bons 6b: Aquí hi ha de tot –continuïtat sobre bon canto i lleuger desplom- i No me seas cosobar –fissura i placa amb ‘aleje’ fins a la R-. Una clàssica: Sandruska 6b+.
A partir del migdia, si no volem torrar-nos, haurem de canviar de sector. A La Mussara mateix, La Isabel, amb orientació est, és una bona alternativa amb ombra de tarda. Altres opcions són El Soterrani o la zona de les antenes, on trobarem ombra de forma parcial depenent de l’orientació. Això sí, generalment tocarà passar calor i patir el sol a peu de via.

Roger a No me seas cosobar 6b

Si fem una pausa per dinar al refugi de La Mussara i la tarda es presenta ennuvolada –fet habitual durant aquest estiu- no caldrà agafar el cotxe i caminant podem arribar als sectors de Les Airasses. A totes les parets de Les Airasses II el boscós peu de via ens garanteix l’ombra. Aquí caldrà saber escollir les vies a escalar si no volem patinar més del compte. Als subsectors Gessa, El Pen-i-tent i El Caputxino la roca conserva el seu estat original i segurament escalarem en soledat. Recomanable El Penis 6a+ al Pen-i-tent (via num. 26b a la guia “Escaladas en Mont-Ral y la Mussara”).
Mont-Ral és una bona escola d’estiu. Jugant amb les orientacions podrem escalar a l’ombra sense problemes i a vegades fins i tot caldrà un folre polar finet, sobretot si escollim la Paret del Grèvol.
Una combinació del tot recomanable és començar el dia a l’Arrepenjada i la tarda passar-la a El Riu. A sobre li podem sumar un bon bany al riu Glorieta, ben a aprop d’aquest segon sector.
A l’Arrepenjada trobareu joies com Ta 6b+ o Ella es así 6c. Dues vies atlètiques i de continuïtat. Més curta però del mateix estil és Yu yu 6a+. Una via poc repetida però del tot recomanable.

Oriol a Yu yu 6a+

Al sector El Riu arriba l’ombra cap a les 16h de la tarda, abans a la paret que a peu de via. Aquí trobarem un dels millors 6a de l’escola, i m’atreviria a dir que de totes les muntanyes de Prades. La via Jolly Jumper ens recompensarà amb una escalada perfecta en diedre que culmina amb uns últims passos de placa generosa en canto.
Per seguir acumulant metres podem fer Sobredosi de Couldina 6a+, un festival de canto i continuïtat, i Gos Salvatge 6b, de presa petita i amb passos obligats als últims metres.
Si no volem carregar tantes cintes exprés Arramba i clava 6a+ i Pedreres de merda 6a són les nostres vies. Exigents pel grau totes dues.
A l’esquerra del sector entrant per la via Nasío pa volá 5 podrem sumar fins a quaranta metres de verticalitat empalmant els segons llargs. Ambient i pati garantits.
Evidentment, les opcions no s’esgoten amb aquestes dues escoles. A La Riba, Siurana o Arbolí també trobarem bons sectors a l’ombra. Però això ja donaria per una altra entrada...