Àger. Barranc dels Grillons revisitat

Segona visita al Barranc dels Grillons a Àger (i més que vindran). El Roger repeteix i descobreixen el sector el bomber de la roca –Jose- i el Jclaramunt –per fi ens coneixem!!-.
Malgrat que llueix el sol el dia es presenta fred. Encara que millor així, temperatura ideal per encadenar!
Mentres arriben els companys escalfem a Anticrisis crack 6a. Bona línea en diedre i fissura que es remata amb uns aeris passos finals. Alpina.
Mentres la cordada dels Joseps encadena A ne pas rater 6b+ nosaltres fem la veïna Felix Billet 6b. Vint metres d’escalada física amb un petit i fanàtic desplom final.
Amb les cintes posades no ens ressistim a fer A ne pas rater. Bona elecció. Un espectacle de via! Trenta-cinc metres sense desperdici. Placa fineta a l’inici i després del repós un canto darrera de l’altre, això sí, cal anar a buscar-los i col.locar-se bé. Sens dubte, una de les millors vies que he escalat mai. Encadenant in extremis amb els avantbraços al límit.
Després d’aquesta marató el trio va encadenar Apadrina un banquero 6c. Un altre viot de trenta-vuit metres. Igual o millor que l’anterior. Jo també la provo però la pila ja m’havia abandonat. Surt bé fins a la reunió intermitja, fins aquí ja és una bona via per dret propi (grau?). A partir d’aquest punt em començo a complicar la vida i pillo per arribar a la R, amb dos caigudes incloses. Masses metres per mi, però provada està!
Els Joseps no tenen prou i en dos pegues encadenen la ja clàssica Manila 7a. Estan forts aquests del Vallès.
Quin fart de fer metres. En aquest sector fas dues o tres vies i vas ben servit… El proper dia a veure si descobrim la part esquerra i el Triangle. Hi ha feina!

Es pon el sol al Barranc dels Grillons

Kalymnos calling

Recordo perfectament el primer cop que els hi vaig comentar al Jose i al David la idea d’anar a Kalymnos a escalar. Tornàvem d’escalar a Sant Llorenç, desfent el camí d’aproximació amb una bonica posta de sol. Allà va quedar…
Uns mesos enrera li proposava el viatge també al Roger i no s’ho va pensar dues vegades. Quan hi anem?
A partir d’aquí comencem a parlar-ho seriosament i en res està fet. Ja tenim els bitllets (i la guia!) i la primera quinzena de març viatgem a Kalymnos sis fanàtics malalts de la roca.
Seran benvinguts consells sobre allotjament –encara no tenim res reservat-, sectors a visitar a banda dels més populars, vies imprescindibles, què fer els dies de repós, etc…

Tòpics sobre l'escalada!

"Parlar de música és com ballar arquitectura". Aquesta cita se li atribueix a l'al.lucinat Frank Zappa. El mateix podriem aplicar a l'escalada. Quantes converses de bar sobre projectes, encandenaments, material, graus, equipaments, etc. I sorgeixen els tòpics!!
La productora Louder Than 11 ha realitzat un vídeo molt divertit sobre aquest tema...

Shit Climbers Say from Louder Than 11 on Vimeo.

Adam Ondra a Fontainebleau (vídeo)

Encara no he comprat la peli de l'Ondra (disponible en descàrrega aquí) però d'aquesta setmana no passa. Com a preludi de moment tinc prou amb aquest vídeo que ofereix Black Diamond (d'una sèrie de tres) del txec tatxant els problemes més durs del bosc màgic.

Video #1: BD athlete Adam Ondra bouldering in Fontainebleau, France from Black Diamond Equipment on Vimeo.

Montserrat. Reconcil.liació a Collbató

L’altre dia em vaig reconcil.liar amb Collbató. Li havia de donar una segona oportunitat després d’una primera visita d’on vaig tornar rebotat.
Fugim de la boira de ponent. A l’alçada de Cervera el sol ens rep calurosament i la temperatura puja de sobte. Ens espera un bon dia de cara sud.
Tornar a Montserrat sempre és reconfortant. Un cop més ho faig amb dos dels companys habituals d’escalada, Jose i Txupi, i es suma una companya de feina, Norma.
Són les deu tocades i ja estem a peu de les vies dels Totxos Cinquantenari. Allà fem tres 6a molt bons i ben diferents entre ells. És curiós que en tan pocs metres el mateix totxo ofereixi tantes possibilitats. També fem la via més nova del sector, Atar 6a+. Vertical i amb una entrada d’encertar la seqüència.

Norma a un dels 6a

Per forçar una mica la màquina també cau un pegue (en top-rope) a la via més dura dels totxos. Un 6c curt i desplomat que concentra tota la dificultat en poc més de tres moviments, però quins moviments! A mi no em surt ni un, jeje! El Jose se l’emporta al segon intent i el Txupi quasi la treu al flash.

Jose al 6c

Abans de recollir una via més. Pugem un metres amunt i arribem al sector Beat. Aquí està el primer 6b que va encadenar el Jose. Fa il.lusió provar la via que va obrir un nou grau a la seva llibreta. La línea és boníssima. Trenta-tres metres que comencen en una placa d’anar fent, amb alguna apretadeta suau, fins que et plantes en una repisa i has d’encarar un diedre. De bones a primeres no saps com entrar-li. Tot és col.locació. Varis passos tècnics i de sobte s’ha de passar cap a la dreta per anar a caçar bons cantos a l’esperó. El pas és aeri, psicològic, i el pati impressionant. Un cop a l’esperó només cal no encigalar-se per arribar a la cadena. Potser fàcil en el seu grau però orgàsmica. Cinc estrelles.
Amb aquests encadenaments esborro les males vibracions del passat amb Collbató, ara sé que tornaré.

Trobareu les ressenyes dels sectors a La Noche del Loro (Totxos Cinquantenari) i a Kpujo (Sector Beat).

L'últim encadenament de La Rambla 9a+ (vídeo)

A finals de desembre del 2011 el jove francès Enzo Oddo sumava una nova ascensió a la mítica via de les muntanyes de Prades, La Rambla 9a+. Quantes vegades he passat per allà i mai he coincidit amb cap escalador provant-la. Algun dia em faria gràcia veure algú escalar-la...

Enzo Oddo Sends La Rambla 9a+ (5.15a) at Siurana Spain (video) from Prana Living on Vimeo.

La Mussara. Lo Soterrani

Tenia molt abandonada a La Mussara. Des de l’estiu que no hi escalava, i a Lo Soterrani no tornava quasi des de que vaig començar a escalar. Ara penso… Què se m’havia perdut allà? Si fins i tot els cinquens estan collats!
Lo Soterrani és sens dubte un dels millors sectors de La Mussara. Cara sud –a recer del vent- ideal per combatre el fred de l’hivern, bon calcari, vies de grau mig de qualitat, abalconat peu de via amb vistes al Camp de Tarragona, … En definitiva, un bon lloc per tancar l’any escalatori.
Per escalfar, o millor dit, sobreescalfar, uns comencem amb Rhinolopus de terra dura 6a i altres amb El Pinet 6a. Les dues vies van en paral.lel. La primera és pura continuïtat i amaga moviments boníssims a la secció superior. La segona concentra pràcticament tota la dificultat en un sol pas.

David 'Txupi' a El Pinet 6a

A partir d’aquí comencen les bofetades típiques mussarenques, al menys les que rebo jo sempre que escalo aquí. No hi ha manera de treure un pas de la via En la cuerda floja 6a+ (o 6b?). Molt bona però no hi ha punt vermell. Serà culpa dels tiberis d’aquests dies? Excusa barata!

Óscar a Incha-la 6b+

Ens movem cap a la dreta del sector i fem No me bellostes la cuca 6a. Primer placa amb bon canto i després estètic i aeri esperó. Mentres gaudim d’aquesta via els companys es barallen amb Incha-la 6b+. Molt punyetera a les tres primeres xapes on els peus i arquejar correctament són claus per superar el crux. Jo no passo d’aquí però em quedo amb els passos. Aquesta no s’escapa el proper dia.
La llum no dona per més i acabem el dia al refugi de La Mussara. Birra i entrepà de luxe. Adéu 2011.