dijous, 30 de desembre de 2010

Siurana. Grau dels Masets

Vint-i-nou de desembre, última jornada d’escalada de l’any. Aprofitant al màxim possible el temps lliure. Aquest cop fent cordada amb el Jose Bombero de la Roca en la seva primera visita a…
Una de les escoles de les muntanyes de Prades més visitades durant les festes de Nadal és Siurana. Molta gent passa les dates nadalenques escalant en aquesta idíl.lica escola i segons el sector que escollim haurem de fer cua per provar algunes vies. Sectors com la Siuranella Centre i Sud són un bon exemple.

Jose a Arnau 6a+

Matinar sempre té una part positiva. Quan arribes al sector normalment encara no hi ha ningú i pots escollir vies i escalar amb pau i tranquilitat. Nosaltres ens quedem amb el Grau dels Masets. Crec que serà un bon lloc per a que el "bombero roquero" tingui una bona presa de contacte amb Siurana. Només a la part esquerra del sector ja trobem vint-i-sis vies amb les que barallar-se. Abans passarem per la zona del camí i farem El Trinxant 5+ per escalfar. Una via llarga i amb bon canto que recomano a tothom que comenci a provar vies d’aquest grau de primer.
Finiquitada aquesta via ja ens instal.lem al peu de via on passarem la majoria del dia. Comença a obrir-se el cel i el sol ja no ens abandonarà fins a la posta. Roca calenta!
A la part esquerra del sector fem Why 6a. Una bona via de continuïtat. Trenta metres que no decepcionen en cap pas. Després Arnau 6a+, més tècnica i també de continuïtat, amb un pas de placa a mitja via on s’ha d’apretar. Gràcies pel flash Jose! Ja portem tres encadenes de luxe.

Regletes que mosseguen!

Cintes posades a Alma 6b. El Jose se la treu sense problemes solucionant a vista el crux. I no era fàcil llegir els moviments… Jo fallo en aquesta secció i no encadeno. Provant vàries vegades trec una bona seqüència. Caldrà retindre-la a la memòria per un pegue futur. Atents a la part superior de la via que si arribes una mica just de forces algun pas obligat entre xapa i xapa farà patir més del compte.
Només hem fet quatre vies però són llargues i els braços ja ho noten. Un petit descans i el Jose s’atreveix amb una altra via cinc estrelles: Rocky 6b+. Aquí les regletes ja no són tan franques i s’ha d’arquejar de valent. Després de superar bé els primers metres i passar uns quants moviments durs jo ja pensava que se l’emportava però un error en la visualització de l’última secció dura el fa volar. Argh! Per ben poc! Una excusa per tornar…

Ktx i Ignasi

A poc a poc ha anat arribant gent al sector. Curiosament tothom tenia objectius diferents i no hi han cues a cap via. Per cert, un plaer compartir peu de via amb l’Ignasi Tarrazona i els seus companys de cordada i amb el Ktx. Una trobada blogaire improvisada!

Bon repós a Llastra 6a abans d'encarar l'últim tram de via

Hi han ganes de més i optarem per vies curtes per acabar el dia. A la part dreta del sector fem Llastra 6a. Una via amb regust clàssic on es combinen els passos de placa i diedre. Estètica i de col.locació, perfecta per quan les forces ja flaquejen.
Jo ja estic satisfet però… d’on treu tant de fanatisme i motivació el Jose? Posa les cintes Piu Piu 6b i som-hi! Últim pegue del dia. Màgic, amb una posta de sol espectacular arquejant sobre regletes siuraneres i superant un bombo amb un pas de bicicleta perfecte s’embutxaca la via a vista. No podia acabar millor el dia.

Roca calenta!

Amb la llibreta ben plena de noves vies ens acomiadem de Siurana amb una ronda al bar del càmping. Tornem a mirar les ressenyes i marquem propers projectes pel nou any que ja s’apropa. Say hello, wave goodbye!

dijous, 23 de desembre de 2010

dimarts, 21 de desembre de 2010

Margalef. Gel, ombra i sol al Bloc del Pork i Camí de l'Ermita

Escalar ahir dilluns va ser la millor manera d’acabar la tardor i donar la benvinguda a l’hivern. Em torno a trobar amb els “amics del trepe” David Skalatopi i el seu cunyat Óscar, i Jose Bombero de la roca. Tots ben motivats cap a Margalef, aquesta vegada jugo com a local.
El poble està molt tranquil de bon matí. Només una furgoneta a l’aparcament. Suposo que la proximitat de les festes de nadal fa baixar el volum d’escaladors, sobretot de guiris en busca del sol mediterrani d’hivern que tant ens estimem.
El sector escollit inicialment és el Camí de l’ermita però hem de renunciar a mig camí de pujada cap a l’ermita de Sant Salvador perquè l’asfalt està cobert d’una fina capa de gel que fa quasi impossible circular. No us penseu que renunciem a escalar, no. Aparquem i cap al Bloc del Pork. Estarem a l’ombra però el fanatisme pot amb tot. En un moment escalfem amb Lo morissec assasí 5+. Vertical i atlètica. Molt bona en el seu grau. Sense parar, que el fred no perdona i els dits no sabem ni on els tenim, pegue a Tot es igual 6a+. A vista pel trio blogger i Óscar la treu bé en top rope. Verticalitat i bona presa en general. És un estil d’escalada que se’m dona bé. Placa, col.locació, equilibri i bona tècnica de peus. I el grau més que encertat, per a que després diguin que a Margalef regalen les vies! Comença bé la jornada.
Abans d’escapar a la recerca del tan desitjat sol Jose treu Six veu ques facil 6b. Jo em lio en un pas i fallo, encara que puc acabar la via. Crec que amb un intent o dos més l’encadenaria però avui no toca. Massa fred. Un altre projecte (i ja van…).

Masoquisme a l'ombra (Bloc del Pork)

Ara sí, el gel s’ha fos i cap a les 12.30 ja estem gaudint del sol al Camí de l’Ermita. En màniga curta la resta del dia i totes les vies lliures. És la primera vegada que en aquest sector no trobo cap cordada més. Està bé això de tenir lliure un dilluns…
Anem per feina i entre tots fem un bon grapat de vies. Jo començo amb Sampindolí 6a. Una via on l’entrada es fa des de tres grapes a l’estil via ferrata. Aquí s’ha d’apretar per arribar al primer parabolt i després a gaudir de milers i milers de forats de totes les mides. Estètica travessa cap a l’esquerra per superar un petit sostre i cap amunt. Quasi trenta metres d’escalada de plaer.
Li toca el torn a un dels meus projectes, La chinita de al lao 6b. Jose la treu a vista sense cap problema. Jo fallaré en els dos intents. El rotpunkt haurà d’esperar. David també la prova i se li escapa per molt poc. Està a punt!

David a l'atlètica entrada de Flor de nit 6a

Queden poques forces i jo dono per acabada la jornada. El trio encara fa Sóc roig 6a i el bombero de la roca encara vol més! D’on treurà tanta motivació? Té la vista posada en Flors i violes 6b+. Una via impressionant d’uns 32/33m que té de tot. Entrada a bloc, diedre, placa, … S’escapa al primer pegue i encara hi haurà un altre intent abans de la posta de sol. Quan ja ens pensàvem que tenia la via a la butxaca falla la pila i se li escapa en l’últim dinàmic amb la reunió a tocar. L’ha lluitat fins al final, sí senyor!
Tothom content amb les fites aconseguides durant el dia. Cadascú progressant a la seva manera. Un altre gran dia d’escalada! Esperem repetir aviat.

A Skalatopi moltes fotos i piada.

La part de solana de les parets de l'ermita és una gran elecció per jornades hivernals

dissabte, 18 de desembre de 2010

Montserrat. Plaques de la Pluja

Divendres. Toca Montserrat un altre cop. Aquesta vegada per fer esportiva a Can Jorba en companyia de David, Mar i Óscar representant a Skalatopi –per fi ens coneixem!-, Jose aka Bombero de la roca i Andreu i un servidor. Jornada d’escaladors a la blogosfera!
Ens deixem aconsellar -avui som equip visitant- i anem a les Plaques de la Pluja. Gran elecció. Divuit vies esperant noves ascensions, totes per nosaltres solets i un gran handicap: el fred. El termòmetre marcava 0,5º al sortir del cotxe.

Que no falti el bon humor a peu de via

Fan mal els dits? El fred no perdona

Ens instal.lem a la zona central i en un moment ja tenim mitja paret amb les cintes posades. Què gran és això d’escalar amb varies cordades i anar intercanviat vies. Les opinions sobre graus, moviments clau i qualitat de les vies no paren. Motivació i fanatisme per totes bandes.
Cadascú amb els seus objectius i anar fent. Entre tots hem fet complet a la placa central. Totes les vies encadedanes. Triomfem tots malgrat patir un fred rigorós als dits. Només veurem el sol poc abans de recollir.

Jose concentrat a pocs metres d'arribar a la R

És difícil quedar-se només amb una via quan totes són tan boniques. L’estètica de Fisura 6a, la continuïtat de la nº 8 6a, la verticalitat sobre bons cantos en general de la nº 9 6a+, un gran cinquè com la nº 11 i la dura nº 10 6b. Com és possible que aquestes útlimes quatre vies no tinguin nom? Això és pecat!
Amb aquesta sessió sembla que tornen les bones sensacions i hem puc apuntar un nou 6a+. La nº10 ha sortit en top-rope però escaquejant algun pas per la dreta. Projecte per la següent visita. David també la deixa a punt per un proper atac i l’encadenament el firma el bombero roquero.

Óscar a la primera via de la placa central

A banda dels graus i vies el millor del dia sens dubte ha sigut fer noves amistats i compartir així una gran jornada d’escalades. Ja s’ha forjat una nova trobada, i ben aviat…

Les ressenyes les trobareu a kpujo.com

Finalment va sortir el sol

diumenge, 12 de desembre de 2010

GAM (6a, 75m) a la Momieta + Haus-Estrems (6a, 155m) a la Mòmia

Canvi d’aires i tercera visita a Montserrat. Aquest cop toca conèixer la zona de Sant Benet. Tantes piades que havia llegit i tantes històries que havia escoltat atentament i ara per fi camino entre l’Elefant, la Prenyada, La Trumfa, La Mòmia, etc.
Avui faig cordada amb l’Alexis. Ell coneix bé la zona i ja ha escalat moltes vies aquí, però sempre hi han projectes pendents. Em deixaré emportar i em refiaré del seu bon criteri a l’hora d’escollir les vies a escalar.
I com es diuen les vies? G.A.M. a la Momieta i Haus-Estrems a la Mòmia. La “Haus”? Eh… Em sona haver llegit molta literatura sobre aquesta via. Sí home! És la que té el mític offwidth al segon llarg. Un calfred em recorre l’esquena. No sé si seré capaç de superar una escalada com aquesta però la motivació i l’oportunitat de fer una via tan mítica poden amb tot.

La Momieta i la Mòmia

Comencem amb la GAM a la Momieta (6a, 75m). Com que jo sóc un iniciat en aquest tipus d’escalades cedeixo l’honor de liderar tots els llargs a l’Alexis. Em conformo anant de segon per agafar rodatge. Setanta-cinc metres i tres llargs que nosaltres farem en dos amb corda simple de 70m. Preciós primer llarg amb un inici finet típic montserratí que et posa ràpid en situació, i uns moviments emocionants abans d’arribar a la R1. He pogut encadenar anant de segon, de primer ja veuriem... Per protegir un bon “aleje” l’Alexis havia col.locat un alien groc.
El segon llarg –empalmat amb el tercer- també és ben maco. S’ha de sortir amb els nervis templats de la R1 fins arribar a xapar el primer parabolt i després anar navegant per trobar les preses bones. A poc a poc la paret es converteix en una rampa fins al cim de la Momieta. Descens per la cara oest amb dos ràpels. En el segon de 40m ens ha arribat amb la corda en doble deixant-nos just a sobre d’una repiseta que es pot desgrimpar fàcilment.
Amb aquesta escalada jo ja en tindria prou per avui. Estic molt content per haver fet la meva primera via a Sant Benet i ja aniria a celebrar-ho amb un suc de civada. Però ara ve lo bo!

A la G.A.M.

Sento un noséquè a l’estòmac simplement contemplant aquella estreta xemeneia des del terra. Però ja està decidit. Objectiu: Haus-Estrems (6a, 155m).
Un cop més l’Alexis tirarà de primer. Jo encara no tinc gaire clar que pugui sortir sa i estalvi d’aquell infern d’escletxa.
Quan escalo el primer llarg penso que aquest sí que el podria haver fet de primer encara que només hi hagin dos parabolts en trenta metres. Es pot llaçar una savina, va bé un friend mitjà i les dificultats no passen de IV.
I comença l’espectacle…

L'offwidth s'apropa

L’Alexis es baralla una bona estona amb el primer tram de l’offwidth i després d’haver de treure’s el casc perquè es queda empotrat i anar reptant com pot arriba per fi a la primera assegurança. A uns deu metres des de l’inici del llarg! Tot i que és difícil caure quan estàs empotrat allà psicològicament és dur. Tira amunt i empalma amb el següent llarg. Arriba el meu torn.
Entro com puc a la xemeneia i vaig arrosegant-me. Arriba un punt en que no em puc ni moure! La cordada que puja darrera nostre i que espera pacientment a la reunió m’anima i finalment puc sortir d’aquest patiment claustrofòbic (també m’he de treure el casc perquè no em deixa avançar). Passat aquest tram la xemeneia t’escup i s’ha de fer un pas on cal apretar. Fallo el moviment i em penjo. Llàstima! S’escapa l’encadenament encara que sigui de segon. Necessito dos intents per passar-lo. Després ve un tram molt maco fins a la R3 i ja serà una escalada de plaer fins al cim. El quart llarg és realment espectacular. Ambient, pati i un diedre i bavaresa d’escàndol. En l’últim llarg em fixo que només hi ha un parabolt i un merlet. Ja veig com les gasten a Montserrat.

Alexis vibrant a l'L4 de la Haus-Estrems

Cordada amb la que vam compartir l'ascensió a la Haus-Estrems

A l’arribar al cim de la Mòmia una gran pau i alegria m’envaeixen. Aquí encadenar era el que menys comptava. Quina via! Encara floto mentres escric la piada!
Felicitacions, fotos i cap avall que s’està fent de nit. Dos ràpels per la cara oest, desgrimpada fàcil i baixada per una canal de roca polida.
Els frontals il.luminen el camí de tornada. Després d’aquesta gran jornada tinc claríssim que no tardaré gaire en tornar a Sant Benet. Montserrat m’està abduint a poc a poc!

Fins aviat Sant Benet!

divendres, 10 de desembre de 2010

The Great Climb. Cinc hores d'escalada i sofà

Dos mesos després de la retransmissió en directe de The Great Climb a càrrec de BBC Scotland –al que ja vaig dedicar una entrada al blog- es publica en dvd la versió íntegra del programa.

No vaig dubtar en demanar una còpia tan bon punt es va posar a la venda. Tenia moltes ganes de veure el resultat d’una proposta televisiva inèdita fins al moment.

The Great Climb presenta l’espectacular i emocionant apertura d’una via d’escalada en estil tradicional, i en directe! El que podrem veure és l’escalada tal qual es va desenvolupar el dia que es va realitzar la retransmissió. No s’han editat les imatges i per tant es conserva l’espontaneïtat del moment, l’emoció.

No us explicaré cap moment en especial de l’escalada ja que perdria la gràcia. Seria com desvetllar els millors moments d’una pel.lícula. Només alguns detalls…

Els escaladors protagonistes, Dave Macleod i Tim Emmet, s’alternen els llargs, cadascun amb les seves dificultats. No hi ha cap llarg de tràmit, tots cinc tenen interès per si sols. Això fa que l’escalada no es faci avorrida en cap moment i gaudim de cada pas, de cada moviment, de cada emplaçament de tascons, cintes o friends.

Per sentir de forma més propera l’escalada podem desactivar els comentaris dels locutors i així només sentirem les converses que tenen els dos escaladors. Opció que recomano al cent per cent (sapigeu o no anglès).

El caràcter especial de l’escalada i la forma en que ens la mostren faran que puguin gaudir d’aquestes imatges des dels més fanàtics escaladors fins a qualsevol persona aliena a aquest món.

El resultat de tot plegat va ser l’apertura de la via The Usual Suspects E9 7a al penyasegat de Sron Ulladale a Harris (Western Islands, Escòcia).

La “pel.lícula” es presenta en un format de tres dvd, dividint l’escalada per llargs (cinc en total). D’aquesta forma podem veure tota l’ascensió de cop o partir-la si no estem disposats a passar-nos cinc hores seguides asseguts al sofà. S’inclouen a més dos extres: un petit reportatge dedicat a la lesió de turmell que va patir Dave Macleod uns dies abans (al vídeo el podeu veure entrenant lesionat) i el making off del programa.

Podeu comprar el dvd a través del web del mateix Dave Macleod al preu de 26€ (despeses d’enviament incloses). Us arribarà a casa en poc més d’una setmana. A més a més, li podeu demanar que us signi la vostra còpia.

Un regal perfecte per les properes festes.

dijous, 9 de desembre de 2010

La Mussara. Entre boires sortint per Preludi d'un desig (V+, 80m)

Durant l’estiu va sorgir la idea d’escalar la via Entre boires al sector Patagònia a La Mussara. Des de llavors el Roger ja sumava dues ascensions a la via i amb la tercera la intenció era fer-la de forma íntegra sense saltar-se l’últim llarg. Finalment no ha pogut ser, però a la quarta anirà la vençuda!
Per mi ha sigut la primera visita a aquest imponent sector, tatxant així un via més de la llarga llista de projectes. Un projecte que es queda amb un parell d’espinetes clavades que em faran tornar un dia o altre.

Entre boires a peu de via

No he trobat cap piada per la xarxa o sigui que aquí van uns quants apunts sobre la via…

Entre boires és una de les poques vies llargues completament equipades que podem trobar a La Mussara. Quatre llargs que sumen uns 80m aproximadament i amb una dificultat màxima de 6a a l’última tirada. Haurem de tenir en compte però que aquí el grau està apretat i és recomanable anar una mica sobrat.

L1: Segons la ressenya el primer llarg és V+. S’ha d’apretar de valent i fer-ho en fred costa més del compte. Jo no he dubtat en tirar d’estrep i he passat els dos primers parabolts en artificial –primera espineta-. Queden molts metres per endavant encara.

L2: Segueix un llarg de V amb bona presa en general on gaudirem d’una roca espectacular, La Mussara mai decepciona. Per nosaltres l’única dificultat aquí ha sigut trobar algun tram humit degut al temps plujós dels últims dies.

Roger arribant a R2

L3: En el tercer llarg haurem de superar un petit sostre amb un pas d’envergadura però amb uns cantos gegants. Amb una bona apretada aconseguirem col.locar el peu esquerre on cal i seguir endavant.

L4: Així arribem a la R3 que es troba en una feixa molt confortable. Bon lloc per descansar uns minuts, gaudir de les vistes i decidir per on sortir en el quart llarg. Tenim dues opcions: seguir la via i encarar el llarg de 6a o anar uns tres metres a la dreta per la mateixa feixa on trobem la R2 de la via Preludi d’un desig i sortir pel tercer llarg d’aquesta que és V+. Nosaltres hem optat per aquesta segona opció –espineta dos-.
En aquest últim llarg el primer parabolt queda una mica amunt però podem protegir bé els primers moviments amb algun tascó o friend. De fet hem un tascó ha entrat tan “a canó” que no l’hem pogut treure de la fissura! (Si algú fa la via, el recupera, llegeix aquesta piada i ens el vol tornar li estarem eternament agraïts). Passada la segona xapa acaben les dificultats destacables i arribarem sense dificultats al cim de la cinglera.

Mar de fons

Confortable R3

De la suma d’aquests quatre llargs resultarà una escalada sostinguda en totes les tirades. Roca cinc estrelles, moviments atlètics i pati assegurat.
Pel descens es pot rapelar per la mateixa via o baixar caminant agafant un corriol poc marcat a l’esquerra fins que connectem amb un camí amb fites i marques grogues (que seguirem també en direcció esquerra) que ens portarà fins al camí per on hem arribat a peu de via.
Absolutament recomanada!

dimarts, 7 de desembre de 2010

Bloc a Arbolí. Bosc de la Devesa

El dia torna a amenaçar pluja. Inestabilitat, núvols, humitat… I sense company de cordada. A fer bloc doncs!
La idea inicial era anar als sectors de les Agulles de l’Embut però vaig just de temps i amb només un parell d’hores opto pels blocs del Bosc de la Devesa. S’arriba després de caminar no més de cinc minuts des d’Arbolí. El primer bloc està a tocar d’una pista i per arribar a la resta només caldrà seguir les fites, els trobarem uns quants metres més a munt.
La roca estava humida a la majoria de problemes i no he pogut provar alguns blocs que tenia en ment com El plàtan i algun altre al bloc de El Càmping. Tot i així he pogut encadenar algun problema fàcil i gravar material per fer un petit vídeo.

Bloc del sector El Càmping

Cleca

Problemes fàcils en aquesta cara

Sector De l'Endika (I)

Sector De l'Endika (II)

Així que aquí us deixo el primer vídeo que gravo i edito. Està gravat amb una càmera de fotos o sigui que la qualitat no és gaire bona, però es deixa veure. Espero anar perfeccionant la tècnica i poder penjar-ne més en el futur. A veure què us sembla…

Bloc a Arbolí - Bosc de la Devesa from Factor 2 on Vimeo.

dilluns, 6 de desembre de 2010

Tres dies per Margalef i Siurana

Sort que vam tenir uns dies lliures abans de que comencés el pont. Sort perquè així vam evitar la quasi segura invasió de Margalef o Siurana al cap d’un parell de dies, i sort perquè ens vam salvar de la pluja que està tocant els pebrots aquests dies.
Tot i així el dia de partida a Reus la pluja no semblava haver de donar treva, però a l’arribar a Margalef… sorpresa! No plou i la roca està seca.
Encara tenim dues o tres hores de llum per endavant i per aprofitar-les optem per escalar alguna via a prop d’on aparquem.
Escollim La Granota, un mini sector amb la carretera com a peu de via. En cap de setmana escalar aquí seria tot un suplici perquè patiriem el constant trànsit però entre setmana la cosa canvia. Només va passar un cotxe en tota la tarda.

Asfalt al peu de La Granota

Trobem equipades quatre vies. Tres cinquens i un 6b segons la ressenya. Comencem amb Després de la cova 5+. El grau ens sembla encertat i és una bona via per posar-se a to. Ara comença la confusió. Ens posem a Antes muerta que quintilla 5+ i ens sembla desfasat el grau proposat. O estem en baixa forma o aquí alguna cosa no quadra. A la veïna Sobregan.com 5+ tampoc li donaria aquest grau. Si em diguessin que és 6a m’ho crec. Ull que aquestes dues vies enganyen! La idea era provar Lucia la nostra 6b (antigament 6a+) però després d’haver de lluitar més del compte per encadenar no les tenim totes. La via pinta bé: un marcat diedre que divideix el pany de roca just per la meitat i que desploma en els últims metres. Atractiva i estètica, però un altre dia serà…
Sobta veure que l’aparcament de la zona del pantà està quasi buit. Suposo que la predicció metereològica ha fet canviar de destí a molts escaladors, però un cop més els meteoròlegs fallen. Res de pluja al dia següent -tampoc dijous- encara que el termòmetre cada cop baixa més.

Solana al sector Camí de l'ermita

Veient que encara que faci sol el fred serà la constant dimecres optem per escalar al sector Camí de l’ermita, paret on toca el sol tot el dia. No som els únics en pensar això i trobem el popular sector ple de cordades.
Quan el peu de via està tan concorregut normalment hem de renunciar a gaudir del silenci i la calma però sempre hi han excepcions. Dies com aquest et fan recuperar la fe i descobreixes que encara és possible escalar tranquilament encara que més de deu cordades comparteixin vies i paret. Encadenem Flor de llit 5+ i Soc roig 6a i ens posem amb els projectes del dia, dos 6b que comparteixen reunió i dels que m’han donat bones referències. La chinita de al lao és una via de pura continuïtat. Vint metres de forats de totes les mides que has de treballar bé per a que es converteixin en bones preses. Just passat el pas més dur els avantbraços van dir prou i se’m va escapar el rotpunkt, fallant en un moviment fàcil però complicat si ja vas justet de pila. Al menys acabo de muntar la via i puc treure tots els moviments deixant-la matisada per un proper intent. L’Andreu no té ganes de liar-se amb bidits i monodits i també se la guarda.
Després d'un breu repós provo La divina Colette 6b però sembla que avui ja no hi ha més energia que cremar. Bons intents i a seguir progessant.

Andreu estudia els moviments de La viuda negra 6a

Dijous canviem el conglomerat pel calcari, els bidits per les regletes, Margalef per Siurana. Sembla que aquí hi ha molta més gent.
La nit ha sigut freda i no comencem a escalar fins a les dotze del matí. Ritme caribeny. Ens quedem a Can Paràsit, un sector que s’ha fet molt popular en poc temps i que trobarem quasi sempre saturat en cap de setmana. Dijous el vam tenir tot per nosaltres. Un luxe!
Els músculs acusen dos dies d’escalada. No han sigut intensos però no estem acostumats, som escaladors de cap de setmana. Escalfem amb dos quarts i tot seguit ens insatal.lem a peu de La viuda negra 6a. Inici en diedre, generoses regletes i pas clau on s’ha d’anar a buscar un invertit d’escàndol. Després anar fent fins a la reunió. Surt al segon pegue que agafar l’invertit té gràcia. Via recomanada.

Final de jornada

El fred apreta i decidim tancar la jornada amb Ateva 6a+. Malauradament fallo en els últims metres, torna a faltar pila. Un altre encadenament pendent.
Acaben tres dies d’escalada pausada amb la cervessa de rigor mentres gaudim d’una espectacular posta de sol de tardor.