Tres dies per Margalef i Siurana

Sort que vam tenir uns dies lliures abans de que comencés el pont. Sort perquè així vam evitar la quasi segura invasió de Margalef o Siurana al cap d’un parell de dies, i sort perquè ens vam salvar de la pluja que està tocant els pebrots aquests dies.
Tot i així el dia de partida a Reus la pluja no semblava haver de donar treva, però a l’arribar a Margalef… sorpresa! No plou i la roca està seca.
Encara tenim dues o tres hores de llum per endavant i per aprofitar-les optem per escalar alguna via a prop d’on aparquem.
Escollim La Granota, un mini sector amb la carretera com a peu de via. En cap de setmana escalar aquí seria tot un suplici perquè patiriem el constant trànsit però entre setmana la cosa canvia. Només va passar un cotxe en tota la tarda.

Asfalt al peu de La Granota

Trobem equipades quatre vies. Tres cinquens i un 6b segons la ressenya. Comencem amb Després de la cova 5+. El grau ens sembla encertat i és una bona via per posar-se a to. Ara comença la confusió. Ens posem a Antes muerta que quintilla 5+ i ens sembla desfasat el grau proposat. O estem en baixa forma o aquí alguna cosa no quadra. A la veïna Sobregan.com 5+ tampoc li donaria aquest grau. Si em diguessin que és 6a m’ho crec. Ull que aquestes dues vies enganyen! La idea era provar Lucia la nostra 6b (antigament 6a+) però després d’haver de lluitar més del compte per encadenar no les tenim totes. La via pinta bé: un marcat diedre que divideix el pany de roca just per la meitat i que desploma en els últims metres. Atractiva i estètica, però un altre dia serà…
Sobta veure que l’aparcament de la zona del pantà està quasi buit. Suposo que la predicció metereològica ha fet canviar de destí a molts escaladors, però un cop més els meteoròlegs fallen. Res de pluja al dia següent -tampoc dijous- encara que el termòmetre cada cop baixa més.

Solana al sector Camí de l'ermita

Veient que encara que faci sol el fred serà la constant dimecres optem per escalar al sector Camí de l’ermita, paret on toca el sol tot el dia. No som els únics en pensar això i trobem el popular sector ple de cordades.
Quan el peu de via està tan concorregut normalment hem de renunciar a gaudir del silenci i la calma però sempre hi han excepcions. Dies com aquest et fan recuperar la fe i descobreixes que encara és possible escalar tranquilament encara que més de deu cordades comparteixin vies i paret. Encadenem Flor de llit 5+ i Soc roig 6a i ens posem amb els projectes del dia, dos 6b que comparteixen reunió i dels que m’han donat bones referències. La chinita de al lao és una via de pura continuïtat. Vint metres de forats de totes les mides que has de treballar bé per a que es converteixin en bones preses. Just passat el pas més dur els avantbraços van dir prou i se’m va escapar el rotpunkt, fallant en un moviment fàcil però complicat si ja vas justet de pila. Al menys acabo de muntar la via i puc treure tots els moviments deixant-la matisada per un proper intent. L’Andreu no té ganes de liar-se amb bidits i monodits i també se la guarda.
Després d'un breu repós provo La divina Colette 6b però sembla que avui ja no hi ha més energia que cremar. Bons intents i a seguir progessant.

Andreu estudia els moviments de La viuda negra 6a

Dijous canviem el conglomerat pel calcari, els bidits per les regletes, Margalef per Siurana. Sembla que aquí hi ha molta més gent.
La nit ha sigut freda i no comencem a escalar fins a les dotze del matí. Ritme caribeny. Ens quedem a Can Paràsit, un sector que s’ha fet molt popular en poc temps i que trobarem quasi sempre saturat en cap de setmana. Dijous el vam tenir tot per nosaltres. Un luxe!
Els músculs acusen dos dies d’escalada. No han sigut intensos però no estem acostumats, som escaladors de cap de setmana. Escalfem amb dos quarts i tot seguit ens insatal.lem a peu de La viuda negra 6a. Inici en diedre, generoses regletes i pas clau on s’ha d’anar a buscar un invertit d’escàndol. Després anar fent fins a la reunió. Surt al segon pegue que agafar l’invertit té gràcia. Via recomanada.

Final de jornada

El fred apreta i decidim tancar la jornada amb Ateva 6a+. Malauradament fallo en els últims metres, torna a faltar pila. Un altre encadenament pendent.
Acaben tres dies d’escalada pausada amb la cervessa de rigor mentres gaudim d’una espectacular posta de sol de tardor.