dissabte, 31 de juliol de 2010

Mont-Roig. Escalada esportiva a Can Pere Botero

Tarda tranquila per matar el cuquet d’escalar. Pocs kilómetres de cotxe, aproximació curta, quasi inexistent, i poques vies.
La calor no deixa fer gaire més així que toca prendre’s les coses amb calma…
Can Pere Botero és un petit sector d’escalada esportiva situat just davant de l’Ermita Mare de Déu de la Roca de Mont-Roig del Camp. Aquí l’escalada és especial ja que es desenvolupa sobre arenisca, més bé terrossa encara que prou compacte com per escalar amb confiança i seguretat. Vies comparables a les del Recingle del Tití a Siurana encara que aquí el grau és molt baix. La via més difícil del sector és Sala-De la Cruz 6a+ i és l’objectiu del dia.

Textures marcianes

Primer escalem un V+ sense nom que encara no havia encadenat. Surt sense problemes, o sigui que a tibar de valent al sisè. Una via que concentra tota la dificultat en els primers passos i a la que li podriem posar 6a+/b perquè té un pas morfològic just a l’inici. El Roger encadena al segon pegue elegantment i per mi no hi ha premi avui. Li he donat no sé quants pegues però es resisteix la primera secció. Queda a punt però!
S’ha d’anar amb compte amb el xapatge del segon químic ja que és una mica incómode i si fallem picarem a terra.
I poca cosa més. Birra i demà a Arbolí!

Ressenya de Can Pere Botero extreta d'aquí

Si no coneixeu la zona i decidiu fer una visita podeu combinar l’escalada esportiva amb el bloc ja que just darrera d’aquesta paret hi ha una gran zona de blocs: el Clot de l’Areny. Problemes de totes les dificultats amb una arenisca més que acceptable en la majoria de blocs i molt bona en les línies més dures. Trobareu les ressenyes a Blocantarraco, el blog dels aperturistes.

dijous, 29 de juliol de 2010

Siurana. Posant grau i nom a les noves vies de Can Codolà

Avui fa un mes clavat des de que vam descobrir uns parabolts lluents en un totxo al sector Can Codolà. Va ser per pura casualitat ja que estàvem buscant unes vies que no vam trobar… Vam acabar escalant a l’Aparador.
Evidentment, aquests parabolts marcaven el camí de tres noves vies. Una per la cara amb més canto del totxo i dues més per la cara desplomada. No surten ressenyades a l’última guia d’escalada publicada de Siurana (octubre 2009) i encara no tenen cap rastre de magnesi.
El passat dissabte, aprofitant una visita al pantà de Siurana per passar un matí de kayak i platja rural, vam estar dinant al càmping i allà vaig poder consultar les ressenyes actualitzades.
El dia que vam descobrir les vies vaig fer una aposta amb el Roger mentres discutiem sobre el possible grau de la via que semblava més fàcil de les tres. Ell va apostar pel V+ i jo em decantava pel 6a+/b. Bé, ja tenim resposta al misteri!
La via que segueix la part de placa del totxo es diu Fondo de bikini i és 6a+. Les dues vies que es troben just a la cara contrària són 7a+. La de l’esquerra encara no té nom i l’altre es diu Ethnic.
A la paret principal del sector també hi han set noves vies que van des del 6c fins al 8b de Gramon.
En total 10 noves vies a Can Codolà, on podrem escalar a l’ombra fins al migdia.
I un nou projecte a la vista. Encandenar Fondo de bikini! La resta queden lluny...

*Aprofitant l’entrada…


Aquests gossets no tenen encara ni un mes i estan al càmping de Siurana. Van nèixer set i dos ja tenen amo. Encara hi han cinc que busquen casa.

dimarts, 27 de juliol de 2010

Classificats:" Formar un equip femení d'escalada"

Aquesta és una entrada especial, diferent...
Una amiga escaladora i que forma part de la colla de motivats amb els que formo cordada habitualment està buscant noies per sortir a escalar per les escoles properes a Tarragona i voltants. Aquesta és la seva crida:

"Hola,
Estaria interessada en formar un grup de noies escaladores amb una mica d'experiència per fer sortides els caps de setmana. Disposo de tot el material necessari.
Grau assolit: V
Grau treballat: V+
Grau en top rope: 6a
Surto habitualment a escalar amb uns nois més experimentats i amb més nivell que jo, i certament trobo a faltar la presència femenina.
Si ets de Tarragona o voltants i t’agradaria passar els caps de setmana gaudint de l'escalada amb un grup de gent maca i motivada, no ho dubtis i ficat en contacte amb mi a : itror@hotmail.com (Ita).

Salut!"

Animeu-vos!


Ita blocant a Cavallers

diumenge, 25 de juliol de 2010

Mont-Ral. Terra Negra, Paret del Grèvol i El Riu

Trio de sectors en aquesta última visita a Mont-Ral. S’ha de buscar l’ombra i és un bon lloc per anar jugant amb les orientacions. A més, la baixada de temperatures es nota i corre un airet ben fresc.
Primera pressa de contacte de nou amb la nostra estimada roca calcàrea després de les dues visites a Cavallers. Ja l’enyorava…
Aquest cop només som una cordada. És que té l’estiu, la platja i els xiringuitos tiren molt.

Mireu com brilla algun peu del sector Terra Negra. Pulit pulit!

Comencem a Terra Negra. Havia jurat i perjurat que no tornaria a escalar aquí però encara hi han vies que es deixen fer malgrat estar ben sobades. Fem Tula, abdula, gandula i Comissari Negret per començar la jornada. Dos cinquens macos, sobre tot el primer, on el canto és el protagonista. Disfrutons per escalfar i agafar ritme. Després Yes fatu o faiste, un 6a suau que surt a vista. En aquest sector només hi ha ombra a peu de via però com hem matinat el sol encara no pica a la paret.

El microclima de la Paret del Grèvol

Ara sí, anem en busca del microclima de la Paret del Grèvol. Què bé que s’hi estava! Aquí està un dels objectius del dia: Bad Religion 6a+ (la via exactament surt ressenyada a la paret Els Gegants o Les Bessones, per dins). Un estètic esperó de poc més de vint metres -encara que la ressenya marca quinze- afilat i desafiant. L’havia fitxat l’últim cop que havia estat aquí i li tenia ganes. I les ganes s’han convertit en motivació per donar-ho tot, escalar sense perdre la concentració i encadenar a vista! Una via cinc estrelles que sembla no tenir gaires repeticions i que s’ha d’escalar sí o sí.

Per aquest fantàstic esperó va la via Bad Religion

Descans per recuperar forces i esperar que arribi l’ombra al sector El Riu. Mai hi havia estat i el Roger ja m’havia dit uns quants cops que les vies són boníssimes. Un sector perfecte si el número 6 és el que marca les nostres/vostres escalades. Vies llargues sobre un calcari de somni. Aquí la prioritat és Jolly Jumper 6a. Un diedre d’escàndol que només veure ja tens ganes d’atacar. Uns trenta metres d’escalada impressionant! Una altra via obligatòria si es passa per Mont-Ral. Es fa més llarga que un dia sense pà però quan vas a fons no tens ganes que arribi la cadena. Surt a vista.
Per tancar la jornada ens fixem en Pedreres a la merda 6a i Arramba i clava 6a+. Per mi queden les dues com a projecte perquè a la primera he caigut en el pas clau i la segona no l’he provat. El Roger la fa en top rope i ja sap que toca el proper dia: posar-li en punt vermell!
I res millor per celebrar el final un bon dia d’escalada que un suc de civada. Parada obligatòria doncs al refugi de Mont-Ral, on a més podeu col.laborar amb el reequipament i equipament de noves vies donant 1€ a canvi de dos adhesius que quedaran ben guapos al cotxe, furgo o al racó fanàtic i particular de tot escalador.

Per col.laborar en l'equipament i reequipament

dilluns, 19 de juliol de 2010

Cavallers de nou!

Poc més d’una setmana ha hagut de passar per tornar a tocar el granit de Cavallers. Aquest cop acompanyat de la colla de motivats, reis de l’acampada en modalitat furgonetera i llicenciats amb honors en l’ancestral art gastronòmic.
Dissabte al migdia comença el periple grimpaire. Primera parada: Pared Inerte. Un sector que va quedar pendent en l’anterior visita i on vam poder escalar al matí gràcies als núvols que ens protegien del sol. A peu de via hi ha bon ambient i compartim escalades amb un bon grapat de cordades. Fem la parella Voy p’allá V i Servandico V+, aquesta amb un passet amb truquillo. També va cap a la llibreta ¡Que bueno que viniste! 6a, que surt a vista. Una via que comença amb canto i acaba amb passos d’adherència molt macos. Després ens barallem amb Pasiones quirúrgicas 6a+ -uns amb més èxit que d'altres- però l’encadenament haurà d’esperar un futur atac. El sector es posa a tope de gent i ens movem a la part dreta d’aquest on no hi ha ningú! Tantes vies per escalar i tothom concentrat en pocs metres quadrats…

Representació a Cavallers de la colla de motivats

Aquí ens emocionem i empalmem Caldasbanchel 6a i Espléndido 6a com si fos una via de dos llargs. La primera té guasa als primers metres i després les xapes allunyen una mica. La segona és una placa vertical on el pati ja és considerable. Així tanquem la jornada d’esportiva. Birres de mitja part i quan ja s’ha amagat el sol ens anem a blocar al sector El Prat. Molt d’ambient fanàtic a tots els blocs, i molts mosquits! Problemes d’adherència, slabs, desploms i alguna travessia dura. Bona opció per acabar el dia ben cuits.

Un espontani fent 'parcours' al sector de bloc El Prat

El diumenge de bon matí el sol ja apreta de valent. Comencem la jornada a l’ombra del sector Drinking on coincidim amb el Luichy. Més tard, decidits a desafiar al sol, anem a la Plaka Tuka. Aquí vaig deixar pendent una via i em vull treure l’espineta. Al primer intent del dia cau per fi Lindo Pulgoso 6a+, una línea de vint metres amb un pas crític en l’últim tram on els peus són la clau ja que els cantos es fan petits petits. Tot emocionat tanco la jornada amb Encanto de canto 6a que surt a vista. M’encanten les vies d’aquesta placa. Per la propera vegada queda Circulo vicioso 6b, al migdia ni el magnesi aixuga quasi la suor de les mans…
I res millor per tancar el cap de setmana que un bany recomfortant al riu. Sense saber-ho anem a parar al costat del sector de bloc Boraelriu, on investigant trobem blocs molt guapos però durs pel nostre nivell. A veure si aviat podem comptar amb una bona guia que ressenyi tota la zona!
Així acaba un de cap de setmana més escapant de la xafugor costanera… i que no sigui l’últim!

Ens calcem els peus de gat?

dissabte, 10 de juliol de 2010

Guia d'escalada en bloc a Cabacés

Ja tinc a les mans la nova guia d’escalada en bloc a Cabacés. Una guia editada en format fanzine, en blanc i negre, amb fotografies de tots els blocs per a una fàcil identificació, i que ressenya tots els problemes oberts fins ara als voltants d’aquest petit i acollidor racó del Priorat.
En total 124 problemes repartits en tres zones i amb dificultats per a tots els públics.
Es dona prioritat al gaudir escalant i oblidar-se dels números i sense especificar exactament el grau de cada problema sí que es dona una referència aproximada.
Una zona que com la pròpia guia recorda compta amb moltes possilitats per a noves apertures i que ja suma alguns projectes només aptes per a mutants.
La guia la podeu comprar al refugi de Cal Ferrer, un lloc d’obligada visita abans o després d’una bona jornada d’escalada a Cabacés.






* Totes les fotos són de la primera visita que vam fer a la zona el dia 28 de febrer de 2009 i estan disparades per Carlos Zafra aka Charlie.

Escalant a Cavallers

Amb la calor que està fent aquests dies es fa difícil escalar -encara que sigui a l’ombra- per les zones de Prades i Montsant. O sigui que tenint una setmana de vacances decidim pujar fins al Pirineu per buscar la fresca i el granit. Destí Cavallers.
Mai haviem escalat en aquesta zona i ens ha atrapat. La qualitat de la roca és excel.lent, l’entorn en el que s’escalada és paradissíac i la temperatura perfecta a l’ombra i suportable al sol. Segur que tornarem ben aviat. Potser una nova visita abans de que acabi l’estiu?

Arriba el sol a la Placa Xalmet


Jo només havia escalat en granit als blocs de Pont de Camps i l’Andreu estrenava roca. Acostumats al calcari i al conglomerat el canvi és radical. Aquí manen les fissures, diedres, adherència i regletes de tots els tamanys. De canto poc, al menys en les vies que nosaltres vam fer… I què llargues que es fan les vies! Pila, pila i pila!
Durant els quatre dies que vam escalar a Cavallers vam visitar la Placa Tuka, El Casco, El Antro, Drinking, Placa Xalmet, Afrikan Wall i Pas de l’Ós. Queden pendents per properes visites La Conchinchina o Pared Inerte, i molts altres.
No vam encadenar vies per sobre del 6a i descobrim que el grau és més dur que a escoles d’on som habituals com Arbolí. Però el grau no és el més important… Hem escalat alguns cinquens maquíssims, com Katanga V o Mjelva V+ i un algun sisè disfruton com Asco de casco 6a o el bloquero Satélite I 6a. Especial referència a les vies d’adherència Muerde el polvo 6a i Superadherente 6a/6b (??). Sobre aquesta última no sabem el grau segur ja que al llibre Roca Caliente en los Pirineos vol. 2 Cavallers surt anotada amb un grau al croquis i amb un altre al llistat de vies. Algú l’ha escalat o sap quin és el grau correcte? Si fos 6b seria el primer que encadeno, i a vista! Aixó sí, quin patiment, quin estrés. Això d’agafar-te del no-res i posar els peus en micro regletes és una agonia.

Ombra matinal

Total, que ens hem curtit una mica més pel que fa a la nostra experiència com a escaladors i segur que aquests dies tastant una roca a la que no estem acostumats ens serviran per millorar en el futur i continuar sommiant amb properes escapades.
Cavallers ja és un destí obligatori per cada estiu!

Roca per tota una vida

divendres, 2 de juliol de 2010

Crashpad de segona mà en venda

Es ven crashpad Beal Air Light per 60€.
Mida: 100x100 cm. Pes: 3,80 kg.
Està en molt bones condicions. Només s'ha fet servir tres o quatre vegades.
L'espuma interior en dues densitats està en un estat excel.lent i només hi ha algun petit forat en algun dels cantells.
Només entrega en mà a la zona de Tarragona.
Contacte: factordosteam@gmail.com

Superfície de recepció en perfecte estat


Anses de transport


Costures en bones condicions


Tanques en velcro


Algun foradet...