Cavallers de nou!

Poc més d’una setmana ha hagut de passar per tornar a tocar el granit de Cavallers. Aquest cop acompanyat de la colla de motivats, reis de l’acampada en modalitat furgonetera i llicenciats amb honors en l’ancestral art gastronòmic.
Dissabte al migdia comença el periple grimpaire. Primera parada: Pared Inerte. Un sector que va quedar pendent en l’anterior visita i on vam poder escalar al matí gràcies als núvols que ens protegien del sol. A peu de via hi ha bon ambient i compartim escalades amb un bon grapat de cordades. Fem la parella Voy p’allá V i Servandico V+, aquesta amb un passet amb truquillo. També va cap a la llibreta ¡Que bueno que viniste! 6a, que surt a vista. Una via que comença amb canto i acaba amb passos d’adherència molt macos. Després ens barallem amb Pasiones quirúrgicas 6a+ -uns amb més èxit que d'altres- però l’encadenament haurà d’esperar un futur atac. El sector es posa a tope de gent i ens movem a la part dreta d’aquest on no hi ha ningú! Tantes vies per escalar i tothom concentrat en pocs metres quadrats…

Representació a Cavallers de la colla de motivats

Aquí ens emocionem i empalmem Caldasbanchel 6a i Espléndido 6a com si fos una via de dos llargs. La primera té guasa als primers metres i després les xapes allunyen una mica. La segona és una placa vertical on el pati ja és considerable. Així tanquem la jornada d’esportiva. Birres de mitja part i quan ja s’ha amagat el sol ens anem a blocar al sector El Prat. Molt d’ambient fanàtic a tots els blocs, i molts mosquits! Problemes d’adherència, slabs, desploms i alguna travessia dura. Bona opció per acabar el dia ben cuits.

Un espontani fent 'parcours' al sector de bloc El Prat

El diumenge de bon matí el sol ja apreta de valent. Comencem la jornada a l’ombra del sector Drinking on coincidim amb el Luichy. Més tard, decidits a desafiar al sol, anem a la Plaka Tuka. Aquí vaig deixar pendent una via i em vull treure l’espineta. Al primer intent del dia cau per fi Lindo Pulgoso 6a+, una línea de vint metres amb un pas crític en l’últim tram on els peus són la clau ja que els cantos es fan petits petits. Tot emocionat tanco la jornada amb Encanto de canto 6a que surt a vista. M’encanten les vies d’aquesta placa. Per la propera vegada queda Circulo vicioso 6b, al migdia ni el magnesi aixuga quasi la suor de les mans…
I res millor per tancar el cap de setmana que un bany recomfortant al riu. Sense saber-ho anem a parar al costat del sector de bloc Boraelriu, on investigant trobem blocs molt guapos però durs pel nostre nivell. A veure si aviat podem comptar amb una bona guia que ressenyi tota la zona!
Així acaba un de cap de setmana més escapant de la xafugor costanera… i que no sigui l’últim!

Ens calcem els peus de gat?