dissabte, 29 de gener de 2011

Humitat relativa

Aquest cop no l’hem encertat. Dos quarts d’onze, molta humitat i tot Arbolí cobert per una espesa boira. Potser escampa en una estona no?
Per fer temps anem fins a Cornudella a veure si l’Andreu troba els peus de gat que busca al Goma II. No hi ha sort.
De tornada a Arbolí sembla que el dia ha empitjorat o sigui que decidim anar a caminar una estona. Per fer temps…
Una hora i pico després el panorama no és gaire esperançador. Al bar a fer un quinto, ja és la una del migdia.
Tornem a dinar a casa. Deixant Arbolí enrera sembla que el dia finalment s’aixeca i la boira desapareix. L’aparcament de El Dard està ben ple. Segurament allà la roca està seca. I La Mussara? Qui sap! Nosaltres ja passem d’escalar avui…

Boira i humitat a mig matí

Roca humida a El Falcó (Arbolí)

Pels voltants de El Falcó

divendres, 28 de gener de 2011

Arbolí. El Dard revisitat

Torno a El Dard després d’haver visitat el sector per primera vegada deu dies enrere. Aquesta cop fent cordada amb el David Skalatopi i Jose Bombero de la roca. Sobre el sector i les vies no puc afegir gaire cosa al que ja vaig explicar però hi ha alguna novetat interessant.
Respecte a les vies escalades el bombero s’emporta les cinc de la part esquerre del sector a vista i el David totes a vista excepte Abadie d’Arbolie 6b+, que queda com a projecte. Bon resultat!

Jose en un repós a Nos ens atossiguis 6a+

A mi em queda pendent també Abadie d’Arbolie. Pensava que era la primera via que provava en aquest grau anant de primer, però fent memòria he recordat que l’estiu passat vaig intentar Krilin 6b+ a Can Verdures (Margalef). Es va quedar en projecte…
Aquest cop les sensacions són molt diferents. Noto l’evolució dels últims mesos i em sento molt cómode escalant la via. Té una primera secció dura que et deixa ben tocat per afrontar la placa. Regletes petites, peus justets, algun romo, i va guanyant verticalitat metre a metre. Quan ja pensava que la tenia em precipito en un pas i fallo. Després del cabreig inicial resolc el pas i el que resta de via surt bé. Estava a menys de cinc metres de la R. Això sí, el pas final per caçar el canto bo és crític i cal anar ben decidit.
S’ha escapat per ben poc però estic molt satisfet d’haver acabat la via i veure’m capaç de poder fer-la. Continuen fluint les bones vibracions.
El contrapunt és haver encadenat Kagamànecs 6b després de fallar en l’intent a vista. Li tenia ganes. Els companys també se l’apunten! Tots tres la trobem molt més dura que Aleluyah 6b.

David a Pinxo y Panxo 6a

Respecte a les novetats, en l’anterior entrada sobre El Dard comentava que no haviem provat Abadie d’Arbolie perquè la reunió es veia molt rovellada. Apuntar que han canviat les tres reunions on van a parar les cinc vies d’aquesta banda de paret. Des d’aquí agraïr doncs la tasca anònima d’equipadors i reequipadors. Gràcies!

Textures

Enllestida la feina i amb un parell d’hores de sol encara ens anem cap al Totxo Manu. Aproximació zero, aparcar i escalar. Aquell parell es fonen amb els dos 6a en desplom i jo provo Terrorismo polizial 6b+. Via dura a bloc que no encadeno, però em conformo amb haver resolt tots els moviments. Més feina pendent.
La temperatura baixa de forma alarmant i toca recollir. En la propera visita a Arbolí em sembla que caurà Can Simiro.

dimecres, 26 de gener de 2011

Arbolí. Tatxant a El Cremat

Dissabte fotia un fred de mil dimonis però les ganes d’escalar poden amb tot. Molt gent s’ho debia pensar dues vegades, pocs cotxes pels aparcaments dels sectors d’Arbolí...
Ens plantejavem dues opcions: Totxos de la Morera o Arbolí. Finalment ens vam quedar amb la segona.
Amb ganes de conèixer sectors poc visitats busquem un trio de vies que hi ha a El Riu. Camí brut i tancat que finalment no ens porta enlloc. Desistim doncs. A més, en aquesta zona bufa un vent gèlid.
Una de les millors opcions a Arbolí per dies tan freds és escalar a la zona de l’Ermita o El Cremat. Com que en aquest últim sector tenim comptes pendents no ens ho pensem dues vegades. La intenció no era anar a pels projectes però la méteo mana.
Escalfem amb Bulímia 5+. Rara de llegir en algun punt però agraïda en general. A la baixada cintes posades a Anorèxia 6a. Una via que haviem provat feia molt de temps i que ens tombava a l’arribar al sostret final. Notem l’evolució positiva dels últims mesos i el Roger i jo la treiem sense problemes. A l’Andreu li falta un puntet de decissió per afrontar el pas final però ja està a punt. Del proper dia no passa.
En aquest mateix pany de paret teniem una altra espina: Marfantes 6a+. Juraria que s’han trencat preses a l’entrada de la via. Hi han unes quantes clapes de roca més clara sospitoses. Per aquest motiu crec que la via ja no té el grau ressenyat. Només encadena el Roger al segon pegue.

Andreu a Bulímia 5+

I ja que estem aquí haurem de donar-li un pegue a Marina 6b no? No la provo des de l’agost. Llavors es va convertir en una petita obsessió.
La via puja per un estètic esperó i està molt ben assegurada, potser massa i tot en algun pas. Recomanada per començar a provar 6b anant de primer.
Continuïtat, bon canto en general i un pas físic i d’equilibri molt fanàtic.
Recordo quasi tots els passos de memòria i sé on està el meu punt débil. Arribo fins al crux bé de pila i lluitant aconsegueixo superar-lo. El meu cap em diu que puc encadenar però no es pot baixar la guàrdia. A l’últim tram hi ha bones preses però s’ha d’aguantar. Un pas, dos, tres, repisa final abans de la R i clic! Encadenada!
Aquest cop no m’ha semblat tan difícil com en pegues anteriors però tampoc l’he fet sobrat. Quin pes m’he tret de sobre. Sens dubte, una de les millors vies que he fet mai.
L’Andreu està motivat i la provarà de primer. Ja li va sortir bé quan li va donar en top rope o sigui que ara toca anar a per totes. Malgrat no haver pogut encadenar escala tota la via amb un parell de pauses i treu bé tots els moviments. Ja tens projecte! Memoritza els passos!

El mirall 6a+/b

Passat el migdia ens anem cap a La Vall. Una opció una mica suïcida perquè no acaba de tocar el sol de ple i la roca està bastant freda. Aquí el Roger treu una nova via/variant entrant per El monodit del melic 6c i sortint per l’últim parabolt de La gran diagonal 6a+. Així s’evita el sostre final i deu quedar una via de 6b més o menys. L’Andreu i jo la fem en top rope que la rasca ens ha desmotivat una mica.
Per acabar el dia ens posem a El mirall 6a+/6b. La via més nova d’aquest sector. El nom li fa justícia. Té un pas morfològic i agònic. Si ets alt queda en 6a+ i no dona gaires problemes, per sota del 1,80m millor 6b i toca patir. Aquí només encadena el Roger que supera el metre vuitanta amb escreix!
De tornada al cotxe parem un moment a El Duc per mirar-nos El handicapat 6b+. Una línia que ens atrau i que des de ja entra a la llista de vies pendents.
I per no perdre els bons costums… suc de civada i a comentar la jugada abans de tornar a la jungla d’asfalt.

dimarts, 25 de gener de 2011

Grigri 2 disponible!

Han passat uns quants mesos des de que Petzl va anunciar la sortida al mercat del nou Grigri 2. El temps passa ràpid i ja el tenim aquí!
Algunes tendes de material d’escalada online ja l’han posat a la venda. El preu ronda els 65€.
Coincidint amb el llançament al mercat del nou aparell s’estrena un vídeo on alguns dels escaladors patrocinats per la marca ens mostren com fer-lo servir. Un vídeo útil i didàctic farcit de bones imatges d’escalada, amb localitzacions a zones com Montsant o Rodellar.

dilluns, 24 de gener de 2011

Homenatge a Catalunya a la revista Climb

Descobreixo a través del blog de l’escaladora Daila Ojeda que el número de febrer de la revista anglesa Climb conté un article especial sobre l’escalada a Catalunya. L’autor de l’article és Pete O’Donovan -crec sobren les presentacions-, que ja va escriure un magnífic text sobre casa nostra a l’agost del 2009 per la sèrie Relocate del web UKClimbing.com.

Daila Ojeda, portada al número de febrer de la revista Climb (foto: Climb magazine)

Només he pogut llegir el preview del reportatge i sembla que està dedicat a la zona de Lleida, de rabiosa actualitat gràcies a la recent publicació de la “bíblia” Lleida Climbs.
L’ombra de llocs tan populars com Siurana, Montserrat o Margalef és allargada i sembla que ara es fa justícia i es redescobreix al món el gran potencial de la província més gran de Catalunya. Segur que això comportarà la visita de més escaladors en un futur immediat.

La nova guia de Lleida (foto: lleidaclimbs.com)

És tot un privilegi viure en un dels epicentres mundials de l’escalada. Segur que per vosaltres també ho és no?
Només espero que aquesta popularitat es gestioni de forma responsable i que moltíssimes generacions puguin gaudir de la roca catalana.

diumenge, 23 de gener de 2011

Montsant. Racó de Misa, el temple de la continuïtat

Benvolguts feligresos, benvinguts al temple de la continuïtat, benvinguts al Racó de Misa. Aquí gaudireu de la verticalitat, dels forats, de les plaques, dels desploms, d’una bonica aproximació, de vies interminables… del Montsant i l’espiritualitat que es respira.
Fins fa ben poc mai m’havia plantejat anar al Racó per escalar. El grau de la inmensa majoria de vies queda fora de les meves modestes possibilitats però s’havia de saldar un compte pendent. Només passejar per sota d’aquestes parets ja s’ho val. És difícil descriure-ho en paraules.
Després d’una primera visita no gaire profitosa aquest cop anava amb moltes ganes.
De nou som el trio de motivats de les escalades intersetmanals, els sospitosos habituals: David Skalatopi, Jose Bombero de la Roca i servidor.

Jose escalfant a un 6a sense nom

Metres i més metres a la via nº28 6b (foto: David Skalatopi)

El pla de la jornada és escalfar en alguna via curta i després atacar un dels 6b amb més fama del Montsant (i de les més fàcils del sector…). Si queden forces provar alguna via més.
No tenim gaires opcions per començar a rodar per sota del 6b o sigui que a conformar-se amb lo poc que hi ha. Fem un cinquè rampós –els tres en sabatilles- i després un 6a amb una entrada tonteta, passet a mitja via i prou.
Ens instal.lem a la repisa d’on surt la via objectiu i comença el festival de metres i continuïtat. Via nº 28 segons l’excel.lent guia “Montsant vertiente sur”. Cadascú triomfa a la seva manera. El Jose encadena, el David la fa parant només un cop i jo em conformo amb arribar a la R encara que sigui parant cada dos per tres. La via és espectacular! Trenta-dos metres perfectes d’escalada. Això sí, sense pila no hi ha rotpunkt. Es fa llarguíssima i en el meu cas després de quatre o cinc químics ja anava ben inflat. Un bon projecte pel futur, molt motivant.

David a la via nº28 6b

Jose a Anar de bòlit 6c

Els companys encara tenen força per una via més i es fixen en Anar de bòlit 6c. Total, només són trenta metres més… El bombero roquero quasi la treu a vista en un pegue molt fanàtic. La tens a punt! El David la prova en top rope apretant com mai i també li veu color. Jo m’he retirat. El canell dret es queixa i no vull forçar.
Tenim prou per avui. El fred ens ha respectat i el sol ha escalfat la roca lo just i necessari per gaudir d’una altra gran jornada.
Ens acomiadem del Racó de Misa amb gran sabor de boca i amb ganes de tornar. És un d’aquells llocs on entens perquè t’agrada tant escalar. Tot cobra sentit.

Sobren les paraules...

Escalador a Carmeta la cagona 8a+ (??)

I de bonus un vídeo de la local Mariona Martí a la famosa Falconeti 8a+ ...



I la piada de David Skalatopi aquí

dijous, 20 de gener de 2011

Gelida. Canvi d'aires a la Font Freda

Últimament podeu llegir les darreres piades per triplicat si seguiu habitualment aquest blog, Skalatopi i Bombero de la Roca (enhorabona per encadenar Clave Omega company). Les mateixes zones, les mateixes vies, però cadascú seguint el seu propi “llibre d’estil”.
S’ha d’aprofitar el temps i si es tenen bons companys per escalar entre setmana millor no deixar passar l’oportunitat. Sinó, el dia que s’acabi el “txollo” donarà la sensació de no haver fet res, d’haver deixat passar els dies inútilment.
Aquest cop toca conèixer una nova escola. Una escola sobre la que ja havia llegit moltíssim. Calia paliar la curiositat. El David Skalatopi em proposa una visita a Gelida i no m’ho penso dues vegades. Cap al Penedès!
Té fama de ser una zona massificada el cap de setmana i aquest és el motiu que sempre m’havia tirat enrera per anar-hi. Ahir dimecres arribem els primers a l’aparcament i escalarem sols tot el dia a la part dreta de la Font Freda.
El David porta la ressenyes del Fernando, jo les d'en Groinket. No coincideixen en numeració però localitzem ràpid les vies que volem fer. I ja hi som… Per què no tenen nom les vies? Podriem fer com anys enrera quan als nens orfes els hi posaven de cognom Expósito però tampoc canviaria gaire el panorama. Llavors seria la via num. 12 Expósito o la num. 6 Expósito. Quin percal!

Font Freda dreta (font: Blog d'en Groinket)

Comencem amb un cinquè per escalfar poc a poc, que el dia s’ha aixecat humit i de sol per ara res de res. La num. 9 (segons les ressenyes de Groinket, com la resta). Llarga i per gaudir de l’escalada.
Ens animem i ens posem a la num. 17 6a. L’última via de la part dreta. Entrada fineta, amb peus molt sobats (tònica general en tot el sector), lleuger desplom amb canto i fàcil fins a la R. Maca.
Sembla que el sol brilla tímidament i els nostres músculs es van despertant. Provarem la num. 12 6a+ que bategem com El diedre de la figuera. Escalada en placa fins arribar sota un característic diedre. Aquí cal col.locar-se bé o et quedes venut. Evidentment, no val agafar-se al tronc de l’arbre (de “todo lo natural vale” res de res!). El David la treu al segon pegue amb elegància i a mi em costa tres intents després de relliscar-me un peu en l’intent a vista. Normalment als dos ens fa mandra repetir via però avui no la volem deixar per un altre dia. S’ha de ser tossut, això curteix.
Descans i pegue a la num. 11 6b, batejada pel David com Nyap & kantu gansu. Bon nom, li va que ni pintat. Jo no la puc ni acabar i el David la deixa a punt per un altre dia després de dos bons pegues. Un pas de placa amb presa garrepa és el culpable.
Ja estem tocats i no queda temps per gaire més. Millor parar que divendres –demà- toca anar al Racó de Misa (allà també hi han unes quantes "Expósito")...

dimarts, 18 de gener de 2011

Arbolí. Fent diana a El Dard

El Dard és un dels sectors estrella d’Arbolí. La seva paret central ja imposa des de la llunyania quan vas recorrent les curves que et porten fins al coll d’Alforja.
A nosaltres ens queden grans la majoria de vies del sector però ens han parlat prou bé de les que queden a la part esquerra del mur. Serà qüestió d’anar-hi doncs.
Diumenge no pintava gaire bé el dia arran de costa i pensàvem que conforme guanyessim metres la boira pixanera ens envairia, però… Un parell de kilòmetres després d’Alforja sobrepassem la barrera de núvols baixos i ens trobem amb el sol d’hivern! Meravelles de la meteorologia.
Aproximació cómode fins a peu de via i ningú al sector (més tard arribarà una cordada de Sabadell). Cinc vies assolibles pel nostre grau, des de 5+ fins a 6b+. En un totxo proper també hi ha un curt 6a i més a la dreta un altre 6a que vam oblidar i que hauriem pogut escalar.

Els núvols baixos cobrint el Camp de Tarragona

Comencem per la més fàcil per escalfar, Ford mercury 5+. Vint metres de roca excel.lent on cal navegar per anar trobant els cantos, no sempre generosos. Et posa ràpid a to. Comparteix reunió amb Aleluyah 6b o sigui que muntada queda a la baixada.
Aquí la cosa es posa interessant. Aleluyah puja per una placa lleugerament tombada esquitxada de petites regletes, nyapes i algun bon canto puntualment. Entrada de mirar-s’ho bé (igual que a les seves veïnes de la dreta) i directes al tomàquet. Escalant amb serenitat i controlant bé l’equilibri tant el Roger com jo ens l’apuntem a vista. Anem bé.
Potser suau pel grau proposat però tampoc regalada. Una bona via. (Atenció: el mosquetó de la reunió d’aquestes dues vies està molt sobat o sigui que millor despenjar-se de l’argolla)
Ara cap a No ens atossiguis! 6a+. Des de terra ja es veu el que ens espera. Entrada rara de nou i comença el festival. Bavaresa física, d’escàndol. Simplement espectacular. Si us agraden aquest tipus d’escalades apunteu-la a la vostra llista de projectes.
Aquesta també comparteix reunió amb un 6b, Kagamànecs o sigui que cintes posades de nou.

Roger al tram de bavaresa de No ens atossiguis 6a+

Petit descans i a l’atac! Entrada marciana entre blocs per variar i de sobte et trobes amb una placa que sembla ben llisa a primera vista. Tipus d’escalada semblant a Aleluyah però amb els passos més llargs i físics. Cal portar ben afilats els peus de gat. El Roger encadena a vista i a mi se m’escapa per no veure un canto clau. La resta surt bé encara que he hagut de tirar de valent de preses d’on mai hagués pensat que m’aguantaria. Cinc estrelles. Queda pendent el rotpunkt.
Voliem provar Abadie d’Arbolie 6b+ però ja des del terra la reunió es veu molt molt rovellada o sigui que passem.
Per acabar amb el sector escalem Alpha blondy connection 6a. Una via per col.leccionistes encara que els deu metres piquen com una mala cosa. Dureta i gens fàcil a vista. Apuntada queda, al segon intent.
Poca cosa més podem fer aquí. No recordem que tenim Kurtyca no era tant 6a entre tant setè grau, i no volem liar-nos amb Foc als peus 6c+ per acabar escalant entre xapa i xapa, o sigui que acabarem el dia amb alguna altra via a l’ermita de Sant Pau.
El conjunt de vies que hem fet dona per un dia tranquil, d’anar fent, i una opció és combinar-ho amb el sector satèl.lit de la part superior dreta que no vam visitar per no tenir clar com arribar-hi. Ja sabeu, no cal fer setè grau per escalar a El Dard!

dissabte, 15 de gener de 2011

Arbolí. Anticicló ermitany

Sonava Ariel Pink’s Haunted Graffiti quan s’aixecava el dia i posava direcció cap a Arbolí. Es presentia un altre dia anticiclònic. Aquest cop no falla la previsió, ja fa dies que gaudim d’un gener primaveral.
Primera visita al sector de l’ermita de Sant Pau pel David Skalatopi i la Mar. L’Andreu i jo aquí estem com a casa així que avui els hi farem de guies.
Fem dues cordades i comencem amb Wolgrot 6a i Bocamoll 6a. Cadascú al seu ritme i estil. Dues vies ben diferents.
Wolgrot és possiblement una dels millors 6a de tot Arbolí. Quinze metres d’escalada física i moviments atlètics. Cinc estrelles.
Bocamoll és una via psicològica, un pèl exposada, on cal templar els nervis per arribar a la reunió ja que l’últim parabolt xapat queda una mica lluny. Avui l’Andreu l’ha lluitat com mai i per fi encadena. Un òs que es resistia. Ara toca pensar en altres projectes.

Preparant-se per atacar Wolgrot 6a

Seguim amb Suprema de lluç 6a. Una altra gran via on si no s’escala ràpid i encertant les preses bones els avantbraços reben de valent i et poden jugar una mala passada en els últims moviments.
Aquestes tres les tenia encadenades i avui han servit per escalfar. Ara toca parar uns minuts, gaudir una estona del sol i mirar-se els projectes del dia.
L’Andreu marxa, se’n va cap al Delta de furgoneteo. El David i la Mar estan al.lucinant amb el sector i la qualitat de les vies. Aquestes plaques mai decepcionen.

Atenció

Propera parada: peu de via de El pulgar si tu 6b. Des del terra ja veiem on les passarem magres… o no! Intent a vista i fallo en l’últim moviment. Pas llarg abans de poder xapar la R. Com fot caure amb la cadena als morros!
El David escala àgil, lleuger, ingràvid. Es col.loca bé al final i amb una bona exhibició de flexibilitat encadena. Baixa ben content, s’apunta el primer 6b de l’any.
Les cintes pengen desafiants. Segon intent. Escalo nerviós sabent el que m’espera a dalt. Repós abans del crux, pillar bé el canto lateral, pujar bé el peu dret, flexionar al límit i… reunió! Per cert, si l’escaleu entrendreu el perquè del nom.

Entre cordes i roca

Anem mirant altres vies però no ens acabem de decidir. Seiduna 6b+ té un bon trekking fins a la R i la descartem malgrat que la via pinta bé. La monja 6c ens fa mandra perquè veiem que els primers passos ens deixaran ben cuits. Al final ens quedem amb La Mala 6b, encara que el David acaba baixant del primer parabolt i jo ni la provo. O a petat alguna presa o les herbes que pugen per la dreta de la via amaguen algun pas clau.
Finalment ens posem en un 6a+ sense nom que està a la meva llista de projectes. Avui tampoc la tatxarem encara que el David acaba desxifrant una bona seqüència i segur que del proper dia no pasa. Ell falla en un segon intent quan ja havia fet el més difícil. Hem d’aprendre a lluitar contra l’ànsia d’encadenar quan queden pocs metres i tot sembla fàcil. Com ens ha picat! Tornarem aviat que sinó s’obliden els moviments eh?
Són les cinc de la tarda. El sol i la calma han dominat un altra bona jornada, i com sempre, res millor que un bon suc de civada per celebrar-ho.

El pulgar si tu 6b (foto: Mar)

dijous, 13 de gener de 2011

Montserrat. Plaques de la pluja reloaded

Tenir a prop de casa escoles tan bones com les de muntanyes de Prades i Montsant provoca mandra a l’hora de visitar altres zones d’escalada. Per aquest motiu vaig tardar tant en descobrir Montserrat.
Realment tardo el mateix en arribar a El Bruc que a Margalef, encara que per anar al temple dels forats no he de pagar peatges ni conduir per autopistes saturades de vehicles que sembla que arribin tard a totes bandes.
Per sort, el desavantatge circulatori es veu de sobres compensat per l’enorme satisfacció que m’envaeix cada cop que escalo a la muntanya màgica.
Quedaven deures pendents a les Plaques de la Pluja (Can Jorba) o sigui repeteixo amb els sempre motivats i fanàtics Jose Bombero de la Roca i David Skalatopi.
Com que l’últim dia ja vam escalar quasi totes les vies de la placa central –les millors del sector- comencem per la part dreta. Anem encadenant una darrera de l’altra. La millor, Benito Bombilla 6a.

Scare face 6a

L’objectiu del dia és encandenar Valientín Casanovas 6b i la nº 10 6b (“Deu de via” és el nom proposat per aquesta). Amb les cintes posades David li dona el primer pegue a la Valientín. Escala sense problemes fins al bombo final on un error al col.locar els peus el fa volar. Argh!! He tingut un bon flash o sigui que no puc fallar. Intento escalar ràpid per economitzar energia. Preciós canvi del diedre a la placa. Recol.locació i canvi de tècnica. Pausa a l’entrada del bombo per no fallar en l’últim pas clau i reunió!
M’ha semblat un 6b fàcil però crec que el grau és correcte. Més difícil que South dekoting 6a+ que cau després a vista o la nº 9 6a+.
El sinxampú 6a també se’n va cap a la llibreta. Placa fineta a l’inici i segon tram lleugerament desplomat amb bona presa sobre unes formacions espectaculars. Quines vies tan bones que amaga aquest pany de paret!
Acabem amb Billy the kid 6a. Aquí les forces em traicionen i em costa treure els primers passos. Després de tres o quatre intents surt bé. Què fineta, com m’agrada aquest tipus d’escalada.

Del diedre a la placa a la Valentín Casanovas 6b

Set vies encandenades. Bon registre personal. Per fer el ple del sector falta escalar alguns cinquens, la nº 10 6b –l’excusa per tornar- i Tomahawk 6c (aquesta em sembla que costarà, jeje!).
Desfent el camí d’aproximació especulem sobre on anar el proper dia. Racó de Misa? Arbolí? Montserrat un altre cop? Roca infinita.

La piada del David Skalatopi aquí.

dimecres, 12 de gener de 2011

Pou Anaiak. Moments estelars a Pan Aroma

Ningú discutirà que la trilogia alpina dels germans Pou va ser una de les millors activitats del 2010 en paret a nivell mundial. El passat mes de desembre la pel.lícula "Pan Aroma" dirigida per Jordi Canyigueral va guanyar el premi del públic al Mendi Zinemaldia de Vitoria-Gasteiz. Aquí teniu alguns dels moments estelars del film...

POU BROTHERS - PANAROMA (HIGHLIGHT) from Jordi Canyigueral on Vimeo.

dilluns, 10 de gener de 2011

Siurana. El Ditot

Fa un any no parava de queixar-me perquè el mal temps era una constant. Tenim molt mala memòria quan parlem de meteorologia però jo no recordava un hivern tan passat per aigua com el del 2009-2010. Arribava el cap de setmana i els plans per escalar quedaven en res. La part positiva és que els pantans tornaven a omplir-se i quedaven enrere les temudes restriccions d’aigua (fet que no implica oblidar el consum responsable de l’estimat element líquid).
Aquest hivern, per ara, el panorama és ben diferent. Ha fet fred alguns dies i també ha plogut però, o m’ho sembla només a mi o estem tenint un inici d’estació atípic. Dissabte a Siurana vam tornar a escalar en màniga curta.
Conforme pujem cap al poble veiem que l’aparcament des d’on es fa l’aproximació a les Siuranelles està ben ple, i només són les 10am. Aquesta zona està més de moda que mai.
La nostra elecció és El Ditot. Un sector englobat dins de la zona del Corral Nou i amb vies equipades només fa un parell d’anys. Amb la nova guia per fi queda ben definida tota la zona, que ha crescut molt des de que van aparèixer algunes ressenyes per la xarxa.

Ambientillo a peu de via

Formem dues cordades, avui l’equip és: David Skalatopi, Andreu, Roger i servidor. Som-hi doncs. Ens quedem a la part esquerre del sector amb la intenció de fer les cinc vies d’aquest pany de paret. Compartirem peu de via amb molta gent però no hi haurà cap problema de saturació.
Respecte als graus, a la ressenya de la guia del T. Arbonés hi han errors entre el que s’indica al dibuix de la paret i al text. Amb la nova guia es solucionen aquests problemes encara que hi ha una via que ens ha semblat molt més dura respecte al grau que es proposa. Aquí va la meva opinió…

Al primer crux de Faktoria 6a+?

Cap problema amb Am nyam nyam 5+. Bon canto amb un pas de col.locació a l’inici per superar la part més difícil i final en bavaressa. Si aquesta tingués uns metres més la via seria d’escàndol. S’acaba massa ràpid.
Els fenicis 6a (6a+ segons la guia del T. Arbonés) és una via tècnica on cal fixar-se bé en com aprofitar les preses per no patir més del compte. Un 6a gens regalat que surt a vista.
Delirium 6a és segurament la millor d’aquest grup de vies. Llarga, roca excel.lent, passos atlètics i una bavaressa un xic desplomada a l’inici que et posa a to ràpidament. Fallo al primer intent per no veure un canto mig amagat que em descobreix després el David i surt bé al segon pegue.
Quinta! 6a (6a+/b segons la guia del T. A.). Crec que 6a és el grau correcte. Una via amb caràcter alpí on no cal fer gens de força per progressar. El secret està en saber-se col.locar i confiar en l’equilibri i els peus. Maca i diferent de la resta. Tots l’escalem d’una forma diferent i surt a vista.
Ara bé el tomàquet. Deixem les cintes a Faktoria 6a+ (6b+ segons la guia del T. A.) i comencen els atacs. El Roger es baixa a mitja via després d’haver superat la primera secció dura, jo no passo del primer crux i el David l’acaba apretant molt. Coincidim en que és massa dura per ser només 6a+. Em quedo amb 6b/+.

Entre el sol i l'ombra a Faktoria 6a+?

Per acabar la jornada em poso a Pitxuti 4 6b (6a o 6b segons la guia del T. A.). 6b és encertat. Roca adherent i presa petita però agraïda d’escalar. Va sortint bé però en un xapatge una mica just decideixo destrepar un pas per reposar, al fer-ho perdo el peu i caiguda. Llàstima, tenia la via a la butxaca. Des d’on he caigut fins a la R no és fàcil però es van trobant bé els moviments tenint paciència. El proper dia no s’escapa, i l’heu de provar tots “maquinitas”!

Per l'esquerra del sostre Quinta! 6a, per la dreta Pitxuti 6b

Per cert, uns escaladors entre els que estava el Gerard Rull portaven el Grigri 2. Me’l van deixar trastejar i em va donar molt bona impressió. Molt lleuger i amb una mida similar al Cinch. A mitjans de febrer ja estarà disponible.
Tanquem la jornada com cal, amb un bon suc de civada doble malta cortesia de l’Andreu, que monta el xiringuito furgonetero. A comentar la jugada!

dimecres, 5 de gener de 2011

Margalef. Rotpunkts i projectes

Avís per a navegants… Llarga parrafada sobre sectors, vies i reflexions vàries.
Diumenge de nou a Margalef. Aquest cop amb el Jose Bombero de la Roca i el Pere PGB.
Hem de buscar un sector no gaire concorregut que és cap de setmana, temporada alta i a sobre amb vacances de nadal. Hi havien dues opcions clares: Pet de Monja o La Braseria. Ens quedem amb aquest segon sector que el Pere tenia ganes de conèixer –jo ja hi havia estat fa un temps-. Les vies no són res de l’altre món. Entrades a bloc on es concentra tot el grau i després anar fent fins a la R. Escalem un parell de vies i marxem.
Si us fa gràcia visitar La Braseria jo li recomanaria a la gent que fa cinquens i comença a provar algun 6a. El podeu combinar amb el Totxo Petit, que trobareu a mig camí. Allà hi han tres vies de cinquè grau que després podeu completar escalant ja a La Braseria vies com Churrasco 6a i Parrillades 6a. Molt ben equipades i on només cal apretar una mica a l’inici per després gaudir de la verticalitat.

Pere a Churrasco 6a

Per no pedre molt de temps optem per El Chumino. Aproximació curta i segur que no hi ha ningú. Premi! Tot per nosaltres.
Sector d’interès local ideal per dies on cal escapar de la massificació d’altres zones. Només vuit vies, curtes i explosives en general. Posem les cintes a Farte confi 6b escalant Es una guakkada 5+. Farte confi és una via curta que no dona treva. S’ha d’escalar ràpid i templar el cap just abans d’arribar a la R perquè ens espera sorpresa al sortir del bombo. Jose se l’emporta al flash i el Pere i jo al segon pegue. Primer 6b del 2011, no podia començar millor l’any.
Després els dos bous s’emporten Poc cacho 6b. Jo tinc ja poca pila i no encadeno. Malgrat que la via és curta els passos són macos. Una altra que no perdona fins xapar la cadena.

Jose a Farte confi 6b

Per acabar el dia aquest parell es lien amb El Chumino 6c. Una via que concentra tota la dificultat en un pas duríssim a bloc. Bons pegues companys! No està tan lluny posar-li el punt vermell.
Dilluns i dimarts ens quedem el Pere i jo per seguir tatxant vies i projectes. Anem al Camí de l’Ermita. Escalfem a Sóc Roig 6a. I ara toca treure’s una espineta… Lolita pasión 6a+ em va donar un bon ensurt quan la vaig provar. Un vol d’uns deu metres arribant a la reunió em va fer agafar-li una mica de mania a la via. Això només es cura d’una forma: encadenant! Amb un bon flash surt al primer intent. Un 6a+ dur, d’aquells que et deixen ben inflat i on la tècnica de peus serà essencial per triomfar.

"Chuministes"

És el dia de l’espinetes, anem a per una altra… Unes noies que estan molt fortes ens posen les cintes a La chinita de al lao 6b. D’avui no passa, ja l’he provat tres vegades i tinc els passos ben memoritzats. El primer cop vaig fallar després de superar el crux per culpa dels nervis i els altres dos per precipitar-me no col.locant bé els peus. Escalo ràpid i segur i arribo al repós. El que queda no és tan difícil però s’ha de llegir bé la línia. Un pas de fe pujant peus per trobar bona presa, dos, i al tercer ja s’arriba a bons cantos fins a la cadena. Per fi, “la chinita” al bote! Gran regal per celebrar el meu aniversari. Personalment crec que és la millor via de la part esquerra del sector.
El Pere també encadena i li suma La divina Colette 6b. Jo acabo el dia amb Picus pardus 6a. Via llarga on conforme van tombant la placa les xapes allunyen cada cop més. Atents que encara que l’últim tram no passi del cinquè grau s’ha d’escalar segur.

Forats arreu on miris

Poques forces queden per dimarts. Anirem a Can Torxa a veure si sona la flauta. Escalfem amb dues vies que ja tenia encadenades i ens posem a Freekandó 6b. Una clàssica del sector que começa a estar sobadeta. Intent a vista i em baixo de la quarta xapa just abans d’arribar al repós. Ja no queda energia… El Pere la lluita, buida el dipòsit i encadena. Una bona propina.
Fem vida social a peu de via i acabem a Cingles del Molí compartint vies amb l’Albert Rivera –equipador de moltes vies a Margalef- i amb un grup d’escaladors de Vilanova i la Geltrú i Barcelona. El Pere prova en top rope Berberecho blues 6c i jo intento a vista Segallosa 6b aprofitant que estan les cintes posades. Bones vibracions rodejats de bona gent per acabar tres dies de rotpunkts i projectes. Margalef mai decepciona.

Escalador a una de les vies just davant del Molí d'en Vilar