Siurana. El Ditot

Fa un any no parava de queixar-me perquè el mal temps era una constant. Tenim molt mala memòria quan parlem de meteorologia però jo no recordava un hivern tan passat per aigua com el del 2009-2010. Arribava el cap de setmana i els plans per escalar quedaven en res. La part positiva és que els pantans tornaven a omplir-se i quedaven enrere les temudes restriccions d’aigua (fet que no implica oblidar el consum responsable de l’estimat element líquid).
Aquest hivern, per ara, el panorama és ben diferent. Ha fet fred alguns dies i també ha plogut però, o m’ho sembla només a mi o estem tenint un inici d’estació atípic. Dissabte a Siurana vam tornar a escalar en màniga curta.
Conforme pujem cap al poble veiem que l’aparcament des d’on es fa l’aproximació a les Siuranelles està ben ple, i només són les 10am. Aquesta zona està més de moda que mai.
La nostra elecció és El Ditot. Un sector englobat dins de la zona del Corral Nou i amb vies equipades només fa un parell d’anys. Amb la nova guia per fi queda ben definida tota la zona, que ha crescut molt des de que van aparèixer algunes ressenyes per la xarxa.

Ambientillo a peu de via

Formem dues cordades, avui l’equip és: David Skalatopi, Andreu, Roger i servidor. Som-hi doncs. Ens quedem a la part esquerre del sector amb la intenció de fer les cinc vies d’aquest pany de paret. Compartirem peu de via amb molta gent però no hi haurà cap problema de saturació.
Respecte als graus, a la ressenya de la guia del T. Arbonés hi han errors entre el que s’indica al dibuix de la paret i al text. Amb la nova guia es solucionen aquests problemes encara que hi ha una via que ens ha semblat molt més dura respecte al grau que es proposa. Aquí va la meva opinió…

Al primer crux de Faktoria 6a+?

Cap problema amb Am nyam nyam 5+. Bon canto amb un pas de col.locació a l’inici per superar la part més difícil i final en bavaressa. Si aquesta tingués uns metres més la via seria d’escàndol. S’acaba massa ràpid.
Els fenicis 6a (6a+ segons la guia del T. Arbonés) és una via tècnica on cal fixar-se bé en com aprofitar les preses per no patir més del compte. Un 6a gens regalat que surt a vista.
Delirium 6a és segurament la millor d’aquest grup de vies. Llarga, roca excel.lent, passos atlètics i una bavaressa un xic desplomada a l’inici que et posa a to ràpidament. Fallo al primer intent per no veure un canto mig amagat que em descobreix després el David i surt bé al segon pegue.
Quinta! 6a (6a+/b segons la guia del T. A.). Crec que 6a és el grau correcte. Una via amb caràcter alpí on no cal fer gens de força per progressar. El secret està en saber-se col.locar i confiar en l’equilibri i els peus. Maca i diferent de la resta. Tots l’escalem d’una forma diferent i surt a vista.
Ara bé el tomàquet. Deixem les cintes a Faktoria 6a+ (6b+ segons la guia del T. A.) i comencen els atacs. El Roger es baixa a mitja via després d’haver superat la primera secció dura, jo no passo del primer crux i el David l’acaba apretant molt. Coincidim en que és massa dura per ser només 6a+. Em quedo amb 6b/+.

Entre el sol i l'ombra a Faktoria 6a+?

Per acabar la jornada em poso a Pitxuti 4 6b (6a o 6b segons la guia del T. A.). 6b és encertat. Roca adherent i presa petita però agraïda d’escalar. Va sortint bé però en un xapatge una mica just decideixo destrepar un pas per reposar, al fer-ho perdo el peu i caiguda. Llàstima, tenia la via a la butxaca. Des d’on he caigut fins a la R no és fàcil però es van trobant bé els moviments tenint paciència. El proper dia no s’escapa, i l’heu de provar tots “maquinitas”!

Per l'esquerra del sostre Quinta! 6a, per la dreta Pitxuti 6b

Per cert, uns escaladors entre els que estava el Gerard Rull portaven el Grigri 2. Me’l van deixar trastejar i em va donar molt bona impressió. Molt lleuger i amb una mida similar al Cinch. A mitjans de febrer ja estarà disponible.
Tanquem la jornada com cal, amb un bon suc de civada doble malta cortesia de l’Andreu, que monta el xiringuito furgonetero. A comentar la jugada!