Montsant. Racó de Misa, el temple de la continuïtat

Benvolguts feligresos, benvinguts al temple de la continuïtat, benvinguts al Racó de Misa. Aquí gaudireu de la verticalitat, dels forats, de les plaques, dels desploms, d’una bonica aproximació, de vies interminables… del Montsant i l’espiritualitat que es respira.
Fins fa ben poc mai m’havia plantejat anar al Racó per escalar. El grau de la inmensa majoria de vies queda fora de les meves modestes possibilitats però s’havia de saldar un compte pendent. Només passejar per sota d’aquestes parets ja s’ho val. És difícil descriure-ho en paraules.
Després d’una primera visita no gaire profitosa aquest cop anava amb moltes ganes.
De nou som el trio de motivats de les escalades intersetmanals, els sospitosos habituals: David Skalatopi, Jose Bombero de la Roca i servidor.

Jose escalfant a un 6a sense nom

Metres i més metres a la via nº28 6b (foto: David Skalatopi)

El pla de la jornada és escalfar en alguna via curta i després atacar un dels 6b amb més fama del Montsant (i de les més fàcils del sector…). Si queden forces provar alguna via més.
No tenim gaires opcions per començar a rodar per sota del 6b o sigui que a conformar-se amb lo poc que hi ha. Fem un cinquè rampós –els tres en sabatilles- i després un 6a amb una entrada tonteta, passet a mitja via i prou.
Ens instal.lem a la repisa d’on surt la via objectiu i comença el festival de metres i continuïtat. Via nº 28 segons l’excel.lent guia “Montsant vertiente sur”. Cadascú triomfa a la seva manera. El Jose encadena, el David la fa parant només un cop i jo em conformo amb arribar a la R encara que sigui parant cada dos per tres. La via és espectacular! Trenta-dos metres perfectes d’escalada. Això sí, sense pila no hi ha rotpunkt. Es fa llarguíssima i en el meu cas després de quatre o cinc químics ja anava ben inflat. Un bon projecte pel futur, molt motivant.

David a la via nº28 6b

Jose a Anar de bòlit 6c

Els companys encara tenen força per una via més i es fixen en Anar de bòlit 6c. Total, només són trenta metres més… El bombero roquero quasi la treu a vista en un pegue molt fanàtic. La tens a punt! El David la prova en top rope apretant com mai i també li veu color. Jo m’he retirat. El canell dret es queixa i no vull forçar.
Tenim prou per avui. El fred ens ha respectat i el sol ha escalfat la roca lo just i necessari per gaudir d’una altra gran jornada.
Ens acomiadem del Racó de Misa amb gran sabor de boca i amb ganes de tornar. És un d’aquells llocs on entens perquè t’agrada tant escalar. Tot cobra sentit.

Sobren les paraules...

Escalador a Carmeta la cagona 8a+ (??)

I de bonus un vídeo de la local Mariona Martí a la famosa Falconeti 8a+ ...



I la piada de David Skalatopi aquí