dissabte, 15 de gener del 2011

Arbolí. Anticicló ermitany

Sonava Ariel Pink’s Haunted Graffiti quan s’aixecava el dia i posava direcció cap a Arbolí. Es presentia un altre dia anticiclònic. Aquest cop no falla la previsió, ja fa dies que gaudim d’un gener primaveral.
Primera visita al sector de l’ermita de Sant Pau pel David Skalatopi i la Mar. L’Andreu i jo aquí estem com a casa així que avui els hi farem de guies.
Fem dues cordades i comencem amb Wolgrot 6a i Bocamoll 6a. Cadascú al seu ritme i estil. Dues vies ben diferents.
Wolgrot és possiblement una dels millors 6a de tot Arbolí. Quinze metres d’escalada física i moviments atlètics. Cinc estrelles.
Bocamoll és una via psicològica, un pèl exposada, on cal templar els nervis per arribar a la reunió ja que l’últim parabolt xapat queda una mica lluny. Avui l’Andreu l’ha lluitat com mai i per fi encadena. Un òs que es resistia. Ara toca pensar en altres projectes.

Preparant-se per atacar Wolgrot 6a

Seguim amb Suprema de lluç 6a. Una altra gran via on si no s’escala ràpid i encertant les preses bones els avantbraços reben de valent i et poden jugar una mala passada en els últims moviments.
Aquestes tres les tenia encadenades i avui han servit per escalfar. Ara toca parar uns minuts, gaudir una estona del sol i mirar-se els projectes del dia.
L’Andreu marxa, se’n va cap al Delta de furgoneteo. El David i la Mar estan al.lucinant amb el sector i la qualitat de les vies. Aquestes plaques mai decepcionen.

Atenció

Propera parada: peu de via de El pulgar si tu 6b. Des del terra ja veiem on les passarem magres… o no! Intent a vista i fallo en l’últim moviment. Pas llarg abans de poder xapar la R. Com fot caure amb la cadena als morros!
El David escala àgil, lleuger, ingràvid. Es col.loca bé al final i amb una bona exhibició de flexibilitat encadena. Baixa ben content, s’apunta el primer 6b de l’any.
Les cintes pengen desafiants. Segon intent. Escalo nerviós sabent el que m’espera a dalt. Repós abans del crux, pillar bé el canto lateral, pujar bé el peu dret, flexionar al límit i… reunió! Per cert, si l’escaleu entrendreu el perquè del nom.

Entre cordes i roca

Anem mirant altres vies però no ens acabem de decidir. Seiduna 6b+ té un bon trekking fins a la R i la descartem malgrat que la via pinta bé. La monja 6c ens fa mandra perquè veiem que els primers passos ens deixaran ben cuits. Al final ens quedem amb La Mala 6b, encara que el David acaba baixant del primer parabolt i jo ni la provo. O a petat alguna presa o les herbes que pugen per la dreta de la via amaguen algun pas clau.
Finalment ens posem en un 6a+ sense nom que està a la meva llista de projectes. Avui tampoc la tatxarem encara que el David acaba desxifrant una bona seqüència i segur que del proper dia no pasa. Ell falla en un segon intent quan ja havia fet el més difícil. Hem d’aprendre a lluitar contra l’ànsia d’encadenar quan queden pocs metres i tot sembla fàcil. Com ens ha picat! Tornarem aviat que sinó s’obliden els moviments eh?
Són les cinc de la tarda. El sol i la calma han dominat un altra bona jornada, i com sempre, res millor que un bon suc de civada per celebrar-ho.

El pulgar si tu 6b (foto: Mar)

3 comentaris:

  1. Aupa Ivan, bon dia fanatic, L'Ermita espectacular, molt guapo y quines vies mes bones, tenim que tornar aviat a per Elansia ;o)

    Ens trobem aviat !!!

    Salut

    ResponElimina
  2. Doncs vam estar a punt d'anar aquest dissabte també a aquest sector a fer el 5 i 5+ de l'esquerra i provar algun 6a. Però al final vaig pensar que ens quedava una mica just aquest sector pel Marc i jo sols perquè excepte dues vies tot està a partir del 6a. M'ho apunto però per una futura visita.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Txupi, tornarem i cauran els projectes!
    Pentacour, una opció és combinar alguna de les vies de l'ermita amb les del Forat del Serratell i Cremat. Així et queda una bona sessió escalatòria. ;)

    ResponElimina