Arbolí. El Dard revisitat

Torno a El Dard després d’haver visitat el sector per primera vegada deu dies enrere. Aquesta cop fent cordada amb el David Skalatopi i Jose Bombero de la roca. Sobre el sector i les vies no puc afegir gaire cosa al que ja vaig explicar però hi ha alguna novetat interessant.
Respecte a les vies escalades el bombero s’emporta les cinc de la part esquerre del sector a vista i el David totes a vista excepte Abadie d’Arbolie 6b+, que queda com a projecte. Bon resultat!

Jose en un repós a Nos ens atossiguis 6a+

A mi em queda pendent també Abadie d’Arbolie. Pensava que era la primera via que provava en aquest grau anant de primer, però fent memòria he recordat que l’estiu passat vaig intentar Krilin 6b+ a Can Verdures (Margalef). Es va quedar en projecte…
Aquest cop les sensacions són molt diferents. Noto l’evolució dels últims mesos i em sento molt cómode escalant la via. Té una primera secció dura que et deixa ben tocat per afrontar la placa. Regletes petites, peus justets, algun romo, i va guanyant verticalitat metre a metre. Quan ja pensava que la tenia em precipito en un pas i fallo. Després del cabreig inicial resolc el pas i el que resta de via surt bé. Estava a menys de cinc metres de la R. Això sí, el pas final per caçar el canto bo és crític i cal anar ben decidit.
S’ha escapat per ben poc però estic molt satisfet d’haver acabat la via i veure’m capaç de poder fer-la. Continuen fluint les bones vibracions.
El contrapunt és haver encadenat Kagamànecs 6b després de fallar en l’intent a vista. Li tenia ganes. Els companys també se l’apunten! Tots tres la trobem molt més dura que Aleluyah 6b.

David a Pinxo y Panxo 6a

Respecte a les novetats, en l’anterior entrada sobre El Dard comentava que no haviem provat Abadie d’Arbolie perquè la reunió es veia molt rovellada. Apuntar que han canviat les tres reunions on van a parar les cinc vies d’aquesta banda de paret. Des d’aquí agraïr doncs la tasca anònima d’equipadors i reequipadors. Gràcies!

Textures

Enllestida la feina i amb un parell d’hores de sol encara ens anem cap al Totxo Manu. Aproximació zero, aparcar i escalar. Aquell parell es fonen amb els dos 6a en desplom i jo provo Terrorismo polizial 6b+. Via dura a bloc que no encadeno, però em conformo amb haver resolt tots els moviments. Més feina pendent.
La temperatura baixa de forma alarmant i toca recollir. En la propera visita a Arbolí em sembla que caurà Can Simiro.