Arbolí. Tatxant a El Cremat

Dissabte fotia un fred de mil dimonis però les ganes d’escalar poden amb tot. Molt gent s’ho debia pensar dues vegades, pocs cotxes pels aparcaments dels sectors d’Arbolí...
Ens plantejavem dues opcions: Totxos de la Morera o Arbolí. Finalment ens vam quedar amb la segona.
Amb ganes de conèixer sectors poc visitats busquem un trio de vies que hi ha a El Riu. Camí brut i tancat que finalment no ens porta enlloc. Desistim doncs. A més, en aquesta zona bufa un vent gèlid.
Una de les millors opcions a Arbolí per dies tan freds és escalar a la zona de l’Ermita o El Cremat. Com que en aquest últim sector tenim comptes pendents no ens ho pensem dues vegades. La intenció no era anar a pels projectes però la méteo mana.
Escalfem amb Bulímia 5+. Rara de llegir en algun punt però agraïda en general. A la baixada cintes posades a Anorèxia 6a. Una via que haviem provat feia molt de temps i que ens tombava a l’arribar al sostret final. Notem l’evolució positiva dels últims mesos i el Roger i jo la treiem sense problemes. A l’Andreu li falta un puntet de decissió per afrontar el pas final però ja està a punt. Del proper dia no passa.
En aquest mateix pany de paret teniem una altra espina: Marfantes 6a+. Juraria que s’han trencat preses a l’entrada de la via. Hi han unes quantes clapes de roca més clara sospitoses. Per aquest motiu crec que la via ja no té el grau ressenyat. Només encadena el Roger al segon pegue.

Andreu a Bulímia 5+

I ja que estem aquí haurem de donar-li un pegue a Marina 6b no? No la provo des de l’agost. Llavors es va convertir en una petita obsessió.
La via puja per un estètic esperó i està molt ben assegurada, potser massa i tot en algun pas. Recomanada per començar a provar 6b anant de primer.
Continuïtat, bon canto en general i un pas físic i d’equilibri molt fanàtic.
Recordo quasi tots els passos de memòria i sé on està el meu punt débil. Arribo fins al crux bé de pila i lluitant aconsegueixo superar-lo. El meu cap em diu que puc encadenar però no es pot baixar la guàrdia. A l’últim tram hi ha bones preses però s’ha d’aguantar. Un pas, dos, tres, repisa final abans de la R i clic! Encadenada!
Aquest cop no m’ha semblat tan difícil com en pegues anteriors però tampoc l’he fet sobrat. Quin pes m’he tret de sobre. Sens dubte, una de les millors vies que he fet mai.
L’Andreu està motivat i la provarà de primer. Ja li va sortir bé quan li va donar en top rope o sigui que ara toca anar a per totes. Malgrat no haver pogut encadenar escala tota la via amb un parell de pauses i treu bé tots els moviments. Ja tens projecte! Memoritza els passos!

El mirall 6a+/b

Passat el migdia ens anem cap a La Vall. Una opció una mica suïcida perquè no acaba de tocar el sol de ple i la roca està bastant freda. Aquí el Roger treu una nova via/variant entrant per El monodit del melic 6c i sortint per l’últim parabolt de La gran diagonal 6a+. Així s’evita el sostre final i deu quedar una via de 6b més o menys. L’Andreu i jo la fem en top rope que la rasca ens ha desmotivat una mica.
Per acabar el dia ens posem a El mirall 6a+/6b. La via més nova d’aquest sector. El nom li fa justícia. Té un pas morfològic i agònic. Si ets alt queda en 6a+ i no dona gaires problemes, per sota del 1,80m millor 6b i toca patir. Aquí només encadena el Roger que supera el metre vuitanta amb escreix!
De tornada al cotxe parem un moment a El Duc per mirar-nos El handicapat 6b+. Una línia que ens atrau i que des de ja entra a la llista de vies pendents.
I per no perdre els bons costums… suc de civada i a comentar la jugada abans de tornar a la jungla d’asfalt.