dijous, 13 de gener del 2011

Montserrat. Plaques de la pluja reloaded

Tenir a prop de casa escoles tan bones com les de muntanyes de Prades i Montsant provoca mandra a l’hora de visitar altres zones d’escalada. Per aquest motiu vaig tardar tant en descobrir Montserrat.
Realment tardo el mateix en arribar a El Bruc que a Margalef, encara que per anar al temple dels forats no he de pagar peatges ni conduir per autopistes saturades de vehicles que sembla que arribin tard a totes bandes.
Per sort, el desavantatge circulatori es veu de sobres compensat per l’enorme satisfacció que m’envaeix cada cop que escalo a la muntanya màgica.
Quedaven deures pendents a les Plaques de la Pluja (Can Jorba) o sigui repeteixo amb els sempre motivats i fanàtics Jose Bombero de la Roca i David Skalatopi.
Com que l’últim dia ja vam escalar quasi totes les vies de la placa central –les millors del sector- comencem per la part dreta. Anem encadenant una darrera de l’altra. La millor, Benito Bombilla 6a.

Scare face 6a

L’objectiu del dia és encandenar Valientín Casanovas 6b i la nº 10 6b (“Deu de via” és el nom proposat per aquesta). Amb les cintes posades David li dona el primer pegue a la Valientín. Escala sense problemes fins al bombo final on un error al col.locar els peus el fa volar. Argh!! He tingut un bon flash o sigui que no puc fallar. Intento escalar ràpid per economitzar energia. Preciós canvi del diedre a la placa. Recol.locació i canvi de tècnica. Pausa a l’entrada del bombo per no fallar en l’últim pas clau i reunió!
M’ha semblat un 6b fàcil però crec que el grau és correcte. Més difícil que South dekoting 6a+ que cau després a vista o la nº 9 6a+.
El sinxampú 6a també se’n va cap a la llibreta. Placa fineta a l’inici i segon tram lleugerament desplomat amb bona presa sobre unes formacions espectaculars. Quines vies tan bones que amaga aquest pany de paret!
Acabem amb Billy the kid 6a. Aquí les forces em traicionen i em costa treure els primers passos. Després de tres o quatre intents surt bé. Què fineta, com m’agrada aquest tipus d’escalada.

Del diedre a la placa a la Valentín Casanovas 6b

Set vies encandenades. Bon registre personal. Per fer el ple del sector falta escalar alguns cinquens, la nº 10 6b –l’excusa per tornar- i Tomahawk 6c (aquesta em sembla que costarà, jeje!).
Desfent el camí d’aproximació especulem sobre on anar el proper dia. Racó de Misa? Arbolí? Montserrat un altre cop? Roca infinita.

La piada del David Skalatopi aquí.

4 comentaris:

  1. Doncs a veure si veniu quan escalem els pringats, o sigui, al cap de setmana!
    Montserrat és enorme, i amb sectors a vegades molt diferents.

    Tinc pendent venir a Margalef, ja t'avisaré bou!

    ResponElimina
  2. Ei Iván, tu vés amb el Jclaramunt, que et convertirá en un superguerrer de la roca en poc temps ;), a veure si t'ha apuntas al diumenge.

    Per cert, el próxim dia a Racó de Misa, sense dubte, que per lo que has dit te molt bona pinta.

    Salut bou

    ResponElimina
  3. jclaramunt, a poc a poc espero anar coneixent altres llocs de Montserrat, que enganxa molt escalar allà.
    ara aprofito l'atur per escalar entre setmana però quan canviï la situació tornarem a pringar i tocarà fer d'"escalador dominguero". ;)
    i a Margalef quan vulguis! jo et faig de cicerone encantat!

    jose, esteu molt forts vosaltres! s'haurà d'entrenar dur per no perdre pistonada!
    diumenge en principi escalaré per aquí a prop però no descarto venir amb vosaltres a St. Benet.
    el Racó de Misa estic segur que et fliparà! quan hi anem? jeje!

    ResponElimina
  4. EEiii, quin fanatisme tots tres plegats, je,je,je ;ob

    Ben dit, quan anem al Racó de Misa ?

    y a Siurana ?

    je,je,je

    Salut Bows

    ResponElimina