Arbolí. Fent diana a El Dard

El Dard és un dels sectors estrella d’Arbolí. La seva paret central ja imposa des de la llunyania quan vas recorrent les curves que et porten fins al coll d’Alforja.
A nosaltres ens queden grans la majoria de vies del sector però ens han parlat prou bé de les que queden a la part esquerra del mur. Serà qüestió d’anar-hi doncs.
Diumenge no pintava gaire bé el dia arran de costa i pensàvem que conforme guanyessim metres la boira pixanera ens envairia, però… Un parell de kilòmetres després d’Alforja sobrepassem la barrera de núvols baixos i ens trobem amb el sol d’hivern! Meravelles de la meteorologia.
Aproximació cómode fins a peu de via i ningú al sector (més tard arribarà una cordada de Sabadell). Cinc vies assolibles pel nostre grau, des de 5+ fins a 6b+. En un totxo proper també hi ha un curt 6a i més a la dreta un altre 6a que vam oblidar i que hauriem pogut escalar.

Els núvols baixos cobrint el Camp de Tarragona

Comencem per la més fàcil per escalfar, Ford mercury 5+. Vint metres de roca excel.lent on cal navegar per anar trobant els cantos, no sempre generosos. Et posa ràpid a to. Comparteix reunió amb Aleluyah 6b o sigui que muntada queda a la baixada.
Aquí la cosa es posa interessant. Aleluyah puja per una placa lleugerament tombada esquitxada de petites regletes, nyapes i algun bon canto puntualment. Entrada de mirar-s’ho bé (igual que a les seves veïnes de la dreta) i directes al tomàquet. Escalant amb serenitat i controlant bé l’equilibri tant el Roger com jo ens l’apuntem a vista. Anem bé.
Potser suau pel grau proposat però tampoc regalada. Una bona via. (Atenció: el mosquetó de la reunió d’aquestes dues vies està molt sobat o sigui que millor despenjar-se de l’argolla)
Ara cap a No ens atossiguis! 6a+. Des de terra ja es veu el que ens espera. Entrada rara de nou i comença el festival. Bavaresa física, d’escàndol. Simplement espectacular. Si us agraden aquest tipus d’escalades apunteu-la a la vostra llista de projectes.
Aquesta també comparteix reunió amb un 6b, Kagamànecs o sigui que cintes posades de nou.

Roger al tram de bavaresa de No ens atossiguis 6a+

Petit descans i a l’atac! Entrada marciana entre blocs per variar i de sobte et trobes amb una placa que sembla ben llisa a primera vista. Tipus d’escalada semblant a Aleluyah però amb els passos més llargs i físics. Cal portar ben afilats els peus de gat. El Roger encadena a vista i a mi se m’escapa per no veure un canto clau. La resta surt bé encara que he hagut de tirar de valent de preses d’on mai hagués pensat que m’aguantaria. Cinc estrelles. Queda pendent el rotpunkt.
Voliem provar Abadie d’Arbolie 6b+ però ja des del terra la reunió es veu molt molt rovellada o sigui que passem.
Per acabar amb el sector escalem Alpha blondy connection 6a. Una via per col.leccionistes encara que els deu metres piquen com una mala cosa. Dureta i gens fàcil a vista. Apuntada queda, al segon intent.
Poca cosa més podem fer aquí. No recordem que tenim Kurtyca no era tant 6a entre tant setè grau, i no volem liar-nos amb Foc als peus 6c+ per acabar escalant entre xapa i xapa, o sigui que acabarem el dia amb alguna altra via a l’ermita de Sant Pau.
El conjunt de vies que hem fet dona per un dia tranquil, d’anar fent, i una opció és combinar-ho amb el sector satèl.lit de la part superior dreta que no vam visitar per no tenir clar com arribar-hi. Ja sabeu, no cal fer setè grau per escalar a El Dard!