dissabte, 30 d’octubre de 2010

Els Ports. Moles del Don. Ítaca (V+, 140m)

Al poc temps de començar a escalar una amiga em va regalar el llibre Catalunya Vertical. El vaig llegir tot, ressenya per ressenya, però era conscient de que no em podia embarcar a escalar cap d’aquelles vies així com així. Primer havia d’assolir un grau mínim i aprendre algunes maniobres bàsiques.
Em vaig fixar especialment en dues vies que estaven a prop de casa, als Ports: Tintín a les Moles i Ítaca. Un dia o altre s’hauran d’escalar pensava… I per fi arriba el moment.
Dilema! I ara quina escollim? Ens quedem amb la Ítaca. Podem afrontar amb tranquilitat el grau que marca la ressenya i a sobre està tota equipada. Una vegada més a gaudir de l’escalada.

Imponent part dreta de les Moles del Don. La via comença a just l'esquerra del gran pi

No m’extendré a explicar la via perquè ja hi han moltes piades per la blogosfera. Uns quants apunts útils simplement…
Algunes assegurances allunyen -alegria alegria!- i encara que és en trams fàcils s’ha d’escalar amb serenitat.
La via comença just a l’esquerra d’un pi característic i pel que havia llegit el nom hauria d’estar en una pedra sikada. La pedra hi és però el nom s’ha esborrat. Al mateix peu de via però hi ha guixada una “I”. Impossible equivocar-se d’itinerari doncs. Menció especial pel tercer llarg. Ben assegurat, ambient i passos estètics. El repetiria ara mateix!

Inici de la via marcat amb una "I"

Corda fixa en l'últim tram de la canal de descens

Pel descens, des del cim hem seguit les fites en direcció dreta fins arribar a una marcada canal. Al final d’aquesta hem trobat una corda fixa per la que hem rapelat. La instal.lació està en perfectes condicions.
A partir d’ara li recomanaré a tothom aquesta via. Una gran forma d’entrar en contacte amb l’escalada als Ports. Al sud del sud de Catalunya…

Hem fet servir la ressenya que trobareu a Escalatroncs

dijous, 28 d’octubre de 2010

Montserrat. L'Avi trepador i Full equip a la Paret de la Codolosa

Un cop vaig sentir un comentari –crec que és una broma clàssica entre escaladors- que deia més o menys això: “els que fan clàssica és perquè no tenen prou grau” i la rèplica “i els que fan esportiva és perquè són uns cagats”. Bé, res és blanc o negre no?
Els companys de cordada amb els que escalo habitualment ni tenim un grau astronòmic, ni fem clàssica, ni… potser som uns cagats? Diria que no! La qüestió, al cap i a la fi, és escalar i gaudir de l’escalada. Escala i deixa escalar.
Tot això ve a compte de les vies que hem escollit per aquesta ocasió…
Toca canvi d’escenari. De nou Montserrat després de l’estrena fa uns dies. Aquest cop per fer un parell de vies de més d’un llarg de tall esportiu. Poc compromís i exposició, bon equipament i grau amable. Escalada de plaer!

Marc al primer llarg de l'Avi trepador

Cordada de tres i dos objectius: l’Avi trepador i Full equip a la Paret de la Codolosa (Collbató). Dues bones vies per iniciar-se en el món de la via llarga. A poc a poc li anem agafant el gust a això de tenir pati sota els nostres peus, estar penjats a les reunions, etc.
Hem gaudit molt de les dues: bona roca, bon sol de tardor i boníssim segon llarg el de la Full equip, on hem hagut de tibar una miqueta per superar un parell de passos per recordar.

Relaxant els peus a la R2 de l'Avi trepador

Per les ressenyes, hem fet servir les de l’excel.lent blog Escalatroncs. Apuntar que l’anella a peu de via que senyala l’inici de la via Full equip ja no hi és però es pot localitzar aquesta trobant l’espàrrec del parabolt que ha quedat a la paret.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

A Montserrat redimint pecats

Dissabte vaig redimir un dels pecats que carregava com a escalador i finalment vaig escalar a Montserrat. I encara que va ser per fer esportiva –ja arribarà el dia de les clàssiques- m’emporto un bon sabor de boca d’aquesta primera visita.
El sector escollit va ser El Columpio al Faraó de Baix. Tres vies a la llibreta i una espina clavada que un dia o altre m’hauré de treure. Hauria pogut provar alguna més però això de que estiguessin equipades amb spits em va tirar enrera.

La fissura del té

Amb aquest primer contacte he entés allò de que a Montserrat “s’ha d’escalar amb calma, mirant-s’ho bé”. Per no aplicar aquesta màxima se’m va escapar Ruland Guarrós 6a+ quan ja havia escalat la secció més complicada. Ah! L’ànsia d’encadenar…
La que no es va escapar i va sortir al flash va ser Killdafly 6a. Un línia maquíssima! Em va semblar una bona estrena montserratina. Uns trenta metres de foradets i d’anar fent amb un pas on te la jugues poc abans d’arribar a la reunió. Cinc estrelles.

El pit-roig que viu a peu de via s'ho mira amb calma

El Faraó des del pàrking

A banda d’escalar, i per anar aprenent els costums dels locals, va caure visita de rigor al Bar Anna a El Bruc tant per esmorzar com per fer la birra obligatòria post escalada.
Ara ja penso en tornar, però… A quin sector anar? S’accepten recomanacions!

dijous, 21 d’octubre de 2010

Reapertura del refugi de Siurana i nova guia d'escalada

El proper dia 13 de novembre es tornarà a obrir el refugi “Ciriac Bonet” de Siurana després d’una llarga temporada tancat. Aquí teniu tota la informació extreta via madteam.net:

Reinauguració de les obres del Refugi de Siurana "Ciriac Bonet"

El dissabte 13 de novembre s’obrirà de nou el nostre refugi “Ciriac Bonet”, de Siurana, amb la inauguració de les obres que s’hi han realitzat.

Per tal de celebrar aquesta reobertura, i donar a conèixer les obres als socis del Centre i a la resta del món excursionista, s’organitzaran dues excursions que finalitzaran al refugi amb un dinar.

El refugi Ciriac Bonet, per la seva situació privilegiada dins de les Muntanyes de Prades, encimbellat dalt de la cinglera, és un centre molt apropiat per a l’activitat esportiva –sobretot l´escalada-, però també un magnífic punt de partida de rutes excursionistes cap a les muntanyes que l’envolten.

Darrerament s’han estat fent reformes generals per adequar les instal•lacions, ja que el refugi ha estat molt temps tancat.

Refugi Ciriac Bonet

Situació: Siurana (Comarca del Priorat) – Muntanyes de Prades

Capacitat
: 18 places (Amb 3 habitacions de 6 places i un bany col•lectiu)
Servei de cuina:
Bar amb servei de Esmorzars, Dinars i Sopars
Obert tot l’any


Els guardes:
Inés i Carles ( veïns de Siurana )
Reserves:
Mòbil 676 88 37 52

Correu electrònic:
refugisiurana@hotmail.com



Més notícies sobre Siurana…

El proper mes de novembre finalment veurà la llum la nova guia d’escalada, realitzada per David Brascó i Natalia Campillo. Una guia feta amb molta qualitat, segons informen Dani Andrada i Andoni Pérez als seus blogs, que ressenya més de mil vies i seixanta-un sectors.

Margalef. Descobrint sectors i revisitant clàssics

Quinze dies han passat des de l’última sessió de roca. Entre mig un parell de sessions de plafó que sembla que va donant els seus fruits. Una mica més de pila, més facilitat en els bloquejos i soltura en els desploms.
Aprofitant que coincidim tres companys de cordada amb dies lliures ens anem cap a Margalef. S’ha d’aprofitar per escalar entre setmana a llocs on quan arriba el dissabte s’ha de demanar número per fer segons quines vies.
La primera parada va ser a La Braseria. Un sector que no haviem visitat i que tenia a la llista de recomanacions. Aproximació curta i sol tot el dia. Perfecte dies freds i amb sol com els que estem tenint. I la soledat pràcticament garantida.

La Braseria a dalt a l'esquerra

El sector està dividit en dues zones. Nosaltres escollim la principal: nou vies de V+ a 6c, d’uns 20 metres i totes amb entrades a bloc. De les quatre que vam fer em quedo amb Cascarillo brillo 6a+, amb continuïtat i amb un pas una mica complicat de llegir a vista, i Viernes trece 6a+, entrada a bloc on s’ha d’apretar i després conservar forces pel tram desplomat on trobarem bon canto.

Marc a Via del Barril V+

Entre pegue i pegue es fa l’hora de menjar alguna cosa i només ens queden dues hores de llum per escalar. Cal buscar un sector amb aproximació nul.la. Doncs cap als Cingles del Molí, que volem provar la Doctor loco 6a+. Dos cinquens per tornar a posar-se a to i col.leccionar vies al sector i últim pegue del dia reservat a Doctor Loco. Lleuger desplom amb bons forats. Pim pam! Encadenada en un moment. Curta però intensa. I molt fanàtica!

Roger a Cascarillo brillo 6a+

Al dia següent comencem la sessió a Can Pesafigues. Jo tenia pendent Murdoc 6a+ però continua resistint-se. Falten forces després de passar una nit de fred, humitat i dormir malament. I falta pila per aguantar l’últim tram del desplom. Un altre dia serà. Al mateix sector em fixo en una via a la que des del terra li veig color: L’estibador 6c. No la provem però ja la tinc ficada al cap. Espero que hi hagi un intent properament.
Fugim del sector quan comença a haver ombra i després de passar pel refugi a fer un bocata pugem a l’ermita de Sant Salvador. Malgrat ser dimecres, al sector escollit, Camí de l’ermita, hi han unes vuit cordades escalant. Temporada alta a Margalef. Ens conformarem amb el que trobem lliure.

Corda nova i lluent. I com corre pel gri-gri!

Surt a vista Soc roig 6a. Una via amb inici rampós i una segona secció vertical i espectacular sobre còdols taronges on cal navegar per trobar els forats bons. Lolita pasión 6a+ és el següent objectiu. Després d’un bon pegue del Roger on es queda a dues cintes de la reunió la provo amb les poques bateries que em queden. Vaig al límit però la via va sortint. Finalment fallo en un pas, caiguda curta i a intentar acabar la via. Quan estic amb la reunió als morros em rellisca el peu dret i ara sí que volo de veritat. Aleeee!!! Entre que l’última xapa ja estava una mica lluny i que la corda és nova volo uns deu metres. Cop a la cama esquerra i un bon ensurt. No queda coco per tornar a provar.
La via m’ha semblat molt més dura del grau que li donen. Personalment li donaria 6b. Després d’aquesta cura psicològica no puc ni encandenar Sac de gemecs 6a. Tota la força física i psicològica s’ha quedat al forats de Margalef després de dos dies a fons.

Un nou concepte per estendre la roba

Ha faltat provar alguna via més dura però ja hi haurà temps. De moment intentar assentar bé el grau, continuar amb les sessions de resina i no perdre la constància. Segur que arribaran millors resultats aviat.

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Vídeo entrevista als germans Pou

Miro per la finestra pensant en les vies que hauria pogut escalar avui, però la pluja ha fet de les seves… I sembla que hi ha aigua per dies. La roca haurà d’esperar.
Com sempre, res millor per calmar el fanatisme –encara que a vegades l’accentua- que veure uns quants vídeos. Últimament l’oferta s’ha multiplicat i quasi cada dia es pot trobar algun bon vídeo d’escalada. Avui em quedo amb…
Aquesta setmana, sense cap mena de dubte, el vídeo protagonista ha estat el dels germans Pou escalant Zahir 8b+ al Wendestock, completant així la seva paricular, i duríssima, trilogia alpina.
Si sou curiosos i voleu saber alguna cosa més dels germans de moda La Sportiva ofereix aquesta divertida vídeo entrevista...

dilluns, 4 d’octubre de 2010

Arbolí underground. El Riu i La Vall

Els dos últims dies d’escalada a Arbolí a banda de visitar sectors clàssics com Can Simiro, El Duc o El Cremat, vaig trepitjar per primer cop dos sectors poc freqüentats: El Riu i La Vall. A un hi vaig escalar, a l’altre només vaig mirar-me les vies.
El Riu és un sector que compta amb vint-i-quatre vies en total. Està dividit en dues parets i trobarem vies equipades i algunes clean pels amants de l’escalada tradicional. L’aproximació al sector es fa agafant inicialment el GR en direcció al Coll d’Alforja. Després haurem de desviar-nos segons anem a la zona d’amunt o avall. Només vam arribar fins a la zona d’amunt. Des d’allà la intenció era poder passar fins l’altra zona (segons les ressenyes s’hauria de poder) però sembla ser que la manca de pas ha fet que es tanqui el camí.

Líquens a peu de via

Arribar fins a la part superior del sector ja comporta una passejada una mica selvàtica. Les vies tenen una alçada mitja de vint metres i es veuen poc repetides. No hi havia ni una sola marca de magnesi. Es pot escalar a vista de veritat! La roca sembla ser bona i la dificultat comença en 6b. Malgrat no provar cap via, a simple vista algunes línies semblen tenir gran qualitat. Per exemple:
El club de la lucha 6b+ segueix un desafiant diedre que sembla garantir ”espectacle escalatori”.
Resta veure com són les vies de la zona inferior. Espero anar-hi aviat. Allà podrem escalar per sota del 6b encara que només siguin dues vies.

El Duc entre arbres des de La Vall

La Vall és un dels sector més joves d’Arbolí. Està molt a prop de El Duc i trobarem onze vies dividides on dos trams de paret. L’aproximació és cómode però si no hi va gaire gent a escalar la vegetació s’acabarà empassant el camí. Aquí entre el Roger i jo vam provar les quatre primeres vies. La més fàcil és La morfològica 6a. Una via de només quatre parabolts que s’ha d’escalar en bavaresa. Llàstima que no sigui més llarga… Comparteix reunió amb El monodit del melic 6c que com el seu propi nom insinua té un dels passos clau en un forat de mitja falange. La vam provar en top rope i després de primers però va poder amb nosaltres. Projecte a la llista.
Les altres dues vies són La gran diagonal 6a+ i L’home braç 6c+/7a, i concentren la major dificultat en les dues primeres xapes.
Un petit i curiós sector al que tornarem per intentar tancar projectes i descobrir les vies de la part dreta.

La morfològica 6a

Per acabar de destruir els músculs el diumenge també vam estar al Totxo Manu, una altra perla de l’Arbolí underground del que ja vaig penjar la batalleta corresponent.

Oriol al desplom del Totxo Manu