Margalef. Descobrint sectors i revisitant clàssics

Quinze dies han passat des de l’última sessió de roca. Entre mig un parell de sessions de plafó que sembla que va donant els seus fruits. Una mica més de pila, més facilitat en els bloquejos i soltura en els desploms.
Aprofitant que coincidim tres companys de cordada amb dies lliures ens anem cap a Margalef. S’ha d’aprofitar per escalar entre setmana a llocs on quan arriba el dissabte s’ha de demanar número per fer segons quines vies.
La primera parada va ser a La Braseria. Un sector que no haviem visitat i que tenia a la llista de recomanacions. Aproximació curta i sol tot el dia. Perfecte dies freds i amb sol com els que estem tenint. I la soledat pràcticament garantida.

La Braseria a dalt a l'esquerra

El sector està dividit en dues zones. Nosaltres escollim la principal: nou vies de V+ a 6c, d’uns 20 metres i totes amb entrades a bloc. De les quatre que vam fer em quedo amb Cascarillo brillo 6a+, amb continuïtat i amb un pas una mica complicat de llegir a vista, i Viernes trece 6a+, entrada a bloc on s’ha d’apretar i després conservar forces pel tram desplomat on trobarem bon canto.

Marc a Via del Barril V+

Entre pegue i pegue es fa l’hora de menjar alguna cosa i només ens queden dues hores de llum per escalar. Cal buscar un sector amb aproximació nul.la. Doncs cap als Cingles del Molí, que volem provar la Doctor loco 6a+. Dos cinquens per tornar a posar-se a to i col.leccionar vies al sector i últim pegue del dia reservat a Doctor Loco. Lleuger desplom amb bons forats. Pim pam! Encadenada en un moment. Curta però intensa. I molt fanàtica!

Roger a Cascarillo brillo 6a+

Al dia següent comencem la sessió a Can Pesafigues. Jo tenia pendent Murdoc 6a+ però continua resistint-se. Falten forces després de passar una nit de fred, humitat i dormir malament. I falta pila per aguantar l’últim tram del desplom. Un altre dia serà. Al mateix sector em fixo en una via a la que des del terra li veig color: L’estibador 6c. No la provem però ja la tinc ficada al cap. Espero que hi hagi un intent properament.
Fugim del sector quan comença a haver ombra i després de passar pel refugi a fer un bocata pugem a l’ermita de Sant Salvador. Malgrat ser dimecres, al sector escollit, Camí de l’ermita, hi han unes vuit cordades escalant. Temporada alta a Margalef. Ens conformarem amb el que trobem lliure.

Corda nova i lluent. I com corre pel gri-gri!

Surt a vista Soc roig 6a. Una via amb inici rampós i una segona secció vertical i espectacular sobre còdols taronges on cal navegar per trobar els forats bons. Lolita pasión 6a+ és el següent objectiu. Després d’un bon pegue del Roger on es queda a dues cintes de la reunió la provo amb les poques bateries que em queden. Vaig al límit però la via va sortint. Finalment fallo en un pas, caiguda curta i a intentar acabar la via. Quan estic amb la reunió als morros em rellisca el peu dret i ara sí que volo de veritat. Aleeee!!! Entre que l’última xapa ja estava una mica lluny i que la corda és nova volo uns deu metres. Cop a la cama esquerra i un bon ensurt. No queda coco per tornar a provar.
La via m’ha semblat molt més dura del grau que li donen. Personalment li donaria 6b. Després d’aquesta cura psicològica no puc ni encandenar Sac de gemecs 6a. Tota la força física i psicològica s’ha quedat al forats de Margalef després de dos dies a fons.

Un nou concepte per estendre la roba

Ha faltat provar alguna via més dura però ja hi haurà temps. De moment intentar assentar bé el grau, continuar amb les sessions de resina i no perdre la constància. Segur que arribaran millors resultats aviat.