dimecres, 26 de maig de 2010

Totxo de la Morera (Montsant)

Visita de tarda als Totxos de la Morera, concretament al que porta nom homònim. Encara no apreta molt la calor i hem d’aprofitar si volem escalar al Montsant. Donada la capritxosa ubicació dels totxos podem jugar amb les orientacions i escalar a l’ombra. Per sort, les vies fàcils tant al Totxo de la Morera com al Racó del Vilar tenen orientació est i toca l’ombra a la tarda. Avui fins i tot hi havia moments que feia fresca. Ha sigut una tarda de ‘saques’. Quin fart de caure! Al Montsant el grau està apretat, generalment, i no regalen res… Surt a vista La mare de la conilla V i hauria d’haver sortit també El diedre de les follardes V+. Més o menys un metre després de passar l’última xapa i arribant a reunió es trenca una bona pressa i a volar! Sort que el Marc estava atent i no li ha tocat el pedrot ni la metralla que l’acompanyava. Al segon intent surt sense problemes. A partir d’aquí ja no hem encadenat res de res. Hem provat O follamos todos o pinchamos la muñeca 6a+ en top rope i el Marc ha pogut fer-la. A mi el pas clau m’ha empatxat i no surt. Després intent a vista a La Musa 6a, via molt maca de continuitat sobre forats no sempre bons. Un d’aquests forats ens juga una mala passada i fallem al mateix pas. Queda pendent. Per acabar, un pegue a La cunillera 6a, per la que escalo amb més pena que glòria amb caigudes incloses. Això és 6a? Mare meva! Un altre projecte pendent. Ara a controlar el fanatisme fins la propera setmana ja que demà comença una de les cites de l’any a la que fa deu anys que no falto. El Primavera Sound m’espera! De la roca del Montsant al ciment del Parc del Fòrum…


Cara sud del Totxo de la Morera. Només per 'lolos'

Cara est del Toxto de la Morera

dilluns, 24 de maig de 2010

Siurana i Mont-Ral. Passat i present

Cap de setmana amb temps per tot. Per descobrir nous racons a peu per Siurana i per escalar a Mont-Ral.

El dissabte tocava caminar que feia més d’un mes que no passejavem les cames per la muntanya. Excursió pels voltants de Siurana passant pel Grau del Tallat, Grau de la Tornera, La Trona i Fontscaldes. Aquesta caminada ens permet descobrir alguns dels racons més entranyables del terme de Siurana, gaudint de les vistes des de imponents cingleres i fent una visita al passat recordant algunes escalades clàssiques al passar pel Pilar del Cargol o per sota de La Trona. A més, podem connectar el passat d’aquestes clàssiques amb la visió desafiant d’algunes vies d’escalada esportiva al passar pels sectors El Pati i l’Olla quan anem a trobar el fons del barranc de les Fontscaldes. Posar-se sota el desplom de vies com La Rambla 9a+ o Golpe de Estado 9b convida a somiar… Just allà mateix dos guiris acabaven d’escalar la també famosa Kalea Borroka 8b+. I sort que està a l’ombra perquè en els sectors on tocava el sol no hi havia ni una ànima. Acabavem la jornada amb un bon dinar a la terrassa del Bar Íntim a Cornudella. A Cornudella també es queden uns peus de gat que necessiten goma nova. En uns dies tornaran a estar a punt per trepitjar fort!


L'Eli sota l'ombra de La Trona

Diumenge a escalar que no s’ha de perdre el ritme. Els companys de cordada ja havien apretat a fons el dissabte i l’esforç passa factura. Primera parada al sector Terra Negra, on més que escalar sembla que patinis de canto en canto de pulida que està la roca. D’allà cap a La Claca que volem fer Tros d’ase V+, una via de trenta metres i pico fins a la segona reunió poc repetida però absolutament imprescindible! Divertida, roca excel.lent i pati per fartar-se amb la vall del Glorieta com a protagonista. Encadenada queda. Després només queden ganes per provar Eau de sovac 6b a la Paret del Grèvol. No li posem el punt vermell però hi ha color. Surten quasi tots els passos i queda apuntada a la llista de projectes. A la mateixa llista entra la via veïna Bad Religion 6a+, que puja per un esperó aeri i intimidant.


Roger amb uns quants metres per endavant a Tros d'Ase V+

En el camí de tornada una nova mirada al passat contemplant La Barriga de l’Abat, una agulla que es va escalar el primer cop l’any 1943. Aquella escalada ens fa reflexionar sobre el pas dels temps i com han canviat les coses. Un dia hauriem de provar una via calçant espardenyes…

Oriol! Al loro!

dijous, 20 de maig de 2010

Pratdip. Paret dels "rappels"

Sessió de tarda amb el Marc. Decidim visitar un petit sector a Pratdip que es diu Paret dels “rappels”. Ja feia temps que tenia una ressenya de la zona i tocava treure-li la pols. A banda d’aquesta ressenya poca cosa més trobarem buscant per la xarxa. O sigui que aquí teniu una mica de informació actualitzada!

Per arribar al sector agafarem una pista asfaltada que surt pocs metres després de passar Pratdip venint des de Mont-Roig. Seguim la pista i agafarem el primer desviament a la dreta (aquí l’asfalt canvia de color) i seguirem fins trobar una cruïlla amb un pal indicador. Aquí podem aparcar el cotxe sense obstaculitzar el camí. Des d’aquí fins a la paret hi han uns 5 minuts caminant. Les vies estan a peu de pista mateix.


Només cal seguir el camí...

La ressenya que trobem a la xarxa està completament desfasada (desconec si hi ha alguna actualització).

Les vies que es marquen al sector A dedueixo que són clean però la paret està plena de vegetació o sigui que millor oblidar-se.

Les vies del sector B són les que hem fet nosaltres. A tota la part baixa de la paret trobem restes de pedres sikades (no comment). Com que algunes pedres han saltat el grau de les vies creiem que ha canviat sensiblement.


Sika, sika, sika...

De les cinc vies que hi han hem pogut encadenar tres. Ens han semblat: la nº 1 IV+, la nº 3 V+/6a i la nº 4 6a. La nº 2 deu sortir també 6a i la nº 5 ¿?. La dificultat es concentra a les dues primeres xapes excepte a la via la nº 1. La nº 5 és la més dura amb diferència. Quan es supera el tram herbós a la meitat de la paret el grau cau en picat i no passa en cap moment de IV+/V.

L’equipament és bo i les reunions tenen mosquetó (en perfectes condicions) per despenjar-se.

D’aquestes cinc la millor sens dubte és la nº 4. Té una secció amb quatre passos de bidits molt guapa! Llàstima que no es vegi bé el nom de la via a les ressenyes…

Respecte als altres dos sectors, C i D, inicialment les vies estaven clean però es van equipar posteriorment (nº 3 a 8 a la ressenya). Totes segueixen línies de fissures. El proper dia que hi anem les provarem.


Vista general del sector B

Ara que arriba la calor la millor hora per escalar aquí és a partir de les 16/16.30h que és quan comença a entrar l’ombra a la paret.

Sector recomanat per escaladors de localitats properes per dies en que fa mandra fer kilómetres i que tinguin un grau entre V i 6a+. Les vies no són espectaculars però donen per una tarda tranquila d’escalada.


Vista general dels sectors C i D

dimarts, 18 de maig de 2010

Una bona colla de motivats!

Aquests últims dies hem suat motivació i fanatisme. Després d’una bona sessió de plafó el dimecres a La Cova, el dissabte aprofitavem el matí per fer bloc a La Riba i el diumenge esportiva a Siurana. Cap de setmana arrodonit a més amb alguns espectacles cirqueros del Trapezi a Reus. I tot gràcies, en part, a un meravellós anticicló, que diuen els homes del temps que no teniem un de tan llarg des del vint de desembre!?!?!

La matinal bloquera de dissabte va tenir com encadenament més destacable un 6a+ que es va embutxacar l’Andreu. Un problema molt maco de cantos afilats que deixa la pell ben tocada. I encara deixem sense resoldre un tsunami cotat en 6a amb un pas molt finet. Potser podria ser 6a/+. En la propera visita caurà!

Ambientillo al Clot d’en Goda a un parell de grups més blocant per la zona. Lloc perfecte pels dies de calor que s’apropen. Ombra i bany al riu són dos factors a tenir en compte. I si es va amb ganes de més es pot muntar una espectacular tirolina que creua el riu Brugent d’una riba a l’altre.


Impossible perdre's


Diumenge ens juntem una bona colla de motivats i cap a Siurana! Comencem el dia a la zona de vies reoberta a Can Marges. Uns quarts divertits per escalafar i després a intentar encadenar un 6a sense nom i molt ben equipat amb químics. Surt al flash! Bien! Via molt guapa de placa amb un parell de passos d’equilibri sobre forats petits.


Ivan al 6a sense nom a Can Marges


El sector es comença a petar de gent i decidim canviar de lloc. Ens anem cap a Ca l’Orro. Desconec si és un sector completament nou -juraria que no- però no apareixia a l’anterior guia, i també està molt a prop del càmping. Ens plantem allà després d’uns deu minuts d’aproximació. A Siurana només per les aproximacions ja val la pena anar a escalar.

A Ca l’Orro predomina el sisè grau i malgrat la curta aproximació gaudim d’una soledat absoluta! Inimaginable a sectors com Can Melafots o Can Marges.

Formen dues cordades i ens posem amb les vies Tranqui tronqui V+ (a la guia hi ha un error entre el grau que marca al dibuix de la ressenya i a la llista de vies. Després de fer la via jo em quedo amb el V+) i Techophobia 6a. Després farem també Kantego 6a i els més motivats provaran Techolitis 6b en top-rope. Tranqui tronqui i Techophobia surten a vista, mentres que Kantego es ressisteix en un pas i queda pendent de posar el punt vermell. Aquesta última via va per un afilat esperó que dona gran estèctica a l'escalada. El proper dia més que la calor comença a apretar!

Aquest sector és perfecte per gaudir de l’escalada fugint de la massificació d’altres llocs però l’orientació sud farà que d’aquí a uns dies sigui un forn.

Aviat tocarà començar a buscar l’ombra…


Vista idíl.lica des de Ca l'Orro


I més… Després de creuar uns quants correus i sms no vam poder coincidir per escalar amb l’il.lustre blogaire PGB. A veure si trobem un forat i aviat podem formar cordada!

divendres, 14 de maig de 2010

A peu de platja. Escalar a Salou?

Ja feia temps que ens havien parlat d’unes misterioses xapes que respiraven salitre a peu de platja. I a sobre al costat de casa mateix! A finals del passat estiu vam fer una visita per reconèixer el terreny… El lloc: Cala Penya Tallada, a Salou.

És una de les cales que es concentren a la zona de Cap Salou. La singular muralla separa la petita cala de la Cala dels Marbres. Una paret d’uns seixanta o setanta centímetres de gruix, dotze metres d’alçada i uns vint-i-cinc metres de llargada que entra des de terra fins a mar.


La paret (amb tot el sol de cara!)


Realment, les vies d’escalada es troben a la part que dona a la Cala dels Marbres. Hi han unes sis vies, algunes surten des de la sorra mateix i d’altres des de l’aigua. No tenim ni idea de qui les ha equipat, quant temps fa que hi són, ni de la dificultat. Tot un misteri!

La roca a simple vista sembla que hagi de caure a trossos però en general és prou bona. Mirant les línies des de la sorra dona la sensació que falta alguna xapa. Dos seguros en dotze metres… Això sí, tota la paret està fissurada i la possibilitat de posar friends o tascons és factible.

Des d’aquella visita no hem tornat a passar per allà. Aquell dia portàvem tot el material per si podiem provar alguna via però com que no anem sobrats de grau no ens voliem embarcar en possibles marrons. A més, les reunions són bastant precaries (veure fotos) i no donen confiança com per a muntar un top-rope (malgrat poder accedir a totes les vies des de la part de dalt).



Reunions (I)

Reunions (II)

Reunions (III)

Aprofitant aquest espai virtual, si per casualitat l’equipador d’aquesta zona ens llegeix o algú altre té més informació ho agrairiem. Simple curiositat.

I per allargar una mica més la parrafada i completar la informació d’aquesta rara avis de la Costa Daurada… A la cala de l’altra banda de la paret es pot completar un dia de sol i platja amb una miqueta de boulder. Surten travessies amb canto generós i potser surt algun altre problema més dur.


Andreu deixant-se la pell

Unes platges més cap a l’esquerra d’aquesta, concretament a Cala Crancs, també podrem combinar la jornada de platja amb el psicobloc. Al petit penya-segat de la part esquerra de la cala surten un parell de vies fàcils per xalar una mica. Canto que punxa, forats i fins i tot una mica de desplom. Ull amb les cames que es pot acabar amb bones rascades.

Es nota que hi han ganes de que surti el sol no?


Cala Crancs

dilluns, 10 de maig de 2010

Climbing in the rain. El Duc i El Cremat (Arbolí)

On s’ha d’anar a encendre una espelma per a que faci sol dos dies seguits i no plogui cada cop que surts a escalar? Les dues últimes sortides han acabat passades per aigua. Ja tinc la sensació d’escalar a Escòcia més que a terres mediterrànies. I els guiris que venen a passar quinze dies a les famoses escoles de Siurana i Margalef? Deuen estar fregits de tanta boira, humitat i pluja. Al final s’escaparan tots cap a Kalymnos i Antalya en busca del sol que aquí sembla que ens hagi abandonat…


Material en repòs

Prou de divagar i anem al tema! Dues visites a Arbolí per escalar suau, sense forçar el grau i així poder recuperar el to muscular a poc a poc. La primera a El Duc per escalar alguna de les vies noves que hi han al sector. Surt a vista una nova via cotada de V+/6a sense nom. Uns vint metres per gaudir de l’escalada amb un curt tram final en bavaresa abans d’arribar a la reunió. Jo la deixaria en V+ o 6a per escaladors baixets, que hi han un parell de passos d’estirar-se bé. També surt a vista Entre pitus i flautes 6a. Una via que ja comença a estar sobadeta però que es deixa fer. Vint i pocs metres on cal posar-se bé en algun pas cardíac abans de xapar. Ens mirem un nou 6a que es diu Capitan Memo i que està just a la dreta de Kiff mi kiwi 8a. Un maillon penja de la tercera xapa i es tira enrera. La via tira per una xemenèia/diedre una mica especial i no acabem de desxifrar com atacar-la. M’agradaria veure-li escalar a algú... Projecte doncs per propera visita, igual que la clàssica Mari-line 6a+ que ja hi han ganes de provar. Una estona després la pluja ens enganxa a El Cremat provant Anorèxia 6a. A córrer per no acabar xops i recollir el material ben ràpid!


Oriol intentant a vista Marfantes 6a+

Ahir tornada a El Cremat sense gaire èxit. Un altre cop un dia gris que acaba amb pluja i no hi ha manera d’encadenar res. Al loro amb les vies que hi han al final del sector que tenen una roca especial en els dos primers metres de paret, més o menys, i de tant es trenca algun canto. Ahir mateix em vaig quedar amb un bon tros de roca a la mà sense arribar a caure però després, a la mateixa via, va saltar una presa de peu que sí que em va fer volar.

Ara demanar als deus de la pluja que no plogui en la propera sortida i poder apuntar alguna nova via a la llibreta.

Roger a Entre pitus i flautes 6a