Climbing in the rain. El Duc i El Cremat (Arbolí)

On s’ha d’anar a encendre una espelma per a que faci sol dos dies seguits i no plogui cada cop que surts a escalar? Les dues últimes sortides han acabat passades per aigua. Ja tinc la sensació d’escalar a Escòcia més que a terres mediterrànies. I els guiris que venen a passar quinze dies a les famoses escoles de Siurana i Margalef? Deuen estar fregits de tanta boira, humitat i pluja. Al final s’escaparan tots cap a Kalymnos i Antalya en busca del sol que aquí sembla que ens hagi abandonat…

Material en repòs

Prou de divagar i anem al tema! Dues visites a Arbolí per escalar suau, sense forçar el grau i així poder recuperar el to muscular a poc a poc. La primera a El Duc per escalar alguna de les vies noves que hi han al sector. Surt a vista una nova via cotada de V+/6a sense nom. Uns vint metres per gaudir de l’escalada amb un curt tram final en bavaresa abans d’arribar a la reunió. Jo la deixaria en V+ o 6a per escaladors baixets, que hi han un parell de passos d’estirar-se bé. També surt a vista Entre pitus i flautes 6a. Una via que ja comença a estar sobadeta però que es deixa fer. Vint i pocs metres on cal posar-se bé en algun pas cardíac abans de xapar. Ens mirem un nou 6a que es diu Capitan Memo i que està just a la dreta de Kiff mi kiwi 8a. Un maillon penja de la tercera xapa i es tira enrera. La via tira per una xemenèia/diedre una mica especial i no acabem de desxifrar com atacar-la. M’agradaria veure-li escalar a algú... Projecte doncs per propera visita, igual que la clàssica Mari-line 6a+ que ja hi han ganes de provar. Una estona després la pluja ens enganxa a El Cremat provant Anorèxia 6a. A córrer per no acabar xops i recollir el material ben ràpid!

Oriol intentant a vista Marfantes 6a+

Ahir tornada a El Cremat sense gaire èxit. Un altre cop un dia gris que acaba amb pluja i no hi ha manera d’encadenar res. Al loro amb les vies que hi han al final del sector que tenen una roca especial en els dos primers metres de paret, més o menys, i de tant es trenca algun canto. Ahir mateix em vaig quedar amb un bon tros de roca a la mà sense arribar a caure però després, a la mateixa via, va saltar una presa de peu que sí que em va fer volar.

Ara demanar als deus de la pluja que no plogui en la propera sortida i poder apuntar alguna nova via a la llibreta.

Roger a Entre pitus i flautes 6a