Segons informa Dani Andrada al seu blog, el proper mes d'octubre sortirà a la venda la guia d'escalada Tarragona climbs. Amb aquesta publicació Pete O'Donovan i el mateix Andrada continuen la saga començada amb la ja clàssica Lleida climbs.
La guia inclourà ressenyes de zones prou conegudes com Siurana, La Mussara o Margalef; algunes "oblidades" com Els Cogullons, que esperem serveixi per revitalitzar la zona; i altres pràcticament inèdites com Llaberia, Tivissa o El Penitent.
Una compilació molt atractiva sobre el paper, i que tenint en compte la seva companya de col.lecció, segur que no decepciona.
No comptava amb escalar fins demà dimecres però l’Oriol té el matí lliure i em proposa anar a fer una mica de boulder al Clot d’en Goda (La Riba). A mi em costa dir que no quan es presenta una oportunitat per anar a escalar o sigui que… Feia temps que no veniem i només arribar ens adonem de que han desbrossat més la zona. Just abans d’arribar al bloc La Placa, a mà dreta han realitzat un dura feina de neteja i han quedat a la vista dos blocs que es veuen des del mateix camí. Al bloc de la part superior ens trobem penjat a l’Antonio Rey, principal impulsor de la zona, acabant d’arrencar les poques herbes que queden a la roca. Té bona pinta. Ens estem una estona parlant amb ell abans de començar a apretar. Ens explica una mica com està evolucionant la zona i ens comenta que s’han obert un munt de problemes nous. Aprofito per agraïr des d’aquí la gran tasca que està realitzant, una feina titànica!
Netejant
Nou bloc a l'inici del Clot d'en Goda
Ja que estem al costat comencem amb La Placa i el problema Nyec 6a+. Abans estava graduada en 6a però l’Antonio ens diu que s’ha trencat una presa clau i que ha augmentat la dificultat sensiblement. Tant a l’Oriol com a mi ens surt al segon intent. L’alçada del bloc és considerable i es destrepa per un lateral amb l’ajuda d’una corda fixa. De camí cap al Totxo del Boig fem una parada a El Trapezi on hi ha un problema fàcil però alt (a una escola d’escalada esportiva potser tindria un parell de parabolts). L’Oriol ja el té encadenat. A mi em fa gràcia fer-lo per l’alçada que té. Canto a dojo però millor no caure. Ara sí, cap al Totxo del Boig. En aquest bloc ens passarem la majoria del matí. L’Oriol té un compte pendent amb Bravo 40 6c, i m’enganya per provar-lo també. No sé dir que no… Els moviments són molt guapos. Monodits, equilibri, regletes i anar a caçar el canto bo per sortir. Anem treient tots els moviments després d’uns quants intents però l’últim pas és llarg i el dinàmic no és fàcil. L’Oriol ha pillat el canto de sortida en un pegue però se li ha obert la mà en l’últim moment. Argh! Per ben poc! Jo em quedo a centímetres de tocar l’última presa. Com ens ha picat el problema. Està madur per una propera tentativa.
Tsunami a El Trapezifoto: Oriol Llorens
Bravo 40 6c foto: Oriol Llorens
Tenim els dits roent i mentres descansem ens dediquem a descobrir nous blocs que s’han netejat per la zona de Els Pins Alts. Acabem la sessió al Totxo Radikal fent Me la pude 5+. Provem fent l’entrada sit start però la força ja no ens acompanya. De peu surt bé. Una línea maca. Quan ja ens donàvem per vençuts ens crida l’atenció Le crunch 6a sit start a La Tanca, però queda en projecte. No ens hem emportat molts blocs però hem tibat més del que ens pensàvem, sobretot a Bravo 40. Bon entrenament de força i bloquejos, i que ens permet no perdre el ritme per les properes sortides. Seguim motivats!
La setmana passada va sortir a la venda “Bloc. Muntanyes de Prades”, un nova guia de bloc que cobreix les zones d’Albarca, Arbolí, La Mussara, La Febró, i Siurana.
Consultant la guia queda clar que els autors i també aperturistes de molts dels problemes, Màrius Riera i Jordi Feliu, s’han fotut una currada impressionant!
El disseny de les ressenyes és senzill i funcional. Com que la majoria de blocs estan en franges de roca els croquis estan realitzats sobre dibuixos que representen les diferents parets. Acompanyen a les ressenyes nombroses fotografies que fan més fàcil identificar molts dels problemes. A més a més, a banda del grau del bloc es dona informació sobre com comença (p.ex. inici mà dreta al lateral). Així s’acabaran moltes discussions amb els companys en plan: “On poso la mà esquerra? Aquí o allà?” o “Si toques aquest canto és 6a i si no el toques és 6b”. Com la pròpia guia indica la majoria de blocs són de roca calcària amb l’excepció dels de la zona d’Albarca que són de gres (arenisca). Segur que amb la publicació d’aquesta guia es reactiven zones com Arbolí o Siurana, que mai han deixat de visitar els locals que practiquen bloc, però que desconeixen la majoria d’escaladors que venen d’altres llocs. S’han deixat fora de la guia zones de bloc que les de la Lloera, Cogullons o la Riba, principalment per qüestions d’espai -indiquen els autors-. La suma de tot el que apareix aquí ressenyat a zones com les de Mont-Roig, Clot d’en Goda (La Riba) o Cabacés, fa que ens trobem davant d’un camp de joc de dimensions gegantines. Només en aquesta guia trobarem mil cinc-cents blocs que esperen els encadenaments dels més fanàtics.
Trobareu la guia a Goma II (Cornudella), Càmping de Siurana, Vivac (Reus) i a altres punts de venda habituals de la província.
Avui he tret la pols al crash pad i he fet una visita fugaç en solitari al Clot d’en Goda a La Riba. Quan he arribat al pàrking de la zona el termòmetre del cotxe ja marcava 28º. Uf! Ha baixat la motivació de cop, però… Hi han dues espinetes que em vull treure de sobre. Algun bloc fàcil per escalfar i ja veig que avui ni a l’ombra s’estarà a gust. Anem per feina que el temps vola i la temperatura puja sense pietat!
Caos de blocs al curs del riu Brugent
Al sector La Font el primer dels modestos objectius. Bloc d’aproximadament cinc metres amb dos problemes. La meva lluita personal és amb un 6a on la clau és col.locar bé els peus, quasi en adherència, per arribar a un forat bo i solucionar el percal. El dia que el vaig provar em vaig cagar en el pas clau per una possible caiguda dolenta. Avui, sense porters i amb el cor a mil ha sortit al primer pegue. Esperonat me’n vaig cap a La Placa on un altre problema ha donat guerra en anteriors visites. Avui ha caigut al segon pegue i em pregunto com és possible que no hagués llegit bé abans els moviments. Fins i tot em semblava que el grau podia pujar un plus. Abans de marxar he estat provant un 6a+ plaquero i finet però aquí he acusat la falta de porter i no em volia jugar els turmells.
Raspallant!
Matí que deixa bon sabor de boca. Aconseguir aquestes dues petites fites em fa veure que en un parell de mesos he evolucionat una mica, només una mica, en tècnica i gestualitat i que passos que abans em semblaven complicats ara ja no ho són tant. La clau per seguir millorant és evident doncs: escalar, escalar i escalar! Ara toca no perdre la motivació en els dies de canícula…
El passat dissabte vam coincidir a Arbolí amb el noi que va estar gravant al Ripabloc a La Riba -en Rubén Borràs- i ens va dir que ja estava penjat el vídeo a la xarxa. Dos minuts en els que es capta el bon ambient que va haver a la concentració i alguns dels blocs, ja clàssics, de la zona. Bona feina!
Aquests últims dies hem suat motivació i fanatisme. Després d’una bona sessió de plafó el dimecres a La Cova, el dissabte aprofitavem el matí per fer bloc a La Riba i el diumenge esportiva a Siurana. Cap de setmana arrodonit a més amb alguns espectacles cirqueros del Trapezi a Reus. I tot gràcies, en part, a un meravellós anticicló, que diuen els homes del temps que no teniem un de tan llarg des del vint de desembre!?!?!
La matinal bloquera de dissabte va tenir com encadenament més destacable un 6a+ que es va embutxacar l’Andreu. Un problema molt maco de cantos afilats que deixa la pell ben tocada. I encara deixem sense resoldre un tsunami cotat en 6a amb un pas molt finet. Potser podria ser 6a/+. En la propera visita caurà!
Ambientillo al Clot d’en Goda a un parell de grups més blocant per la zona. Lloc perfecte pels dies de calor que s’apropen. Ombra i bany al riu són dos factors a tenir en compte. I si es va amb ganes de més es pot muntar una espectacular tirolina que creua el riu Brugent d’una riba a l’altre.
Impossible perdre's
Diumenge ens juntem una bona colla de motivats i cap a Siurana! Comencem el dia a la zona de vies reoberta a Can Marges. Uns quarts divertits per escalafar i després a intentar encadenar un 6a sense nom i molt ben equipat amb químics. Surt al flash! Bien! Via molt guapa de placa amb un parell de passos d’equilibri sobre forats petits.
Ivan al 6a sense nom a Can Marges
El sector es comença a petar de gent i decidim canviar de lloc. Ens anem cap a Ca l’Orro. Desconec si és un sector completament nou -juraria que no- però no apareixia a l’anterior guia, i també està molt a prop del càmping. Ens plantem allà després d’uns deu minuts d’aproximació. A Siurana només per les aproximacions ja val la pena anar a escalar.
A Ca l’Orro predomina el sisè grau i malgrat la curta aproximació gaudim d’una soledat absoluta! Inimaginable a sectors com Can Melafots o Can Marges.
Formen dues cordades i ens posem amb les vies Tranqui tronqui V+ (a la guia hi ha un error entre el grau que marcaal dibuix de la ressenya i a la llista de vies. Després de fer la via jo em quedo amb el V+) i Techophobia 6a. Després farem també Kantego 6a i els més motivats provaran Techolitis 6b en top-rope. Tranqui tronqui i Techophobia surten a vista, mentres que Kantego es ressisteix en un pas i queda pendent de posar el punt vermell. Aquesta última via va per un afilat esperó que dona gran estèctica a l'escalada. El proper dia més que la calor comença a apretar!
Aquest sector és perfecte per gaudir de l’escalada fugint de la massificació d’altres llocs però l’orientació sud farà que d’aquí a uns dies sigui un forn.
Aviat tocarà començar a buscar l’ombra…
Vista idíl.lica des de Ca l'Orro
I més… Després de creuar uns quants correus i sms no vam poder coincidir per escalar amb l’il.lustre blogaire PGB. A veure si trobem un forat i aviat podem formar cordada!
Aquest dissabte tocava visitar de nou el Clot d’en Goda. L’excusa: Ripabloc 2010. No vam matinar gaire que la nit anterior havia sigut llarga. A l’arribar a La Riba el parking proper a la zona de boulder ja descobria que allò seria un gran jornada fanàtica.
Deu minutets caminant amb el riu Brugent fent companyia fins arribar al punt d’inscripció. Allà recollim la samarreta de la concentració i ja estem llestos per deixar-nos la pell a l’excel.lent roca del Clot!
La convocatòria va ser tot un èxit, quasi cent escaladors si no falla la memòria. Un nombre equilibrat pel que ofereix la zona que va permetre blocar sense aglomeracions a peus dels blocs com en altres concentracions més massives.
Un gran ambient amb escaladors de tots els nivells. Què forts que estan alguns!
Respecte a la graduació, l’organització va penjar una foto de cada bloc al costat d’aquests amb els problemes i els graus corresponents. Així cadascú podia seguir el circuit que més li vingués de gust.
Despegant del terra en un tsunami 6a
L’equip de Factor 2 va poder resoldre un bon grapat de blocs jugant-se bones caigudes en alguns, que de tsunamis hi havien uns quants! I queda algun projecte pendent per una propera i esperem que no molt llunyana visita.
Al web oficial de la competició trobareu un munt de fotos de la jornada. Nosaltres no em vam fer gaires, només pensavem en fer el bou…
Malauradament no ens vam poder quedar fins al final de la concentració i ens vam perdre l’acte popular de sorteig de material. A qui li debien tocar les samarretes?
Recomanar des d’aquí a tothom que li agradi el boulder una visita al Clot d’en Goda. No us decepcionarà. Blocs per tots els nivells en un entorn idíl.lic. A l’estiu fins i tot es pot completar la jornada amb un banyet al riu!
* Aquest cop les fotos són cortessia de l'Anna Quintero. Gràcies!
Cap de setmana sense treure la corda de la bossa… A vegades les conjuncions astrals fan que sigui impossible trobar companys per anar a fer esportiva. Sort que per dies així el boulder és una gran alternativa. Aprofitant el sol matinal m’apropo fins a La Riba per visitar per primer cop el Clot d’en Goda.
Una zona de boulder en actiu des de fa temps i sembla ser que encara poc explotada. El proper dissabte es celebrarà allà la concentració Ripabloc 2010. Segur que serveix per donar una bona empenta a la zona.
Els blocs es troben repartits al llarg d’un bosc que limita amb el riu Brugent. Quasi des de qualsevol punt sentim el brugir de l’aigua. Això li dona un caràcter molt especial a l’espai…
Com que tenia el temps justet m’he limitat a passejar pels sectors més propers com Raconet de la Núria, Zona Zero, La Cova o La Font. Encara que només portava un petit mapa de la zona i cap mena de ressenyes es veu a simple vista que el lloc dona molt de joc. Hi ha roca per a tots els gustos: desploms, tsunamis, fissures, plaques de petits forats, …
Malgrat no haver apretat gaire aquesta visita ha servit per a que encara hi hagin més ganes de que arribi el proper dissabte i gaudir d’una jornada ultra fanàtica. Factor 2 estarà allà!
Al Raconet de la Núria
Trobareu tota la informació sobre la concentració, la zona i moltes fotos dels blocs i sectors al blog abans citat: Ripabloc 2010.
Destacar la feinada que han fet els aperturistes de la zona per netejar tots els camins i peus dels blocs per a deixar el terreny de joc en unes condicions excel.lents.
* Fotos: Berta Torres. La germana petita que avui ha fet de fotògrafa!
Entrades
