diumenge, 27 de juny del 2010

Arbolí a fons!

La veritat és que últimament estem abonats a Arbolí. S’han d’aprofitar al màxim les visites de tarda i aquesta escola és de les que ens cau més a prop de casa. I els projectes es multipliquen.
El divendres l’Andreu finalment va assaborir les mels de l’èxit encadenant el seu primer 6a+, Havaneres. Jo tenia en ment intentar Marina 6b a vista però no va poder ser. Malgrat no aconseguir encanenar-la tampoc al segon pegue –i deixar-la per un altre dia- la via em va semblar molt maca. Ja ho deia en Groinket al seu blog: “probablement la millor via del sector”. La continuïtat de la via no et deixa descansar el cap ni un sol moment! El proper dia caurà…
Dissabte més Arbolí. Primer visita fugaç a les Agulles de l’Embut on el Roger vol fer Cata kumbas 6a+ . A mi també em feia gràcia aquesta via però no m’ensurto. El Roger encadena sense problemes i també escala A lo cubano 6b. Placa de tres xapes més reunió on cal posar-se bé. Aquí tampoc m’ensurto. Quin inici de jornada més desesperant!
Massa calor ja per escalar en aquest sector i trasllat de trastos cap al Totxo Manu Aquí com a mínim tindrem una mica d’ombra a peu de via.

Desplom amb canto (Totxo Manu)

El Totxo Manu és un petit sector poc visitat. Malgrat que les vies que hi han no són gens llargues –no sobrepassen els dotze metres- la roca és excel.lent i totes les vies que hem provat ens han agradat. I l’aproximació és quasi nul.la ja que el totxo està pegadet a la carretera, des d’on es veu la part superior d’aquest.
Sector perfecte si ens movem entre el 6a i el 6c+ i volem combinar l’escalada en placa – 5 vies- i desploms -5 vies-. Aquí canvia la meva sort i encadeno al segon pegue Zoe 6a+. Cotinuïtat de principi a fi amb xapatge cardíac de la reunió. Només fa deu metres però estan aprofitadíssims. El Roger també se l’apunta. La veïna de l’esquerra és No embruteu la muntanya 6a+ però ens sembla una mica més dura i l’encadenament es resisteix. Una altra a la llista de projectes. Per acabar la jornada dos 6a desplomats amb canto a dojo: Iosu posat al budriel i Pinxo y panxo, que només escala el Roger. Jo ja tinc la pell massa tocada.
Amb la visita a aquest sector continuem descobrint vies poc repetides a Arbolí. Quin serà el següent?

Placa placa (Totxo Manu)

* això d’anar a escalar en cordada de dos fa complicat fer bones fotos i que no tinguin gaire interés, però al menys donen color…

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada