Roca Aguilera (El Vendrell)

Avantçant-nos a la previsió de pluges pels propers dies ahir vam fer una visita a Roca Aguilera. Una petita escola a prop de El Vendrell que visitavem per primera vegada. Des de que vam descobrir la zona gràcies al blog de Skalatopi la teniem a la llista de “visites futures”.
Actualment s’estan reequipant totes les vies gràcies a la tasca del Grup Mutanyenc Lira Vendrellenca però encara queden algunes amb anclatges de museu. Les renovades compten amb químics ben lluents i reunions de luxe.
Com que vam arribar una mica tard, entre trobar el lloc i situar totes les vies, no vam fer gaire cosa.

De museu...

He de dir que les vies que vam escalar no ens van acabar de fer el pes, excepte l’última del dia: Desembre congelat 6a. Via curteta que té tota la dificultat concentrada entre el segon i tercer químic. Després és qüestió de trobar els cantos bons per arribar a la cadena. L’anècdota del dia: el vol de quasi sis metres que em vaig emportar en aquesta via quan al segon pegue estava a punt de xapar el tercer químic amb tota la corda a la mà. Vinga!!!
Per cert, sort que estava el dia tapat perquè en dies de sol i amb l’estiu a tocar aquesta zona no és gaire recomanable. Només queda a l’ombra el sector Abelles ben entrada la tarda.
Objectiu del dia complert: conèixer un racó més; i malgrat no ser espectacular segur que tornarem un dia o altre.

Roca Aguilera sota les últimes llums del dia