L’última sortida per escalar ha servit per tornar a juntar la cordada Factor 2. Encadenant de nou! Feia dies que no escalàvem plegats i hem d’agafar bon ritme per l’escapada que farem a Cavallers la primera setmana de juliol.
Cadascú té els seus objectius: l’Andreu agafar ritme, constància i tornar a un bon punt de forma, i jo mantenir les bones sensacions de les últimes jornades, que ja és molt!
Res millor per aconseguir tot això que Arbolí, i aquest cop el sector escollit és el Forat del Serratell. Hem vist que hi han dos “nous” cinquens que no surten a les ressenyes que portem (del gener de 2008) i que ens serviran per escalfar motors.
Les vies estan a l’esquerra de tot de la paret i no fan més de 15 metres. La roca no és gaire bona als primers metres, sobre tot a la via de l’esquerra, i unes quantes repises trenquen la continuitat. Són completament prescindibles.
Un cop liquidades traslladem els trastos a peu de les vies Tetacinco V+ i Ruck català 6a+. Aquesta última és el gran objectiu de la jornada. Tetacinco surt bé encara que ens ha semblat una via rara i potser podria quedar com a V+/6a.
Top rope a punt per provar el sisè. Al primer pegue em lio per la dreta i em sembla durilla. L’Andreu la fa amb més tendència cap a l’esquerra i sembla més fàcil. En el segon pegue en top rope surt del tiron o sigui que ara toca escalar de veritat. Dit i fet! En un no res estic xapant la reunió i m’apunto el segon 6a+ al compte particular.
Cadascú té els seus objectius: l’Andreu agafar ritme, constància i tornar a un bon punt de forma, i jo mantenir les bones sensacions de les últimes jornades, que ja és molt!
Res millor per aconseguir tot això que Arbolí, i aquest cop el sector escollit és el Forat del Serratell. Hem vist que hi han dos “nous” cinquens que no surten a les ressenyes que portem (del gener de 2008) i que ens serviran per escalfar motors.
Les vies estan a l’esquerra de tot de la paret i no fan més de 15 metres. La roca no és gaire bona als primers metres, sobre tot a la via de l’esquerra, i unes quantes repises trenquen la continuitat. Són completament prescindibles.
Un cop liquidades traslladem els trastos a peu de les vies Tetacinco V+ i Ruck català 6a+. Aquesta última és el gran objectiu de la jornada. Tetacinco surt bé encara que ens ha semblat una via rara i potser podria quedar com a V+/6a.
Top rope a punt per provar el sisè. Al primer pegue em lio per la dreta i em sembla durilla. L’Andreu la fa amb més tendència cap a l’esquerra i sembla més fàcil. En el segon pegue en top rope surt del tiron o sigui que ara toca escalar de veritat. Dit i fet! En un no res estic xapant la reunió i m’apunto el segon 6a+ al compte particular.
Reestrenant peus de gat. Nova goma per cremar!Amb l’alegria a sobre l’Andreu s’anima i la torna a provar en top rope. La treu tota excepte un passet que no surt a la primera però que acaba resolent amb maestria. Bé bé, projecte pendent company!
Canvi de sector i trastos cap a El Cremat. Voliem provar Havaneres 6a+ però està ocupada (i quin aleje de l’última xapa a la reunió!?). L’Andreu esperonat pel bon ritme del dia decideix provar Queimada 6a que té pendent d’encadenar. Les forces flaquejen i no hi ha manera però els pegues han servit per volar tres vegades i pillar confiança de nou. Jo la repeteixo per fer metres i després la desmonto fent la veïna Ron cremat V per enèsima vegada.
No hi ha temps per més però una via que mai ens haviem plantejat crida la nostra atenció: Mulata de la Havana 6b. Algun dia caurà, i esperem que sigui aviat.
Si algú continua llegint després d’aquest totxo que no sé si interessa a gaire gent –vull pensar que sí- toca explicar l’ensurt del dia: quan l’Andreu es despenjava d’una de les reunions, i quasi arribant al terra, se li ha sortit la cinta d’una de les civelles de les cames de l’arnés (veure foto). El problema no és greu perquè el punt d’encordament continua intacte però es suposa que el final de la cinta està cosit fent un plec per a que no se surti. Us ha passat mai?
Canvi de sector i trastos cap a El Cremat. Voliem provar Havaneres 6a+ però està ocupada (i quin aleje de l’última xapa a la reunió!?). L’Andreu esperonat pel bon ritme del dia decideix provar Queimada 6a que té pendent d’encadenar. Les forces flaquejen i no hi ha manera però els pegues han servit per volar tres vegades i pillar confiança de nou. Jo la repeteixo per fer metres i després la desmonto fent la veïna Ron cremat V per enèsima vegada.
No hi ha temps per més però una via que mai ens haviem plantejat crida la nostra atenció: Mulata de la Havana 6b. Algun dia caurà, i esperem que sigui aviat.
Si algú continua llegint després d’aquest totxo que no sé si interessa a gaire gent –vull pensar que sí- toca explicar l’ensurt del dia: quan l’Andreu es despenjava d’una de les reunions, i quasi arribant al terra, se li ha sortit la cinta d’una de les civelles de les cames de l’arnés (veure foto). El problema no és greu perquè el punt d’encordament continua intacte però es suposa que el final de la cinta està cosit fent un plec per a que no se surti. Us ha passat mai?
Revisar sempre el material abans de començar a escalar
Entrades
Ostres quin mal rollo, jo per si de cas, el arnés amb les perneras fijas no ajustables.
ResponEliminaFelicitats pel 6a+, ja caen com xurros.
Tenia ben cordades les perneres de l'arnés? És el primer cop que ho sento i pel que veig, la civella és de tancament automàtic... molt extrany!
ResponEliminaEnhorabona pels encadenes i al tanto amb els arnesos!
no ens vam fixar al començar la via però en principi l'arnés estava tot ben cordat. potser en algun cop sec al caure es va sortir. queda clar que sempre s'ha d'estar atent a tot!
ResponElimina