Canvi d’aires i tercera visita a Montserrat. Aquest cop toca conèixer la zona de Sant Benet. Tantes piades que havia llegit i tantes històries que havia escoltat atentament i ara per fi camino entre l’Elefant, la Prenyada, La Trumfa, La Mòmia, etc.
Avui faig cordada amb l’Alexis. Ell coneix bé la zona i ja ha escalat moltes vies aquí, però sempre hi han projectes pendents. Em deixaré emportar i em refiaré del seu bon criteri a l’hora d’escollir les vies a escalar.
I com es diuen les vies? G.A.M. a la Momieta i Haus-Estrems a la Mòmia. La “Haus”? Eh… Em sona haver llegit molta literatura sobre aquesta via. Sí home! És la que té el mític offwidth al segon llarg. Un calfred em recorre l’esquena. No sé si seré capaç de superar una escalada com aquesta però la motivació i l’oportunitat de fer una via tan mítica poden amb tot.
Avui faig cordada amb l’Alexis. Ell coneix bé la zona i ja ha escalat moltes vies aquí, però sempre hi han projectes pendents. Em deixaré emportar i em refiaré del seu bon criteri a l’hora d’escollir les vies a escalar.
I com es diuen les vies? G.A.M. a la Momieta i Haus-Estrems a la Mòmia. La “Haus”? Eh… Em sona haver llegit molta literatura sobre aquesta via. Sí home! És la que té el mític offwidth al segon llarg. Un calfred em recorre l’esquena. No sé si seré capaç de superar una escalada com aquesta però la motivació i l’oportunitat de fer una via tan mítica poden amb tot.
La Momieta i la MòmiaComencem amb la GAM a la Momieta (6a, 75m). Com que jo sóc un iniciat en aquest tipus d’escalades cedeixo l’honor de liderar tots els llargs a l’Alexis. Em conformo anant de segon per agafar rodatge. Setanta-cinc metres i tres llargs que nosaltres farem en dos amb corda simple de 70m. Preciós primer llarg amb un inici finet típic montserratí que et posa ràpid en situació, i uns moviments emocionants abans d’arribar a la R1. He pogut encadenar anant de segon, de primer ja veuriem... Per protegir un bon “aleje” l’Alexis havia col.locat un alien groc.
El segon llarg –empalmat amb el tercer- també és ben maco. S’ha de sortir amb els nervis templats de la R1 fins arribar a xapar el primer parabolt i després anar navegant per trobar les preses bones. A poc a poc la paret es converteix en una rampa fins al cim de la Momieta. Descens per la cara oest amb dos ràpels. En el segon de 40m ens ha arribat amb la corda en doble deixant-nos just a sobre d’una repiseta que es pot desgrimpar fàcilment.
Amb aquesta escalada jo ja en tindria prou per avui. Estic molt content per haver fet la meva primera via a Sant Benet i ja aniria a celebrar-ho amb un suc de civada. Però ara ve lo bo!
El segon llarg –empalmat amb el tercer- també és ben maco. S’ha de sortir amb els nervis templats de la R1 fins arribar a xapar el primer parabolt i després anar navegant per trobar les preses bones. A poc a poc la paret es converteix en una rampa fins al cim de la Momieta. Descens per la cara oest amb dos ràpels. En el segon de 40m ens ha arribat amb la corda en doble deixant-nos just a sobre d’una repiseta que es pot desgrimpar fàcilment.
Amb aquesta escalada jo ja en tindria prou per avui. Estic molt content per haver fet la meva primera via a Sant Benet i ja aniria a celebrar-ho amb un suc de civada. Però ara ve lo bo!
A la G.A.M. Sento un noséquè a l’estòmac simplement contemplant aquella estreta xemeneia des del terra. Però ja està decidit. Objectiu: Haus-Estrems (6a, 155m).
Un cop més l’Alexis tirarà de primer. Jo encara no tinc gaire clar que pugui sortir sa i estalvi d’aquell infern d’escletxa.
Quan escalo el primer llarg penso que aquest sí que el podria haver fet de primer encara que només hi hagin dos parabolts en trenta metres. Es pot llaçar una savina, va bé un friend mitjà i les dificultats no passen de IV.
I comença l’espectacle…
Un cop més l’Alexis tirarà de primer. Jo encara no tinc gaire clar que pugui sortir sa i estalvi d’aquell infern d’escletxa.
Quan escalo el primer llarg penso que aquest sí que el podria haver fet de primer encara que només hi hagin dos parabolts en trenta metres. Es pot llaçar una savina, va bé un friend mitjà i les dificultats no passen de IV.
I comença l’espectacle…
L'offwidth s'apropaL’Alexis es baralla una bona estona amb el primer tram de l’offwidth i després d’haver de treure’s el casc perquè es queda empotrat i anar reptant com pot arriba per fi a la primera assegurança. A uns deu metres des de l’inici del llarg! Tot i que és difícil caure quan estàs empotrat allà psicològicament és dur. Tira amunt i empalma amb el següent llarg. Arriba el meu torn.
Entro com puc a la xemeneia i vaig arrosegant-me. Arriba un punt en que no em puc ni moure! La cordada que puja darrera nostre i que espera pacientment a la reunió m’anima i finalment puc sortir d’aquest patiment claustrofòbic (també m’he de treure el casc perquè no em deixa avançar). Passat aquest tram la xemeneia t’escup i s’ha de fer un pas on cal apretar. Fallo el moviment i em penjo. Llàstima! S’escapa l’encadenament encara que sigui de segon. Necessito dos intents per passar-lo. Després ve un tram molt maco fins a la R3 i ja serà una escalada de plaer fins al cim. El quart llarg és realment espectacular. Ambient, pati i un diedre i bavaresa d’escàndol. En l’últim llarg em fixo que només hi ha un parabolt i un merlet. Ja veig com les gasten a Montserrat.
Entro com puc a la xemeneia i vaig arrosegant-me. Arriba un punt en que no em puc ni moure! La cordada que puja darrera nostre i que espera pacientment a la reunió m’anima i finalment puc sortir d’aquest patiment claustrofòbic (també m’he de treure el casc perquè no em deixa avançar). Passat aquest tram la xemeneia t’escup i s’ha de fer un pas on cal apretar. Fallo el moviment i em penjo. Llàstima! S’escapa l’encadenament encara que sigui de segon. Necessito dos intents per passar-lo. Després ve un tram molt maco fins a la R3 i ja serà una escalada de plaer fins al cim. El quart llarg és realment espectacular. Ambient, pati i un diedre i bavaresa d’escàndol. En l’últim llarg em fixo que només hi ha un parabolt i un merlet. Ja veig com les gasten a Montserrat.
Alexis vibrant a l'L4 de la Haus-Estrems
Cordada amb la que vam compartir l'ascensió a la Haus-EstremsA l’arribar al cim de la Mòmia una gran pau i alegria m’envaeixen. Aquí encadenar era el que menys comptava. Quina via! Encara floto mentres escric la piada!
Felicitacions, fotos i cap avall que s’està fent de nit. Dos ràpels per la cara oest, desgrimpada fàcil i baixada per una canal de roca polida.
Els frontals il.luminen el camí de tornada. Després d’aquesta gran jornada tinc claríssim que no tardaré gaire en tornar a Sant Benet. Montserrat m’està abduint a poc a poc!
Felicitacions, fotos i cap avall que s’està fent de nit. Dos ràpels per la cara oest, desgrimpada fàcil i baixada per una canal de roca polida.
Els frontals il.luminen el camí de tornada. Després d’aquesta gran jornada tinc claríssim que no tardaré gaire en tornar a Sant Benet. Montserrat m’està abduint a poc a poc!
Fins aviat Sant Benet!
Entrades
Ivan, apuntes fort! Primer dia a St Benet i Haus-Estrems... quin tio!
ResponEliminaAra toca buscar-ne de més assequibles per disfrutar-les de primer :D
ja veus Pere! em van "enganyar" per fer-la. jaja! a mi em feia molt de respecte però malgrat el patiment vaig gaudir molt de la via. ja estic buscant vies més fàcils per anar tirant de primer per Sant Benet.
ResponEliminaMákina!
ResponEliminaUri.