Doncs sí, aquí està l’enèssima piada que trobareu a la xarxa sobre aquesta via. No descobrireu res de nou llegint el post però no m’hi puc estar d’explicar res.
El llibre “El plaer de l’escalada” descriu l’Esperó dels Elfos com: “Magnífica escalada sobre roca immillorable. Equipada amb parabolts. Fantàstica”. La guia d’Escales del Luichy resumeix: “Clásica y vertical, casi toda en placa”.
A banda d’aquestes bones referències biblogràfiques, m’havien parlat tan bé d’aquesta paret i de les vies que hi han obertes que fins i tot em feia por portar-me una decepció, però… Un cop fas els primers passos ja saps que no t’han enganyat. T’esperen cent setanta-cinc metres de festival.
La via està pràcticament equipada però uns friends mitjans i algún tascó no aniran malament per minimitzar la distància que hi ha entre parabolt i parabolt. A més a més el tercer llarg –el de tall més clàssic- està pràcticament desequipat.
El llibre “El plaer de l’escalada” descriu l’Esperó dels Elfos com: “Magnífica escalada sobre roca immillorable. Equipada amb parabolts. Fantàstica”. La guia d’Escales del Luichy resumeix: “Clásica y vertical, casi toda en placa”.
A banda d’aquestes bones referències biblogràfiques, m’havien parlat tan bé d’aquesta paret i de les vies que hi han obertes que fins i tot em feia por portar-me una decepció, però… Un cop fas els primers passos ja saps que no t’han enganyat. T’esperen cent setanta-cinc metres de festival.
La via està pràcticament equipada però uns friends mitjans i algún tascó no aniran malament per minimitzar la distància que hi ha entre parabolt i parabolt. A més a més el tercer llarg –el de tall més clàssic- està pràcticament desequipat.
Recorregut aproximat de la viaNo desmereix cap metre del recorregut. Entrada de V+ amb els peus polits que t’agafa en fred. Després grau sostigunt en Vè on destaquen el segon i quart llarg tot en placa amb un ambient espectacular. I menció especial pel tercer llarg on escalarem una fissura-bavaressa on entren els catxarros a canó.
Pel que fa a la roca, en tot moment es generosa en canto i de gran qualitat. Curiós calcari vermellós.
Per no desentonar amb la qualitat de la via, l’aproximació i els descens també tenen la seva gràcia. Arribarem a peu de via a través de les escales que recorren tot el peu de paret (en algun moment ens vam assegurar al cable-línea de vida) i el descens es fa entrant al túnel que trobes a l’esquerra de la feixa on acaba la via i agafant després la primera sortida d’aquest a la dreta per seguir una feixa que ens torna a deixar al pont de la presa.
L’orientació de la paret és sud-oest. Durant l’estiu, si voleu escalar a l’ombra al matí cal matinar ja que abans del migdia ja toca el sol.
Pel que fa a la roca, en tot moment es generosa en canto i de gran qualitat. Curiós calcari vermellós.
Per no desentonar amb la qualitat de la via, l’aproximació i els descens també tenen la seva gràcia. Arribarem a peu de via a través de les escales que recorren tot el peu de paret (en algun moment ens vam assegurar al cable-línea de vida) i el descens es fa entrant al túnel que trobes a l’esquerra de la feixa on acaba la via i agafant després la primera sortida d’aquest a la dreta per seguir una feixa que ens torna a deixar al pont de la presa.
L’orientació de la paret és sud-oest. Durant l’estiu, si voleu escalar a l’ombra al matí cal matinar ja que abans del migdia ja toca el sol.
Cordada que ens precedia a la mateixa viaVia absolutament recomanada i que podem combinar amb alguna altra de la paret (si no apreta la calor) o fer-la de pas abans d’arribar al paradís granític de Cavallers.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada