Montserrat. Vinya Nova. Placa Cangur i Recuperació

Al juny em van posar falta. Vaig fallar a la meva cita amb Montserrat. A partir d’ara potser serà més complicat complir però es farà el que es pugui.
Després d’uns quants intents per fi podem coincidir uns quants habituals i descobrir aquesta coneguda (i concorreguda)zona d’esportiva. Jugarem amb les orientacions: al matí ombra a la Placa Cangur i a la tarda als sectors clàssics de la Vinya Nova, Recuperació en concret.
La Placa Cangur té fama de comptar amb trams de roca descomposta en algunes vies però m’ho imaginava pitjor. La roca està prou sanejada i només caldrà anar amb compte en algun pas aillat. Bé, i si s’escapa un a vista per culpa del trencament d’una presa es repeteix la via i llestos, no Jose? En qualsevol cas, recomanable l’ús del casc tant escalant com a peu de via.
Entre tots vam fer quasi totes les vies, deixant pendent alguna per una possible propera visita intentant tancar projectes. Personalment recomano Haka 6a+ -tècnica i fina-, Atraco en St Moritz 6a+ -diedre amb regust clàssic- i Moloko 6b+ -placa apretona-. El Santi i el Jose diuen que Te Deum 6c també es mereix un pegue.

David a la via num. 2 6a

A partir de les 14h més o menys entra el sol i busquem refugi a l’ombra per descansar i recuperar forces. A la tarda l’equip es redueix a tres motivats.
Al Recuperació tenim ombra des de les 15.30/16h i acabarem d’exprimir l’energia. El David descobreix com les gasta un 6a (num. 5) de nyapes i peus minimalistes. Ell diu que això de les “finures” no és lo seu. A mi em passa al revés, les vies físiques em tomben però les de nyapes i agonia m’agraden. Surt a vista però trobo que un plus potser li faria justícia. El Roger segur que hi està d’acord també.
Faig un cinquè curiós per posar-li les cintes a un dels projectes del dia. Un 6c (num. 8) amb una entrada rabiosa que es queda al tinter. S’allarga la llista doncs…
Els companys fan un 6a (num. 2) a l’inici del sector i em comenten que el grau els hi sembla collat i té un pas obligat i psicològic. Me la reservo per un altre dia i provaré un 6b (num. 14). L’última del dia, no sé com aniré de forces però la línia em motiva. Placa interminable, d’escalar entre xapa i xapa, amb continuïtat i sense donar un respir fins que fas el últims moviments cap a la cadena. Molt bona.

Pollegó de la Vinya Nova. Aresta Ribas a la llista de projectes

Donem per tancadala sessió vertical. A la tarda hem gaudit de temperatura rotpunkt, un folre polar no hagués anat malament.
Fent números… Vuit vies encadenades. Feia dies que no sumava tants metres fent esportiva. Com m’agrada Montserrat!