Siurana. Can Paràsit i voltants

Així presenta la guia de Siurana Can Paràsit: “Bon sector. Vies de placa o lleuger desplom, varietat d’estils en un sector cada cop més popular. Peu de via còmode i ombra a la tarda. Les primeres vies són de J.Chaparro, de l’any 1986.”
Vaig visitar aquest sector una tarda de setembre de l’any passat. Un dia entre setmana. No sé des de quan s’havia aixecat la restricció d’escalar però quedava clar que es convertiria en un clàssic instantani. Quasi totes les vies estaven ocupades! Les ressenyes llavors es podien trobar en un dibuix a llapis al càmping.
La popularitat que ha anat guanyant Can Paràsit no és gratuïta. Només he escalat les vies per sota de 6b+ i totes, absolutament totes es mereixen un pegue. Menció especial per Ateva 6a+ i La Marabunta 6a+. Projectes motivants? Kagarro malababa i Tutti quanti.

Ateva 6a+

El passat dilluns va ser la primera vegada que escalava aquí sense que hi hagués cap cordada més. Situació ideal per anar sense presses i deixar que flueixi el dia. El Jose i el David s’emporten el quartet Rasputín, La viuda negra, La Marabunta i Ateva. Jo ja tenia fetes les dues primeres i m’apunto també els dos 6a+. Em va fer especial il.lusió encadenar La Marabunta, ja que els desploms no s’em donen gaire bé i va sortir a vista. Molt guapa!
La qualitat de les línies ens va fer oblidar ràpid les ganes que teniem d’anar a la Siuranella Central. El mestral bufava fort.
Ara cal abandonar la comoditat del grau més o menys assolit i buscar un projecte motivant. Que ens faci apretar. Recordava una recomanació sobre la via El tiempo se ha reído de los que no han venido 6c i era el primer cop que estava lliure! El magnesi i la goma dels gats destaca sobre l’atractiva i cridanera roca taronja. La trobarem a l’extrem dret de Can Marges de dalt.

La marabunta 6a+

Aquí deixem que el Jose li doni primer. Està fort i no serem nosaltres els que el privem d’aquest honor.
La via desploma de principi a fi i concentra la màxima dificultat en la primera secció. Passada aquesta les presses són espectacularment grans i només cal aguants fins la cadena. La curta bavaressa final és la cirereta d’una via cinc estrelles.
No li podem posar el punt vermell, de fet el David i jo li donem en top rope, però allà està. Caldrà guanyar força per superar els primers moviments.
Aquesta ens deixa ben buits i poca cosa més farem. Li recomano al Jose Pixapins 6a+. A Can Marges de baix.

Les restriccions van donar pas a la redescoberta d'un bon sector

L’havia fet en top rope fa temps i la recordo com una via física i exigent pel grau. Ell encadena sense problemes i em diu que és de les millors del dia. En el meu pegue sento que la força ja no acompanya i ni tan sols puc acabar la via. Anem bé...
Ja n’hi ha prou per avui. Passem per l’”oficina” per finiquitar el dia i ens remirem les vies que volem provar a la Siuranella Central. Segur que no tindrem prou amb una jornada…