Arbolí. Desafiant als elements

Una entrada més sobre Arbolí. I té una explicació. En aquesta escola és on es concentren alguns dels projectes que més em motiven actualment.
Divendres fent cordada amb el David Skalatopi i el Victor 4Recauxutats –que es ve a passar tot el cap de setmana per les muntanyes de Prades- desafiem la previsió metereològica i ens plantem a Arbolí de bon matí.
La meva proposta és escalfar a la banda esquerre de Can Mansa i després anar cap a Can Simiro.
El dia s’ha aixecat gris, sense sol, i la pluja de la matinada ha deixat les parets humides, o sigui que comecencem l’escalada al bar.
A l’arribar a Can Mansa ja veiem que pinten bastos. Roca humida i amb poques esperances de millora. Però som tossuts i jo crec que de tant mirar la paret al final s’eixuguen unes quantes vies. No al cent per cent però serà suficient per començar la jornada i veure com evoluciona el dia.
Fem Marfullenga 5+, Kuriosillo 6a i Guiri-gri 6a. Les vies no estan malament però es fan curtes. Si poguessim posar una a sobre de l’altre quedaria una via de més de trenta metres espectacular!

Condicions desfavorables pel rotpunkt

Mentres escalem una fina pluja apareix de tant en tant i ens va avisant de que no és el millor dia per apretar. Però no perdem la motivació.
Aprofitant un top rope el Victor i el David proven Comecocos 7a+. Lluiten els primers moviments però aquest grau encara ens queda gran a tots tres, encara que per provar...
Ens traslladem a Can Simiro. Allà estan Allegro ma non troppo 6c i Esperó 6b+. Projectes pendents i objectius del dia, però hauran d’esperar. Només arribar al sector comença a ploure de veritat i en un moment la pluja es transforma en una efímera pedregada. Arribem ben xops al cotxe i d’allà de nou al bar.
Fent balanç: tres vietes encadenades –menys dona una pedra-, un té i una birra. Ah! I bons companys de cordada i escalada, com sempre.