Santllors Santllors

No ho podia demorar més, havia de visitar Sant Llorenç del Munt ja! El Jose, local i enamorat d’aquesta escola, només em parlava meravelles i li debia una escapada des de feia temps. Dimecres va ser el dia.
Faig cordada amb el David i el Jose, que evidentment farà d’amfitrió i guia de luxe. Dona gust conèixer noves escoles sense haver-te de preocupar d’estudiar aproximacions, mirar de trobar les millors vies, orientacions, etc…
El matí comença bé. Per arribar als sectors s’ha de caminar més del que estem acostumats. Això m’agrada. Gaudir d’un entorn espectacular, que em recorda al Montsant en alguns moments, i escalfant bé tot el cós abans de començar amb la verticalitat. Valoro molt les aproximacions llargues. Li donen un plus a l’escalada, sento que el dia és molt més complert.

El famós podrit

La intenció és escalar a El Diafragma però quan arribem encara toca l’ombra. El Jose fa Sonrisas rotas 6a, la deixa muntada, i tornem sobre els nostres passos per escalfar al sol que ens ofereix el Sardineta de baix. Sempre que visito per primer cop una escola m’agrada començar amb alguna via fàcil per tastar la roca. Aquí faig Cazo grande 5 i Usimàndries 5+. La primera és molt curta però bona en el seu grau. La segona és un cinquè on cal apretar un pèl. El David també fa Usimàndries per començar el dia.
Ara sí, anem cap a les recomanacions de la jornada. No explicaré gaire cosa sobre les vies per no trencar l’encant d’anar a vista. Sonrisas rotas m’ha semblat un dels 6a més macos que he fet mai. Dificultat sostinguda i roca excel.lent.
Després els tres encadenem Die-drosi 6a+ al primer pegue. No m’ha semblat un via fàcil per fer a vista però ha sortit! Escalada elegant i molt gestual. Cinc estrelles.
Pel costat dret puja Astènia 6b+. Des del terra la via sembla ben bona. M’havia plantejat provar-la però veient com ha apretat el Jose per treure tots els moviments decideixo descartar-la. Millor reservar-se per un objectiu menys ambiciós, a més, estic segur que cauran més visites a Santllors i provaré aquesta i altres vies.

Jose a Die-drosi 6a+

El David i jo seguim les recomanacions del nostre cicerone i ens plantem sota Blanca semana santa 6b. Desplomet a l’entrada i després placa fineta fins a la R. Ens costa més d’un intent però tots dos ens la podem apuntar, cadascú amb un mètode diferent tant per superar la primera apretada com per encarar la placa de roca abrassiva i adherent. Bona via.
Aquesta última via ens ha deixat prou cuits. Per acomiadar el sector el Jose li dona un pegue a Bàtvia dreta 6b. Sembla més difícil que la que hem fet nosaltres. Una relliscada de peu el priva d’encadenar. El proper dia cau i potser l’acompanyem a fer-la perquè ens diu que “les tres Bàtvies” s’han d’escalar.

Passos prefabricats per salvar el podrit a la Paret gran

No podem marxar de Santllors sense fer un tour per la Font Soleia i com no, mostrar els nostres respectes a la via preferida del Jose: Clave omega 6c. Imponent la Paret Gran, tant per les vies com per l’espai que ocupa a la muntanya. Motivant el Gruyère, aquest estiu ens deixarem caure per refrescar-nos. La Placa de l’Heura i “la clave”, que hauria estat bé provar però el temps se’ns tira a sobre i l’ombra no convida a calçar-se els peus de gat.
La retirada es converteix de nou en un agradable passeig i l’entrada del vespre ens deixa unes llums i vistes espectaculars. Ho tinc clar, tornaré a aquest racó del Vallès, ja sigui per fer esportiva -i potser alguna clàssica-, per pujar fins a la Mola, per… Qualsevol excusa serà bona, Santllors Santllors.