Margalef. Entre monges i ermites

Per coses de l’atzar el dilluns passat ens vam acabar juntant cinc motivats per escalar a Margalef. Tenint en compte el dia festiu a algunes ciutats, la setmana blanca i el carnaval vam decidir escollir un sector secundari, al menys això pensàvem.
Arribem aviat a El Pet de Monja, sector situat a la banda dreta de la pista que puja cap a l’ermita de sant Salvador, una mica abans d’arribar al característic Bloc del Pork.
Onze vies des del 5+ fins a 7a+, amb predomini de sisens. Un ventall el suficientment ampli com per passar-hi el dia. El problema és l’orientació. Només hi toca el sol fins a les 13h més o menys, i a l’hivern això ens pot deixar ben freds en pocs minuts. Comptant amb aquesta condició una bona opció és combinar-lo amb altres petits sectors propers com Baobab, El Chumino, l’Ou Com Balla o amb el ja citat Bloc del Pork. Així podem lligar una jornada diferent esquivant els sector més populars de la zona.
A El Pet de Monja vam escalfar amb Pet de frare 5+ i Pet de monja 5+, dos cinquens amb aires montserratins. Després Poca broma 6a+, amb una entrada fina i tènica, i d’aquí a Pet de llop 6b, que només va encadenar el Roger al segon pegue. Tres primeres xapes amb forats més o menys bons i després aguantar fins a la R (això diuen perquè jo no vaig passar de la segona xapa). No vam provar la resta de vies però semblen bastant bones, segur que tornem un dia o altre…

Oriol a Soc roig 6a

Se’ns ha menjat l’ombra i decidim pujar cap al Camí de l’Ermita. No les teniem totes, pensàvem que estaria petat de cordades però curiosament està bastant tranquil. Això sí, com sempre, Flors i violes 6b+ i Kagate kid 7a ocupades (per uns sorollosos italians).
La part esquerra del sector està lliure i a mi encara em quedar alguna per tatxar allà. El David Skalatopi i jo fem Sac de gemecs 6a. Una via que segueix una estètica diagonal cap a l’esquerra convertint-la en psicològica en alguns moments.
L’Oriol i la Ita fan el duo Badabadoc 5+ i Titalloca 5 per anar escalfant, que han arribat més tard i no havien catat la roca encara. Dos cinquens agraïts i bons en el seu grau.
Acabarem el dia d’escalada a un racó que ja ens és familiar. Uns fan Soc roig 6a, altres es barallen amb La chinita de al lao 6b i jo torno a provar La divina Colette 6b sense èxit. Falta pila a aquestes hores del dia.

La diagonal de Sac de gemecs 6a foto: Ita

Hem sigut els últims en arribar i també els últims en marxar. No em canso mai de venir a aquest sector. Totes les vies, totes, són boníssimes, i encara hi ha molta feina per fer. El proper dia provarem Flors i violes 6b+. S’haurà de matinar per no fer cua.
Per no perdre els bons costums, birra reconfortant al refugi abans d’enfilar el grapat de curves interminables cap a casa. Seguim motivats!