Sembla mentida però encara ens queden sectors per descobrir a Arbolí. Últimament ens hem centrat en tatxar alguns projectes a sectors molt populars com l’Ermita de sant Pau o El Dard i conforme aquests han anat caient hem hagut de buscar noves línies que ens motivessin.
Després d’una sortida marcada pel mal temps a Can Simiro el passat dijous només teniem mig dia per escalar. Bona ocasió per anar al Racó de l’Emmanuelle.
Sector amb vint-i-sis vies -algunes ben noves com Més escalar, menys criticar 7a i Mirada gitana 6c- amb predomini absolut del sisè i setè grau. També trobarem quatre vies de caràcter secundari de quart i cinquè grau. Peu de via abalconat.
Després d’una sortida marcada pel mal temps a Can Simiro el passat dijous només teniem mig dia per escalar. Bona ocasió per anar al Racó de l’Emmanuelle.
Sector amb vint-i-sis vies -algunes ben noves com Més escalar, menys criticar 7a i Mirada gitana 6c- amb predomini absolut del sisè i setè grau. També trobarem quatre vies de caràcter secundari de quart i cinquè grau. Peu de via abalconat.
A primera vista sembla que estiguem a Siurana, ja que destaquen atractives tonalitats grises i ataronjades sobre una roca calcària excel.lent. Però això és Arbolí! I sectors com aquest no tenen res a envejar a alguns de l’escola estrella de les muntanyes de Prades.
L’aproximació és recomanable fer-la des de l’aparcament de la pedrera i no des de la llosa de pedra on s’aparca per anar a El Dard. El camí està fitat i arriba de forma directa al sector. En poc més de cinc minuts trobarem les primeres vies –agrupades en diferents trams- i aquí ja no ens separarem de la base de la paret.
Per acabar amb aquesta introducció un consell. Si ha plogut els dies anteriors eviteu aquest sector ja que a la part superior de la paret hi ha bosc i l’aigua que es filtra impedeix que s’eixugui ràpid la roca.
Comencem escalant al pany de roca on estan les vies que més s’ajusten al nostre grau. Upri-refu 6a i Sant-Tiveri 6a+ comparteixen el primer parabolt i els dos últims. Bona roca i bonics moviments.
L’aproximació és recomanable fer-la des de l’aparcament de la pedrera i no des de la llosa de pedra on s’aparca per anar a El Dard. El camí està fitat i arriba de forma directa al sector. En poc més de cinc minuts trobarem les primeres vies –agrupades en diferents trams- i aquí ja no ens separarem de la base de la paret.
Per acabar amb aquesta introducció un consell. Si ha plogut els dies anteriors eviteu aquest sector ja que a la part superior de la paret hi ha bosc i l’aigua que es filtra impedeix que s’eixugui ràpid la roca.
Comencem escalant al pany de roca on estan les vies que més s’ajusten al nostre grau. Upri-refu 6a i Sant-Tiveri 6a+ comparteixen el primer parabolt i els dos últims. Bona roca i bonics moviments.
D’aquí ja directes a apretar un mica més que el sol no durarà gaire. Recomanades Taraf! 6b i Eh, Manuel! 6c o sigui que no ens ho pensem dues vegades.
Segons la guia “Escaladas en Arbolí” del Luichy i Xavier Buxó a aquestes dues, i a Trifàssic familiar 7c, s’accedeix per una corda fixa. Actualment la corda no hi és i s’han afegit dues xapes a cadascuna de les vies al sòcol inferior.
Segons la guia “Escaladas en Arbolí” del Luichy i Xavier Buxó a aquestes dues, i a Trifàssic familiar 7c, s’accedeix per una corda fixa. Actualment la corda no hi és i s’han afegit dues xapes a cadascuna de les vies al sòcol inferior.
Taraf! no ens deixa indiferents. Bon canto en general, escalada atlètica i una fissura que no dona treva en cap moment. S’ha de donar tot fins al final perquè es pot escapar en els últims moviments. Gran via i a sobre surt a vista!
Ens estem quedant sense llum i Eh, Manuel només la prova el Roger. Veient-lo escalar sembla fàcil. Se li escapa per culpa d’una relliscada de peus al pas clau. Sembla un bon projecte i les ganes d’encadenar-la motiven per tornar aviat.
Ens estem quedant sense llum i Eh, Manuel només la prova el Roger. Veient-lo escalar sembla fàcil. Se li escapa per culpa d’una relliscada de peus al pas clau. Sembla un bon projecte i les ganes d’encadenar-la motiven per tornar aviat.
L’Oriol també s’ha fixat en Mirada gitana 6c i ja s’imagina els moviments. Que si un peu allà, pilles aquella nyapa per xapar la segona, peus en adherència per fer no sé quin pas, … Es veu ben guapa i el tipus de roca s’assembla molt al de la via Escalagmita 6a+ (Can Torxa, Margalef). Vinga, a la libreta de pendents també.
Tornem cap al cotxe amb la posta de sol. Han donat de si la tarda. Els dies van allargant i aviat tindrem una hora més de llum!
Tornem cap al cotxe amb la posta de sol. Han donat de si la tarda. Els dies van allargant i aviat tindrem una hora més de llum!
Tinc ganes de mirada gitana....uoooooo!!!
ResponEliminaJo la monto Ivan...
PD.:(recorda de portar la canya)
Ara t'escolto! ;)
ResponEliminaJo també li tinc ganes, no hi paro de pensar... Esperem que no plogui gaire més i que s'eixugui la paret pel cap de setmana!
EHI BOUS UN SALUDO.CUNTRULEU SI ES POT ESCALA AL RACO DE LA EMANUELLE.PREGUNTEULU.ANTES NO SE PODIA,NO SE SI AUN HAY AGUILAS.YA DIREIS ALGO,LO DIGO PA IR.VAYA SECTORAZO.ENHORA BUENA POR LOS ENCADENES, VEO QUE NO PARAIS ,AHI AHI DURO.
ResponEliminaEi quin dia hi vau anar? Naltros el diumenge al final vam anar a Can Simiro. Jo al Racó de l'Emmanuelle i vaig anar fa uns 5 anys i no em va acabar de convèncer: aproximació liada per dalt i estat de semiabandonament. Sembla que s'ha revitalitzat no?
ResponEliminaHola Antonio,
ResponEliminaDoncs no tenia ni idea d'aquestes possibles restriccions. El proper dia que vagi a Arbolí preguntaré a algun dels locals. Gràcies per avisar! Quan sàpiga res actualitzo l'entrada. I sempre motivats!
Pietro,
Ara acabo de veure el teu post sobre Can Simiro. Quasi ens trobem perquè vam estar a punt d'anar allà el diumenge.
Pel Racó de l'Emmanuelle l'aproximació es fa cómodament des de l'aparcament del costat de la pedrera. No té pérdua. L'equipament és bo, fins i tot diria que s'han reequipat algunes vies, i n'hi han algunes de noves. Una bona alternativa si el Dard està ple o com a primera opció.
Vam intentar anar fa uns anys (vam a aparcar on es deixa el cotxe x anar al Dard) i no vam trobar el sector... i després les poques vies que vam veure, el peu de via era una selva, i no semblava que allà escalés gaire gent. Vam acabar al Dard.
ResponEliminaSobre paper el sector té molt bona pinta, intentarem trobar-lo aparcant a la pedrera com dius.
Hola Lai,
ResponEliminaEls peus de via estan sanejats i són cómodes en general. En algunes vies s'assegura des de repisses amples (al tram de paret on està "Matsutake", per exemple). I ha desaparegut l'ambient selvàtic que comentes. ;)
Les vies que vam escalar nosaltres eren maques i la resta a primera vista tampoc pintaven malament.
Per cert, vaig seguint el teu blog i prenc nota d'algunes vies clàssiques que espero poder fer aviat!
i els comentaris del Centre Excursionista Maspujols --> http://allend66.blogspot.com
ResponEliminaFins la proxima!
Molt bones!
ResponEliminaFelicitats pel blog! Merci per la piada,fa un temps ens vam apropar a buscar el sector, però vam acabar escalant al Dard.
Demà hi anirem, moltes gràcies per l'info!
Salut!
David
hola Afrorizos,
ResponEliminagràcies a tu per seguir el blog! el Racó de l'Emmanuelle és un dels petits grans sectors d'Arbolí. espero que us emporteu bons rotpunkts! salut i roca!