Arbolí. A Can Simiro fugint de l'àrea de confort

Com celebrar l’arribada de la primavera? Quina pregunta… Escalant!
Quedo amb l’Óscar i li proposo anar a Can Simiro (Arbolí). Ell no coneix el sector i crec que li pot agradar. A més, jo tinc un parell de projectes allà i estic motivat per intentar encadenar-los.
Els dos objectius del dia són Esperó 6b+ i Allegro ma non troppo 6c. Per part meva, una de les intecions a l’hora de provar aquestes vies és sortir definitivament de l’àrea de confort. Què vol dir això? M’ho explicava l’altre dia el Jose.
Segons el llibre Guerreros de la roca l’àrea de confort –que algú em corregeixi si m’equivoco, encara no l’he llegit- és aquell ventall de graus en el que et mous amb comoditat. Des de les vies que encadenes a vista sense cap problema fins a les que pots encadenar, en general, al segon o tercer pegue com a molt. En el meu cas aquesta àrea de confort trobaria el límit en el 6b aproximadament.
Està clar doncs que per evolucionar s’ha de forçar la sortida d’aquesta àrea. Si no provo un 6b+ o un 6c com sabré fins on arriben les meves aptituds? On està el límit?

Esperant torn

El llibre ¿Quién dijo miedo? explica una teoria semblant anomenada Zona de desarrollo próximo (ZDP). Cito el llibre: “Esta teoría apoya el hecho de que los objectivos que se establezcan supongan retos difíciles pero alcanzables. Tu ZDP es el espacio entre lo que eres capaz de hacer hoy sin ayuda y lo que puedes llegar a escalar “con ayuda” (con varias caídas, con 10 ensayos, en top rope, …). La ZDP es el espacio en el que se deben mover tus proyectos y objectivos para que resulten altamente motivadores”.
Tenint en compte tot això i amb la motivació de seguir millorant dia a dia m’he proposat intentar provar en cada jornada d’escalada, com a mínim, una via que surti de la meva àrea de confort. I sempre que sigui possible anant de primer.
Bé, deixem de banda la teoria i anem a la pràctica.
Óscar comença escalfant amb El robagallines 6a+. Jo l’aviso que el grau que marca la ressenya està desfasat. No sé on pot quedar però de 6b/+ diria que no baixa. Malgrat això sent curiositat i la prova. Al cap d’uns minuts em confirma el que li explicava. La desmuntaré jo al baixar de En braulies, que faig per escalfar.
Abans d’atacar el primer projecte el company li dona un pegue a Matèria satànica marina 6b. No encadena però té clars els passos pel proper intent. Jo passo de fer-la. La via no em motiva gaire encara que un dia o altre li donaré una oportunitat.

Esperó 6b+

Havent encadenat dos 6b+ prèviament Esperó es ressisteix molt. Tres pegues en diferents dies abans de la sessió de dilluns.
Començo jo amb la intenció de recordar els moviments i posar les cintes en un primer pegue. Sembla que les dues seqüències claus queden clares al baixar.
L’Óscar quasi encadena al primer intent, al segon no se li escapa, està fort! Jo encara l’hauré de fer dues vegades més per, finalment, encadenar. Sis intents en total. Em sembla un 6b+ dur, de fet, la via està decotada, abans era 6c. Un objectiu important superat. Un obstacle menys en el camí.
Seguidament, en un pegue decidit i fulminant l’Óscar encadena Matèria satànica marina. La via el deixa al.lucinat. Ben fet!

Textures

Les forces han anat minvant però tenim prou temps i ganes per provar Allegro ma non troppo. Una via clàssica de Can Simiro i possiblement un dels millors 6c d’Arbolí. Entrada a bloc -que es pot evitar pujant per l’arbre com fa quasi tothom-, secció intermitja molt fineta i després aguantar fins a la R.
Els dos aconseguim treure tots els moviments de la via, jo tocant l’arbre a l’inici, però el punt vermell haurà d’esperar, encara que sospito que no gaire perquè l’hem deixat calenteta. Mentres recollim intento fixar a la memòria el crux. Un projecte molt motivant per treballar l’ampliació de l’àrea de confort/ZDP.
Això es mou! Sempre motivats!

I parlant d'Arbolí, just quan anava a pujar el post veig aquestes fotos al blog de l'Andoni Pérez, disparades per Victor Montilla al Falcó. Un sector del que espero poder gaudir un dia o altre.