Arbolí. Abadie d'Arbolie i Zapata

Vint-i-sis de febrer. Exactament un mes després d’haver-li donat un pegue a Abadie d’Arbolie tornava a El Dard. Aquest cop amb el Roger. Tant a ell com a mi l’única via que ens queda fer a la part esquerre del sector és aquesta. Venim amb la intenció d’encadenar-la i després ja pensarem on seguir escalant.
Ell escalfa amb No ens atossiguis 6a+ i jo amb Ford Mercury 5+ (millor 6a?). I directes al tomàquet! Abadie d'Arbolie 6b+...
Intent a vista del Roger llegint bé la línea i encadenant sense problemes. Es nota que ha començat a entrenar al plafó cassolà.
Mentres em calço els peus de gat intento recordar la seqüència on vaig fallar. Crec que ho tinc clar.
La via no té cap pas dur en concret. És d’anar fent, d’escalar amb paciència. Col.locar-se bé en cada moviment. Algun que altre equilibri. Mossegar com cal les regletes. Potser la part més complicada de superar és la inicial. Presa petita i millor no pensar-s’ho gaire. Després de la quarta xapa hi ha un bon repós abans d’afrontar el tram plaquero.
El tram de placa és pura diversió, navegant per trobar les regletes més franques fins que arribes al pas emocionant abans de xapar la reunió. No us ho explicaré que sinó per la gràcia. Un moviment, dos i reunió! Avui no s’ha escapat! Podria haver caigut a vista fa un mes però…
Feina liquidada a El Dard. Bé, ens queda tot el mur central però ja hi tornarem si algun dia arribem a fer 7a que ens han parlat meravelles de Mistyflowers. També ens queda un subsector a la part alta dreta. Algun dia ens aproparem.

Arribar a la fita i desviar-se cap a la dreta

No tenim molt clar on anar ara. Després de comentar les possibilitats decidim fer una segona part del dia underground. Ja ens agrada fer això de tant en tant. L’objectiu és un subsector de l’ermita de sant Pau. Un petit mur que es diu Zapata i que està per sota de la placa principal.
Per arribar al Zapata seguirem des de l’ermita el camí en direcció a Gallicant. Al llarg d’aquest sender anirem trobant multitud de blocs. Quan arribem a una fita gegant agafem un corriol que surt a la dreta i anem a parar al sector de bloc Racó de la puta. Dues terrasses principalment amb blocs de dificultat baixa. Sota de la segona terrassa està el sector.

Vista general del Zapata

Al Zapata trobem set vies d’uns deu metres d’alçada. Del 5+ a 7b. Escalada a bloc en general.
Fem Café 5+ per tornar a engegar motors i provar Cigaló 6b+. Aquesta és l’entrada directa del cinquè. Desplom de dues xapes amb un bloqueig dur per anar a caçar una presa bona en un moviment llarg.
El Roger la treu xiulant. Juga a favor seu el factor alçada. Jo la provo vàries vegades però el pas és duríssim per mi i acabo molt cremat. La deixaré com a projecte de “fons d’armari”.
Motivat per l’encadenament ingràvid el Roger decideix provar Trifàsic 6c. També a bloc i amb desplom a l’inici. Dues apretadetes i en un no res està xapant la cadena. Primer 6c i a vista! Enhorabona! Aquestes vies són de les que li van bé. Curtes i amb passos durs aillats.
Per acabar el dia intent a Revoltosa revolució 6c+ -jo només em dedico a assegurar i a donar consells des del terra-. Sembla que s’hagi trencat alguna presa clau a l’entrada perquè els passos són inhumans.
El diumenge vam tornar a l’ermita amb la intenció de fer bloc sobretot. Jo em vaig tornar a arrossegar a Cigaló i el Roger i l’Oriol es van pulir quasi tots els problemes del Racó de la puta i el Dau. Quin perill aquests dos!