Dues racions d'escalada. Siurana. Esperó Primavera (I)

De nou a l’Esperó Primavera. No han passat gaires dies des de que vam venir amb el David Skalatopi. Ell repeteix i aquest cop també es suma el Jose Bombero de la Roca.
Malgrat arribar de bon matí al sector no som els primers. Un trio de suecs ja escalfen –i prenen el sol- a Marieta de l’ull viu 6a+. Nosaltres seguim la paret cap a la dreta…
El primer objectiu és Tant se’n fot 6b, i ens hi posem directament sense fer res per escalfar abans que després la via segur que té molts pretendents. Via molt popular de travessa espectacular, i psicològica, en direcció dreta i continuïtat.
Aquest cop, anant fresc, no surt del tot malament fins a l’últim pas amb la R als morros. Després d’agafar corda patint (el fregament és important) per xapar se m’obre la mà del canto relativament bo i he de destrepar un pas per rectificar. Perdo confiança, provo per un altre lloc i… A volar! I quin vol! Pajaritu style cent per cent. M’envaiex una sensació d’impotència difícil d’explicar. S’ha escapat per poquíssim i crec que passarà un temps fins que la torni a provar. Al David li passa més o menys el mateix que a mi i el Jose la treu a vista sense cap problema.
Els suecs matiners acaben de provar Remena nena 7a i al Jose li tira la via també i decideix donar-li un pegue. La gaudeix de principi a fi ressolent tots els passos encara que no encadeni. Un bon entrenament per seguir evolucionant.
Mentrestant jo començo a practicar l’anglès i asseguro a un dels suecs a la via que se m’acaba d’escapar, no hi deixo de pensar en el maleït últim pas. Bé, deixem les frustracions de banda i seguim endavant que el dia és llarg.

Remena nena a l'esquerra i Tant se'n fot a la dreta

Em quedo fent cordada amb el suec -Jonas es deia- que així som tots parells i podem escalar sense parar. Ens anem cap al final del sector i allà faig Primera línea 6a, una clàssica. Grau apretat i assegurances allunyades al tram central. Una bona via però millor anar sobrat de grau que sinó tocarà patir més del compte.
El suec quasi s’emporta a vista Kataplax 6c+ i jo segueixo practicant el vocabulari d’escalada en anglès.
Els companys mentres també fan Primera línea, Penitenciagite 6b i abandonen a Pelandruska 6b. Aquesta última sembla ser que té tot el tomàquet a l’inici, amb passos que tenen truc, i es queda en projecte.
Passat el migdia entra l’ombra a la part on ens trobem. Ja ens va bé, portem un bona sessió de sol avui. El Jonas em fa tot un favor fent Records oblidats 6b. Cintes posades i a per la via! A veure si cau i em reposo del cabreig matinal.
Continuïtat, presa petita, col.locació, equilibri, passet cabron sense quasi res on agafar-se i últim tram de gaudir. Aquestes són les vies que m’agraden. D’anar fent, i quan menys t’ho esperes tens la cadena a tocar. Un cop més l’Esperó Primavera no decepciona.

Jose en un bon repós a Remena nena abans d'afrontar l'espectacular placa

Quan baixo em trobo a l’Oriol a peu de via. Es suma a la festa. Fa Ferralladura 5+ per escalfar i quasi encadena també Records oblidats. Està en bona forma. En quatre dies ens farà la pell!
El dia ha passat volant i ara me n’adono de la calma que ha regnat perquè no hem fet gaires vies. Ritme caribeny…
De tornada ens mirem les parets de la Siuranella. El proper dia anirem allà que encara no ho coneixem. Ja m’ho imagino… Primer a la zona central i després potser a zona est on hi han dos 6c que semblen boníssims.
Parem a Cornudella, algunes compres al Goma II i posem direcció a Arbolí on passarem la nit i escalarem al dia següent. Aquesta serà la segona ració d’escalada.