La Mussara. Les Campanilles

Dissabte vam saldar un compte pendent a La Mussara visitant per primer cop Les Campanilles. Un sector amb una llarga aproximació on predomina el sisè grau sobre imponents plaques verticals i continues.
Fins fa poc em mirava les ressenyes d’aquest cingle amb certa impotència. Només un 5+ i d’aquí directament al 6b. Però les coses han canviat… A més a més, hi han unes quantes vies noves i el ventall de graus s’ha ampliat sensiblement.
La llarga aproximació possiblement és el factor determinant per a que aquest sector no sigui molt més popular. Millor.

Així s'aixecava el dia. Neu, humitat i núvols amenaçadors

Nosaltres vam escollir el que crec que és el camí més directe per arribar-hi. Des de la punta de les Airasses agafem el camí de les Campanilles. A l’arribar a la pista que ve des d’Els Castillejos seguim aquesta en direcció esquerra i uns metres més endavant ens desviem per un corriol que surt a la dreta (fita). Aquest corriol desemboca en una canal rocosa, delicada de baixar si el terreny està humit, on haurem de sortejar un parell de petits estancaments d’aigua. L’últim tram de la canal es supera gràcies a un pas equipat amb grapes. Un centenar de metres després arribem a la paret. La via La ley del deseo ens dona la benvinguda.
Després d’aquesta agradable excursió ets conscient que segurament cap altre cordada baixarà fins aquí el mateix dia. Encara que tot és possible, no a tothom li agrada escalar tan a prop del cotxe.
La primera impressió és molt bona. Tots quatre –Oriol, Roger, Victor 4Recauxutats i servidor- estem al.lucinant. Això sí que és una paret! La vista se’n va ràpid cap a un estètic i afiladíssim esperó. Allà està Visual persuasion, una de les millors vies del sector segons diuen, però que deixarem per una altra ocasió. Encara ens queda una mica gran.

Pas equipat per superar l'últim tram de la canal rocosa

El sector imposa respecte i com que no sabem si donarem la talla decidim centrar-nos en les vies més fàcils i apuntar projectes per una propera visita.
Comencem amb Sipegotimato –un cinquè exigent- i una de les noves, Plena de vida. Aquesta última de marcat caràcter alpí seguint una fissura i diedre de principi a fi. Una gran via. Molt recomanable per escalfar.
El Roger i l’Oriol també fan Nancy Bartra. Entrada explosiva i després toca superar cinc o sis ressalts. L’aparent discontinuïtat de la via pot tirar enrera a més d’un però les aparences enganyen. Tots dos coincideixen, la via és bona i s’ha de fer!
Ens situem a la part central de la paret per provar dues noves més: Batlou i Mcfly. Totes dues amaguen atractius i estètics moviments. No els hi sobra res. Vint-i-cinc metres d’absoluta diversió. Dificultat quasi igual per les dues, Batlou potser és un pèl més dura.

Plena de vida

Ha passat el temps volant i quasi no hem vist el sol en tot el dia. Uns amenaçadors núvols han planejat durant tota la jornada sobre La Mussara. En algun moment fins i tot plovisqueja.
Mentres recollim les cordes ja especulem sobre quines vies provar quan tornem. Taxi driver atrau instantàneament, Antiparcs tampoc et deixa indiferent i algunes clàssiques del sector com Animal ferotge o Amor vertical no es queden enrera. S’engreixa la llibreta de projectes.

Trobarem el nom d'algunes vies a peu de paret

Enfilem la tornada remuntant la canal rocosa i a l’arribar a la pista decidim tornar pel camí de les Tosques. Un dels millors senders de les muntanyes de Prades.
Les Campanilles ens ha deixat un gran sabor de boca. Em sembla que serà la primera de moltes visites a aquest salvatge racó.