Dues racions d'escalada. Arbolí. Racó de l'Emmanuelle (II)

No havien passat ni cinc hores des de que haviem deixat d’escalar i ja estàvem cremant goma un altre cop. Una estona abans muntem el camp base a l’aparcament de l’ermita de sant Pau i l’Oriol deixa anar una de les seves propostes marcianes: “Anem a fer bloc després de sopar? Amb la lluna plena que tenim no caldrà ni gastar piles dels frontals!” Ai ai ai… Carreguem crashpads, peus de gat, magnesi i amb unes birres de més ens anem cap al Racó de la Puta. A blocar a la llum de la lluna, a fer el llunàtic!
Es nota que alguns no han escalat durant el dia i tenen fam de roca. Després de fer uns quants blocs fàcils per escalfar, l’Oriol, Roger i Txupi acaben picant-se per solucionar un problema duret, ni idea del grau. L’Andreu i jo ens limitem a donar ànims -sabotejant pegues al provocar més d’un atac de riure- i seguim amb la cervessa. Quan les forces diuen prou tornada a les furgos i a descansar, que a l’endemà ens espera una altra jornada fanàtica.

Algú va reviure uns quants records recuperant aquests peus de gat

Dissabte vam tornar al Racó de l’Emmanuelle. Just abans d’anar cap al sector ens trobem amb l’Antonio de 20 años reventando gatos a Arbolí. Un plaer poder-lo conèixer. Precissament ell havia avisat en un comentari a un post anterior sobre possibles restriccions al Racó de l’Emmanuelle. Vaig poder consultar-ho a un dels equipadors locals i no hi ha cap problema per escalar al sector. S’agraeix l’avís, cal tenir clares aquestes coses.
A l’arribar a les primeres vies veiem que encara regalima aigua en alguns trams de la paret. Esperem que les que volem provar estiguin en condicions…
Avui tindrem companyia al sector. Coincidim amb tres escaladors del Centre Excursionista de Maspujols i descobrim que són seguidors habituals del blog. És petit el món, i més el de la comunitat escaladora.
Per escalfar fem Desertors de la city 6a+. Cal pujar a un arbre per xapar el primer bolt. Secció fineta i després anar fent fins a la R. No està malament per començar.
Ens movem cap a la dreta i provem Cirano de priorat 6b. Aquesta només l’encadena el Roger. Té un pas llarg a bloc a l’entrada i es ressisteix després d’uns quants intents. La resta de la via és pur plaer.

Samba de l'olla 6b+ foto: Oriol Llorens

Després el Roger i jo ens posem a la veïna Samba de l’olla 6b+. Un altre cop només encadena ell. A mi em costa dos intents passar el crux. Li veig color. Es mereix un altre pegue però la deixaré per un altre dia, tinc en ment una altra via i necessito guardar energia.
Tornem a la part esquerre del sector. Aquí cadascú té els seus projectes: l’Oriol i Txupi Taraf! 6b, Roger Eh, Manuel! 6c i jo Mirada gitana 6c.

Mirada gitana 6c foto: Oriol Llorens

Per mi és un moment important, serà la primera vegada que em posi en un 6c. La via crec que se’m pot donar bé. Lleugerament tombada, de col.locació, adherències i nyapes. Les condicions no són les millors que diguem. Massa calor per quedar-se de segons quines presses però què hi farem! Després de lluitar-la al límit no puc passar de la tercera xapa i queda més de mitja via. Buf! Cap al terra. Ni tan sols he pogut acabar-la però les sensacions són molt bones. He trencat una nova barrera psicològica.
Els companys tenen sort dispar en els seus pegues. El Roger s’apunta el seu segon 6c –a veure si comença a provar algun 7a-, Txupi s’emporta Taraf! a vista i l’Oriol deixa la mateixa via a punt pel proper dia.
Ha sigut una jornada molt motivant que acomiadem, com no podia ser d’una altra forma, amb cervessa i parlant de viatges, nous sectors i algunes vies clàssiques que ens agradaria escalar. Sempre pensant en el mateix!