Siurana. Siuranella centre

Diu la guia de Siurana: “Sector imprescindible. Gran varietat d’estils i dificultats, vies normalment llargues i de continuïtat. El peu de via és una vira ampla i còmoda; l’ambient espectacular. A la dreta de la via “Kanela en rama” hi ha ombra a la tarda i, a l’esquerra, ombra fins al migdia. Més a la dreta hi ha vies que comencen sota la vira (La Berruga).”
Es pot dir més alt però no més clar. Un dels millors sectors de Siurana, i això que només vam poder fer quatre vies. La majoria s’escapen de les nostres possibilitats però la zona dona per mitja jornada si escales fins a 6c, deu vies en total. Dotze si sumem les dues equipades de La Berruga.
L’orientació sud el fan un sector ideal des de la tardor fins a que arriben les primeres calors. I aquesta temporada s’ha notat. Ha sigut el hype de la zona! Qualsevol dia de la setmana -per no parlar dels caps de setmana- podies veure desenes d’escaladors còmodament instal.lats a la vira.
A partir d’aquestes dates es fa més complicat escalar allà. El sol escalfa la paret des de primera hora. Però què passa si la previsió dona un dia de núvols primaverencs? Ho haurem d’aprofitar.

Cel amenaçador

El Jose i jo ens arrisquem i no volem ni veure alguns amenaçadors núvols de pluja que cobreixen el cel. Just quan estem fent El mareao 6a comencen a caure les primeres gotes. I quan estem a Festa major del 78 6a la pluja apreta i ens fa parar una estona. No desesperem, millor estar aquí que a casa.
En pocs minuts ja podem posar-nos a Mala rampampinfla 6a+. Ja van tres a vista. Totes tres molt bones, sense passos de tràmit.
Després d’aquest trio optem per La Siuranella 6b. Via clàssica de tres llargs reequipada. Gràcies a això podrem gaudir d’un dels millors 6b de tota la zona. Diedre-esperó a la primera secció i fissura de dits després. Espectacular, una obra mestra. D’escalada obligada si es visita el sector. Ara que ja li hem posat el punt vermell al llarg més dur caldrà venir un altra dia i fer-la fins dalt. Diuen que és una de les millors clàssiques de Siurana. Això comenta Jordi Artigas sobre la via al num. 193 (2004) de la revista Vèrtex: “Obra mestra del GER (Grup d’Escalada de Reus) i el seu propi cant del cigne avançat. Preciosa ruta que enllaça les fissures de l’esperó de la Siuranella gairebé sense utilitzar el burí: un petit miracle.”

Post rotpunkt

Es comença a aixecar un vent incòmode i decidim canviar de sector. Caminant uns deu minuts arribem a l’Herbolari seguint el camí baix de la Siuranella. No tenim gaire energia però encara farem Maria Lluisa 6a+ i el Jose es deixa a punt la Via del Paquín 6b+.
Si al sortir de casa m’arriben a dir que encadenaria cinc vies no m’ho crec. Després de quatre dies seguits de festival, maltractant el fetge i dormint poc, no donava ni un duro pel meu estat físic. Misteris de l’escalada. Potser la motivació ha pogut amb tot, perquè la lesió del braç també s’ha comportat. Seguiré amb el rodatge!