dissabte, 18 de juny del 2011

Mont-Ral. L'Arrepenjada

Desesperant. Sembla que he perdut el “mojo”, que m’ha abandonat el bon karma. Trobo a faltar les bones sensacions a l’hora d’afrontar una via. I tot des del dia que em vaig fer mal a l’hombro. No acabo de finiquitar un període irregular que ja fa massa que dura.
Avui a l’Arrepenjada (Mont-Ral) he canviat els encadenaments per bofetades.
Bofetada a La pastera del dimoni 6a+ per escalfar. Bofetada a Ta 6b+ on m’ha faltat “txitxa”. Bofetada a Por a volar 6b+ on la presa clau del pas llarg ni l’he olorat. I bofetada a Ella es así 6c on la pila no m’ha fet costat, gens de costat. Al menys m’he portat un premi de consolació fent Peus negres 6a –sense diedre- per allò de col.leccionar.
Ara venen uns dies on no podré escalar. Espero que l’enèssima reentré sigui la definitiva!


Óscar a Ta 6b+


Roger a Ella es así 6c

2 comentaris:

  1. Jo de tu no em preocuparia massa per les bofetades, si més no les que t'has emportat en aquest sector, ja que totes les vies que comentes les trobo molt infragraduades. Si et serveix de consol llegeix aquest post (http://groinket.blogspot.com/search/label/Mont-ral) i veuràs que jo també vaig sortir desmoralitzat de l'Arrepenjada.

    ResponElimina
  2. Hola Pietro, gràcies pel suport moral. :)
    La veritat és que les bofetades ja van bé de tant en tant. S'ha d'aprendre de tot.
    L'Arrepenjada té bones vies i s'han de suar els encadenaments. "Ta" o "Ella es así" s'ho valen!

    ResponElimina